“En el tenis, pots tenir seixanta anys i aprendre coses noves”

[pullquote] Conversam amb la gent del Club Tenis Manacor: Miquel Caldentey, president, Rafel Mascaró, entrenador, i Miquel Àngel Caldentey, soci
[/pullquote]

Què és el Club Tenis Manacor?
Rafel: És un club format per sis-cents socis, els mateixos socis són els propietaris del club. Vendria a ser com una casa amb sis-cents propietaris. Hi ha una junta directiva que dirigeix el club i representa aquestes sis-centes persones. Ara bé, les decisions que prenen són consensuades amb els socis, a través de reunions, etc.

Quin temps fa que existeix el club?
Miquel: Jo tenia vint anys quan es va formar aquest club. I ara en tenc setanta-dos, així que són cinquanta anys. Érem devers devuit o vint socis que decidirem comprar-lo. En aquell temps no valia tant! Llavors només hi havia una pista de tenis, i la del frontó. A poc a poc es va anar ampliant i fent més pistes.
Rafel: Oficialment l’escola de tenis va començar l’any 1976. De llavors ençà no s’ha aturat. I ara mateix és la més antiga de Mallorca.
Miquel: En Toni Nada va començar com a entrenador en aquest club, i en Rafel, fins ara que han obert el centre, venia a entrenar aquí.
Miquel Àngel: Això era ca seva

Quantes pistes hi ha aquí ara?
Rafel: Hi ha cinc pistes de tenis, una pista de frontó, dues pistes de 3/4 de tenis, dues pistes de pàdel i dues pistes d’esquaix.

El restaurant també és del club?
Miquel: El restaurant és del club però està llogat. Hi fan menú diari i cuina mallorquina. També tenim sala de conferències, que es pot llogar. Està bé saber-ho, perquè a vegades la gent cerca llocs per fer coses i no sap on anar.

Heu dit que éreu sis-cents socis, tot això és gent que ve a jugar?
Miquel: No és el mateix el soci que el soci accionista. Els que són accionistes, no paguen res, és com un títol de propietat. Els que paguen per ajudar al club, són els que vénen a jugar, i d’aquests n’hi ha devers dos-cents.
Rafel: A banda d’ells, fa devers un any, vàrem obrir el club, això vol dir que les persones que no són accionistes també es poden fer socis. Si paguen una quota anual, de 104 euros, poden venir a jugar per uns preus més bons, tenen dret a reserva de pistes amb antelació. També poden fer pàdel, frontó i esquaix. Aquests socis tenen aproximadament un descompte d’un 50% respecte als preus oficials.

Quin tipus de gent ve a jugar? Gent jove, gent més major?
Miquel: Hi ha veterans, gent jove, hi ha una mica de tot. Fins i tot en vénen de vuitanta anys. No tenim edat, aquesta és la sort del tenis.
Miquel Àngel: Tenim gent de vint fins a vuitanta anys.

La gent que no és sòcia també pot venir a jugar?
Miquel: Sí, les portes estan obertes a tothom. A més, totes les pistes tenen llum, el vespre també poden jugar.

Per altra banda també teniu l’escola de tenis…
Rafel: Sí. A l’escola ve gent jove. Entre sis anys i devuit anys. La dividim en tres parts: minitenis, perfeccionament i competició. El minitenis és per nins que comencen, d’entre sis i vuit anyets, entrenen amb n’Irene. Després passen a perfeccionament, o si és un nin que destaca molt, pot passar a competició directament. Diguéssim que a partir dels vuit anys van a competició o perfeccionament depenent del nivell.

Quants d’al·lots hi ha?
Rafel: Ara n’hi ha devers setanta. Però això va canviant, abans teníem una escola més grossa, però ara està més dividit el sector. Aprofit per dir que les portes estan obertes, si hi ha qualque al·lot que vulgui venir a l’escola de tenis, es pot posar en contacte amb nosaltres a través d’aquest telèfon: 607872474. Tenim preus assequibles.

Els esportistes estan federats?
Rafel: Sí. Tenim al·lots de competició en bona progressió. Per exemple, en Joan Miquel Fons està el tercer d’Espanya, és infantil de primer any. Dels adults també tenim gent que competeix a bon nivell: per exemple, tenim una veterana que ha estat campiona d’Espanya, Heike Deda, i l’equip de veteranes, un equip format per devers deu jugadores, cada any guanya el campionat de Balears.
Miquel: El millor jugador del món també ha sortit d’aquí.
Miquel Àngel: També organitzam tornejos federats, tres a l’any.

En quin moment es troba el club?
Rafel: Estam en un moment de recuperació, hem tengut moments difícils.
Miquel: Un temps teníem cinc persones en plantilla, però va arribar un moment en què va ser difícil tirar envant això. Les despeses s’acumulaven. Els ingressos no bastaven per pagar les despeses del club. Ens vàrem haver d’adaptar, i ara tenim només una persona en nòmina.

Teniu qualque ajuda institucional?
Miquel: No tenim ajudes, ens aniria molt bé poder-ne tenir qualcuna.
Rafel: L’Ajuntament ens ajuda a un torneig, el Ciutat de Manacor, hi fa una petita aportació, perquè és un torneig emblemàtic. Però pràcticament no tenim ajudes institucionals.

Us ha afectat la creació del centre de tenis nou?
Rafel: Ens ha afectat una mica, abans érem els únics, i ara tenim competència. Però això és una cosa normal.
Miquel: La part bona és que ens duim molt bé. De fet, quan fan falta pistes allà, vénen a entrenar aquí. Hi ha molt bona sintonia i si ens podem fer un favor un a l’altre, ens el feim.

Rafel Nadal encara ve a entrenar aquí alguna vegada?
Rafel: Ara va entrenar a allà, normalment ja no ve, però per exemple, fa un parell de mesos, l’anunci del Kia de l’Open d’Austràlia, el varen venir a gravar aquí.

Què aporta el tenis, a diferència dels altres esports?
Miquel: La més important per jo és que el pots practicar a qualsevol edat. Si no tens lesions de genolls o això, pots continuar jugant a una edat molt avançada.
Miquel Àngel: Allò que m’agrada a mi, és que pots aprendre cada dia, perquè faci vint anys que jugues no vol dir que ho hagis après tot, podràs tenir seixanta anys i encara aprendre coses noves.

Voleu afegir qualque cosa?
Miquel: Que s’animin a venir a jugar, que tenim les portes obertes per tothom.