skip to Main Content

Un formiguer de diversió i energia positiva

Foto: Bartomeu Tomàs

 

Aquest cap de setmana passat ha tengut lloc la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Vilafranca, amb èxit indiscutible de públic i amb entrades exhaurides per a la majoria d’espectacles que s’hi feien. Un dels que s’hi han pogut veure ha estat Marabunta, executat per la banda de Guillem Albà, que feia sessió doble en aquesta fira, atès que també hi protagonitzava Trau, un muntatge tot poesia. Albà, però, demostrà diumenge passat que és un actor versàtil, un xouman sense aturall, un improvisador nat, un ocurrent irreverent i entranyable alhora.

En sentir Marabunta hom pot pensar només en aquella pel·lícula americana dels anys cinquanta on un eixam de formigues assassines ho tapava i ho devorava tot. Potser sí que alguna cosa ens devoraren diumenge Guillem Albà i els seus acompanyants. A ritme de funky, amb molt de vent i amb molt de ritme, Albà i els seus ens presentaren un espectacle de música i gags que interpel·lava constantment el públic, que l’atiava i l’encenia, que cercava respostes i provocava somriures, rialles, i fins i tot alguna goteta per incapacitat de retenció davant l’energia surrealista del barbut i serrellut Albà.

Un faquir que camina per damunt una punxant estora de patates ruffles “sabor jamón”, un cantant de cançó melòdica capaç de repassar les trenta cançons d’amor més classicorres de la història recent de la música més casposa, un bolígraf capaç de tirar-se dins un tàper des d’una alçada vertiginosa d’un metre, i sobretot, la indefugible necessitat de tocar, de tocar-nos, de sentir-nos humans i de riure, i també, per això, una altra vegada, de sentir-nos humans. La indefugible necessitat de ser feliços, de dedicar-nos dues hores a nosaltres mateixos i als qui tenim al costat. Això va ser Marabunta, un formigueig aclaparador d’energia positiva que va saber, no obstant això, acabar la vetlada amb una clau de volta preciosa: la reflexió en veu alta sobre la nit viscuda, la disculpa per l’estirabot excessiu, la conversa de tu a tu amb el públic al qual, en qualque moment, havia arribat a menysprear (sempre en broma, és clar). Ningú quedarà mai indiferent davant la Marabunta d’Albà i els seus acompanyants. Una cloenda magnífica per a una Fira excel·lent. L’enhorabona.

Back To Top
×Close search
Search