skip to Main Content

“Som tres amics que fem una obra que parla de tres amics, i això es nota damunt l’escenari”

[pullquote] Parlam amb Pere Arquillué protagonista de la primera versió d’Art duita a la llengua catalana a Barcelona i que va servir la setmana passada d’obertura per a la XXII Fira de Teatre de Manacor
[/pullquote]

Quin és el secret que ha fet que Art es representi tant, en tants de llocs i en tantes llengües diferents?
Suposo que no l’hem trobat ningú, perquè l’obra es continua fent sense aturall. És una maquinària teatral, la fusteria teatral que té la peça és magnífica, perquè fa que pugui arribar a tothom, ja que a més de divertir planteja coses més serioses del que el públic es pugui pensar en un principi. És cert que té un llenguatge alçat, una mica parisenc, però el text és brillant. I en surt un còctel exquisit, si es mesclen tots aquests elements. He de dir que estava una mica amoïnat, perquè s’havia representat a més de 120 països i sempre amb èxit, imagina’t que la nostra és la primera que no va… Però no, a la gent li agrada molt, hem omplert a Barcelona durant set mesos. Es tracta, sens dubte, d’una obra de forta càrrega intel·lectual i alhora una gran comèdia.

A la sinopsi explicau que l’obra s’ambienta als anys vuitanta del segle passat. Vol dir això que només interessarà als quarantins i cinquantins? Fins a quin punt els grans canvis que ha viscut la societat els darrers trenta anys poden influir en una eventual pèrdua d’interès per part de determinats sectors generacionals?
Fa alguns anys la vaig tornar a llegir i m’ho vaig passar estupendament bé. És una obra atemporal i universal. De seguida vaig veure que s’aguantava molt bé. De fet, han vingut a veure-la nanos de deu, dotze, quinze anys i hi han entrat perfectíssimament, potser perquè és una obra de teatre dins el teatre. i perquè els protagonistes fan el que fan perquè són tots tres. Si fossin dos ja no ho farien.

Com heu adaptat l’obra? Els personatges són catalans? O són francesos? La manteniu ambientada a París?
L’hem traslladada a Barcelona, fins al punt que fins i tot hem traduït els cognoms del psicoterapeuta i del galerista. Hi surt el passeig de Sant Joan, o poblacions com Premià, Vilassar, Sant Jaume d’Enveja… Però tampoc no n’hem volgut abusar. Si l’autor parla d’un determinat museu de París, l’hi hem mantingut. De fet, quan vaig demanar a Jordi Galceran que en fes la traducció, ell de seguida ja em va proposar de fer aquesta traslació. Jo li vaig demanar dues versions, la parisenca i la barcelonina, i en tenir-les totes dues, no ho vaig dubtar ni un moment.

I l’atrezzo? Manteniu una estètica vuitantera? O més aviat neutra?
Tot és actual. Podria haver passat dijous de la setmana passada. Són tres amics que serien molt reconeixibles avui en dia. No l’hem apujat gens ni hem anat cap a la retòrica, és una obra molt normal, de gent normal, de la burgesia mitjana d’ara…

Cada Art deu haver de tenir el seu punt diferenciador? Quin és el de la vostra versió?
Se n’han vist tres versions aquí. L’havien estrenat en català a València. Però a Barcelona hi va passar molt poc. Flotats i Darin dugueren les seves en castellà. El nostre primer punt diferencial és la llengua. Però també el fet de veure tres amics actuals, de forma molt fresca i directa. A més, som tres amics que ho som també de debò. Som tres amics que fan una obra sobre tres amics, i això es nota a l’escenari.

Back To Top
×Close search
Search