skip to Main Content

Un Lorca a Manacor

La Perla 29 és una habitual entre les companyies que vénen a actuar a la Fira de Teatre de Manacor. Aquesta vegada, però, hi arribava amb una producció atípica, tant per a ells com per a la programació habitual de la nostra Fira. Bodas de sangre, un Lorca, una obra en espanyol, un clàssic del teatre del segle XX.

Tant el director com tot l’equip actoral i musical eren catalans. Entre l’elenc són altament destacables dues grans dames de l’escena nostrada: Clara Segura i Nora Navas. Espectaculars totes dues. Sentides, apassionades, gens sobreactuades, impressionants, tot i el lleuger desconcert del canvi de papers inicial, que semblava anunciar una cadena inacabable d’assumpció de diferents rols per part de cadascun dels actors.

Oriol Broggi havia preparat un escenari simbòlic i transparent alhora. Tres músics, acompanyats pels esquelets dels dos aimadors són gairebé sempre damunt l’escenari i acompanyen el quefer dels intèrprets. Els músics són liderats amb mà tendra i ferma alhora per un Joan Garriga sublim tant en la proposta musical (esquits aflamencats, música castissa, modernitat amb bases electròniques) com en l’execució (vigor, autenticitat, frescor i ritme adaptat a cada moment escènic).

A l’escena, a banda dels músics, un pla inclinat serveix per col·locar coralment el conjunt dels actors, un recurs molt broggià, com broggians són les llums tènues i els ocres. Teles vermelles i teles blaves, la sang i el cel. La passió i el ganivet. L’ardor i el gel. “No vull llàgrimes en aquesta casa”, però ploren els actors, i ploren els espectadors. A banda de la novia i la mare del novii, més en un segon pla, però molt correctes en els seus papers, hi queden Pau Roca (el novii) i Ivan Benet (el despitat Leonardo).

Unes projeccions al fons de l’escenari miren de suplir una absència important: el cavall. Al muntatge executat a la Biblioteca Nacional, La Perla 29 proposava l’aparició en escena d’un cavall, autèntic protagonista del muntatge. Tanmateix, ni per pressupost ni per infraestructura, els espais convencionals on Bodas de sangre s’ha representat de gira no admetien la presència del noble equí, que dotava la proposta d’una espectacularitat que no poguérem assaborir a Manacor.

Molt interessant, també, és el tractament lingüístic. Llevat d’un petit passatge de caire més còmic, els actors es desenvolupen durant l’obra sempre en espanyol estàndard i defugen cap tipus d’accent andalús. Hi ha, també, en dues cançons, una aclucada d’ull per recordar la catalana cultura de tot l’equip actoral i escenogràfic.

En definitiva, un luxe per als sentits, una emoció de flors a la boca, un text lorquià que enamora i uns actors que enlluernen de tanta professionalitat i apassionament.

Back To Top
×Close search
Search