skip to Main Content

“Tots els personatges es van tenyint de culpa”

Partim d’una mort violenta. Però com l’enfocam, en clau de comèdia? De thriller?
L’obra i la història parteixen d’un fet molt bèstia. La bogeria en què entren els personatges necessita trobar explicacions i culpables. Fins al punt que l’autor d’una novel·la que havia escrit un episodi semblant se’n veu esquitxat. El fet fa agafar un to més que còmic esperpèntic. La dona està embogida. A estones és una obra fosca i amb moments durs, però en molts de moments arriba a fer riure.
El tema de reflexió, a la fi, quin és: la culpa o la violència?
Són una mica les dues coses: l’obra es genera a partir de la recerca del culpable. La culpa realment és l’eix. Apareix en l’obra també la violència, é cert, però no de forma tan explícita com la culpa.
Fins a quin punt una mort violenta pot fer perdre versemblança a la història? O si més no, més que versemblança, la pot fer creïble als ulls del públic, ot fer que s’hi identifiquin amb facilitat?
L’acció inicial és tan violenta però alhora tanb boja, que és per no donar-li tanta importància, la mort és amb una raqueta, i és una mostra de com un home pot perdre els papers. L’obra està exagerant, però això, en un grau o en un altre, ens pot passar a tots, i que arribem a creuar una línia. I per la banda de la dona, necessita trobar explicacions a un fet tràgic, a una sotragada que ens pot passar a tots. I com avancem després d’una sotragada? Això ens afecta a tots.
Hi ha una conclusió final, en aquesta obra que cerca culpables, que indaga sobre el concepte de culpabilitat? Vull dir: es defineix un culpable, finalment?
L’obra va tenyint de culpa tots els personatges. Hi ha la sensació que en el fons tothom ha participat en aquest fet, es deixa obert perquè la vida és així no és blanc o negre, són matisos.
A la Flyhard actuau en un espai pròxim, reduït. Com us adaptau a l’espai manacorí?
Aquesta és la gran pregunta que ens fem sempre que sortim. Cercam la calidesa, amb làmpades, amb el concepte de llibres, que dóna molta proximitat. El que hem hagut de modificar és que la Flyhard és a dues bandes els actors estan al mig.
L’escenografia és realista?
L’obra juga entre realitat i ficció, univers i ficcio, però hi ha uns elements que no tant. Hi ha una ficció que explica uns fets i una realitat que es viu.

Back To Top
×Close search
Search