skip to Main Content
Turistes I Centres Culturals

Turistes i centres culturals

La rapsoda i poeta Emmi Finozzi debuta aquesta setmana amb nosaltres amb vocació i intenció de retrobar-nos cada mes

Turistes / La Plaza del Adelantado / s’omple de turistes a certa hora del dia. / Tots semblen alemanys. / Tots semblen holandesos. / Tots semblen anglosaxons / i caminen indiferents / Als gitanos, / a aquests vells que estan tot el temps / rascant la memòria a la solana. / Els turistes, vestits d’anglesos, / o de yankees / amb barrets de drap / fan fotos. / Prenen fotos als edificis, / als monuments, / a les cornises, / a les teulades. / Prenen fotos. / Quina altra cosa fan els turistes / a més de fer fotos? / Esbrinar-és tasca de la alcaldia.
Elder Silva, poeta uruguaià que neix en un poble de l’interior, més petit que Son Macià, el 1955. Courutasie el descriu com “un poeta crioll i citadino autor d’una poesia que reuneix el paisatge del camp amb la virtual escenografia cinematogràfica, capaç de transformar en versos inoblidables un rutinari viatge inter-departamental en bus o d’immortalitzar el somriure d’una caixera de supermercat. ”
Fa uns anys Elder va tenir l’oportunitat de conèixer Manacor, compartir amb les persones d’aquí, passejar pels seus carrers, provar el menjar, fer lectures en instituts i participar com exponent en xerrades de col·lectius del poble “Xítxeros amb Empenta” i “Col·lectiu Arrel”.
Va presentar dos llibres, “El rellotge mesura les hores on la teva boca falta” editat i publicat per la cartonerita de Sineu i “aigua ensabonada, poesia reunida” editat i publicat a Uruguai.
En la seva segona visita a Manacor i mogut per la inquietud d’unir la poesia “d’allà” amb la “de aquí “va formar amb diversos artistes locals (Alícia Olivares, Rubén González i jo mateixa) el grup “Amatoriis poesia eròtica i música” que tenia com a finalitat apropar la poesia a les persones del poble. I així entre erotisme i rialles es va presentar en diferents locals del poble. un ells “El Cultural”, bar que com el nom ho deia, gestionava i brindava un espai on portar endavant diferents projectes. Estava situat per la via Portugal i actualment és un restaurant xinès.
En la seva última visita a Manacor es va emportar una maleta carregada de records i un poemari inèdit que recorre els seus carrers i es cola per l’ombra dels pocs edificis alts del centre.
Elder al llarg de la seva trajectòria com a poeta va treballar com a periodista, venedor de llibres i gestor cultural.
Una de les coses que l’inquietaven, com a molts de nosaltres, és l’absència d’un centre cultural a Manacor, gestionat com a tal pel nostre ajuntament. No hem d’oblidar que després de molt treball dels col·lectius del poble es va aconseguir un local d’entitats (Espai Na Camel·la). Amb tot, seguim sense tenir un centre cultural, un local on es puguin desenvolupar les inquietuds dels diferents artistes del poble (que hi ha molts), local d’assaig de bandes emergents, exposicions, centre on es duguin a terme activitats de dansa i pintura. En definitiva, un centre gestionat per l’ajuntament, on totes les branques l’art puguin confluir com a tal en un mateix espai de caràcter públic i on hi hagi també la possibilitat de tenir una emissora de ràdio.
Serà que el nou govern de Manacor el posi a la seva agenda a més de com diu Elder, intentar esbrinar què més fan els turistes a més de fer fotos.

Emmi Finozzi

Back To Top
×Close search
Search