skip to Main Content

Tres al·lotes manacorines

Tres mots molt significatius per a na Maria Coloma, na Maria Galmés i jo mateixa, d’ençà que l’escriptor i periodista Bernat Nadal ens va publicar una entrevista al diari Baleares, el gener de 1981, i en català….la nostra primera entrevista pública parlant de la nostra gesta amb els cossiers… Aquest era el títol , TRES AL.LOTES HAN REALITZAT UN MAGNíFIC TREBALL SOBRE LES TRADICIONALS FESTES MANACORINES. Des de la perspectiva dels nostres 20 anys, ho trobarem excepcional….el full del diari va estar penjat al nostre pis d’estudiants tot el curs, i encara el guardam.

I quina va ser la gesta? Idò envestir ulls clucs un treball dels estudis de Magisteri que compartíem, i que poc a poc es va anar obrint com una poncella…inicialment tractava sobre les danses de figura del nostre poble, que ens dugueren a la descoberta dels cossiers, i a la idea d’anar cercant testimonis que ens ajudassin en una recerca que no sabíem on acabaria. Quan sen varen voler donar compte, les tres al.lotes manacorines ja estaven ben engrescades…Na Maria Coloma va adoptar el rol de dama per anar aprenent els punts del ball que ens ensenyaven….jo vaig aprendre a sonar el fabiol per evitar els radiocassets que no ens ajudaven gaire per afavorir la memòria dels testimonis….i na Maria….na Maria era la inestimable persona de seny, tallafocs, proposadora de bones idees…imprescindible dins l’equip. Tant feia de cossier ballador, com d’apuntadora de dades (pensau que parlam de fa 30 i molts d’anys….i escrivíem a mà)

Quan el nostre mestre ens va insinuar la possibilitat de la recuperació, va ser com acostar un misto a una metxa….no record que hi tenguessem cap dubte. Un any llarg d’assajar els divendres vespre, el dissabte capvespre i el diumenge matí ho diuen tot. Tot havia de ser perfecte….i a més, havíem de retornar els cossiers a Manacor tal i com havien estat el darrer pic que hi ballaren…A més dels asssajos, preparatius de vestuari, de dades de sortida, tot amb extremada fidelitat als testimonis rebuts…

I arribà el dia…30 de maig de 1981…Davant ca sa dama, que al final va ser na Maria Coloma (la veritat és que sense gaire pensaments ocults envers el sexe dels àngels )…Un calfret romania aferrat a l’esquena de la fabiolera, transtornada de no cometre cap error… a la fi, la melodieta que cridava al ball. Encara ho duim al damunt.

Passaren anys, intentàvem mantenir el fil conductor, donar a conèixer la dansa, però amb poca ajuda efectiva…Ni un trist municipal que ens aturàs els cotxes a sa Bassa o a sa Fira….tot plegat erem 4 rates, això si, sempre les mateixes i ben decidides i convençudes rates. Fins que un any no va ser possible la sortida….

I sense pretensions religioses de cap casta, ens va baixar un àngel de la guarda, en forma d’un grapat de persones de l’escola municipal de Mallorqui: “Hem sabut de la crisi que passau, i no ho podem consentir, venim a oferir ajuda. “ Sonava a música celestial”.

I com una ametla que s’adreça tot va començar a prendre millor. Els cossiers comptaven amb un aixopluc, i varen ser nomenats PATRIMONI CLTURAL DEL POBLE DE MANACOR, A PETICIÓ DEL PATRONAT DE L’EMM. Es va crear la figura del mestre. EN Sebastià Puig, en Pere Pomar i ara en Sebastià Galmés i n’Apol.ònia Julià serven el llum ben dret i tenen esment dels assajos. Uns assajos on segueixen acudint antics cossiers per ajudar a ensenyar els novells.

Hem d’esmentar de passada un estol de sonadors que després de mi han estat molt més que virtuosos…men deix molts, però he de citar n’Antònia Bassa i en Sebastià Capó.

EL 1991, el nombre 24 de la Col.lecció dels Papers de sa Torre intentaren mostrar l’evolució de tot plegat,, i en la celebració dels 25 anys un DVD va adaptar el mateix a les noves tecnologies de llavors. Ara que estam enrevoltades d’autoritats amigues, aprofitarem per demanar que es reeditin actualitzades ambdues publicacions, que ja s’han quedat obsoletes…Del 91 ençà hi ha moltes coses per contar i del DVD ençà s’ha recuperat la figura del dimoni, gràcies a la immensa tasca de recerca arxivística d’Albert Carvajal i Toni Gomila i un video de la col.lceció de Nicolau Tous on apareixia un dimonió ballant amb els cossiers, que va tranquil.litzar les “al.lotes” que com vos hem dit tenien clar la pulcritud del que havien de posar als carrers de Manacor. Pensam que no seria gaire mal de fer ampliar aquestes dues obretes….Manacor, l’Escola, l’ajuntament i els cossiers s’ho mereixen. El Bé d’interès cultural que avui celebram, també.

Per a na Maria, na Maria Coloma i jo mateixa, ser aquí avui és una bella sensació, d’una tasca feta amb molta il.lusió , i per a la continuació de la qual ja no en som gens imprescindibles. Aquest és l’únic petit mèrit que volem assumir. A dia d’avui, hi ha un % important de joves que mai no han vist Manacor sense cossiers…això és una garantia de continuïtat que esperam veure i compartir amb tots vosaltres per molts d’anys.

Moltes gràcies al Consell de Mallorca, a l’Escola de Mallorquí, a l’Ajuntament i a tots els Manacorins que senten els cossiers com a seus

Aina Sansó
Manacor, 30 de març de 2017

Back To Top
Search