skip to Main Content
Un Pla General Aprovat Entre Enhorabones, Retrets I Calàpots

Un Pla General aprovat entre enhorabones, retrets i calàpots

Una passa més. El Pla General ja ha superat l’aprovació provisional i ara resta només el tramit final de la definitiva. Tots els regidors hi votaren a favor, llevat dels quatre del PP.

Encetà la presentació del document la delegada d’Urbanisme, Núria Hinojosa. Hi havia una calma tensa. Entre el públic històrics de la política manacorina com Maria Antònia Vadell, Josep Lluís Fuster, Antoni Mercant, Gabriel Gibanel… I nombroses representants del sector professional i dels col·lectius feministes, i d’altres ens socials crítics amb el Pla General, tant per la proposta al centre, com per la urbanització de Torreflorida. Sense pancartes. I en silenci. A l’expectativa.

La delegada començà enumerant les conseqüències immediates que tendria l’aprovació provisional del Pla General, “que recull tota la normativa sectorial”, digué, sobre la illeta de Joan Lliteres, Cales de Mallorca, Fartàritx (on s’actuarà per cooperació i no per compensació, “que vol dir que qui prendrà les decisions importants no serà el propietari majoritari, sinó l’Ajuntament”, digué Hinojosa), a més d’un pla especial per al nucli antic, o un pla director per a la vertebració de les zones verdes o la millora en el sistema d’abastiment d’aigua i sanejament.

Era el primer assalt. Dotada del pes i la transcendència que atorga governar, la delegada havia presentat el pla, convençuda, amb una mescla estranya d’orgull abrandat i fredor institucional.

Comença el ball
No hi hagué limitació de temps per als portaveus en la primera ronda d’intervencions. Però Carles Grimalt, que va ser el primer, va ser escuet i directe: “Fa 22 anys que sent xerrar del Pla General. I com diria un batle, “avui és un dia important per a Manacor, perquè aprovam aquest Pla General, que és un document viu en el qual podem fer feina constantment”. Grimalt apel·là tímidament a la participació ciutadana: “Podrem tenir reunions amb diferents col·lectius”.

Gomila, pragmàtic
“Núria Hinojosa ha vist ara el que és fer un Pla General. Ben arribat malgrat no sigui al cent per cent el que ningú voldria, però és l’arma que ens dona per tirar endavant.”

Bel Febrer, protagonista
L’exdelegada d’Urbanisme, que és qui va dur el pes polític de l’elaboració de gran part d’aquest Pla General, conscient del seu paper, convençuda, decidida, no va escatimar les paraules per dir, sense enrevolts, sense subterfugis, sense cercar la correcció política, allò que pensava. Febrer es recordà de l’abstenció de Carles Grimalt a l’aprovació inicial. Recordà també els papers invertits dels qui prepararen el Pla General els darrers quatre anys (ara a l’oposició) i dels qui eren a l’oposició (ara al govern). En un principi tot pareixia concòrdia: “Sembla que haguem preparat les intervencions de manera conjunta amb la senyora Hinojosa”, digué. Febrer explicà que “era difícil ordenar un municipi com Manacor, amb tanta extensió territorial, amb molta població, i molta de disseminada”. Per als tècnics i per a Febrer mateixa, hi havia dos principis fonamentals: “L’interès general i l’harmonització dels recursos econòmics” mentre reconeixia que el Pla que estava a punt d’aprovar-se “és millorable, però sempre serà millor que unes normes que en 39 anys han sofert 36 modificacions”.

A poc a poc, però, Febrer abandonà el to asèptic, institucional i contingut per entrar en el joc polític, en el qual es mogué dilluns com una experta anguila d’albufera, o com un tauró de les profunditats marines. Segura i depredadora.

“Que no s’excusin que aquest document sigui una herència rebuda. Les herències es poden acceptar i es poden rebutjar. I vostès l’han acceptada”. Febrer ja havia agafat el llis: “I com deia la pregonera major el mandat passat (en referència a Hinojosa): “Governar és prendre decisions, siguin valents, actuïn”, per acabar dient que “si no els agrada aquest Pla el poden deixar dins el calaix, el poden repastar, com deien que farien a la campanya electoral”. L’exdelegada denuncià de forma gairebé oberta que “vostès feren l’impossible perquè no arribassin a temps els informes favorables de Recursos Hídrics”, tot això mentre anunciava el vot favorable del seu grup: “No es preocupin, som seriosos i responsables, a més de legals”. Però alertava, per acabar: “Vostès hauran d’explicar el perquè d’aquest canvi de sentit de votació” perquè “ara que és al govern, la senyora Hinojosa ja no pot adreçar-se al públic assistent com ho feia, i s’ha hagut de moderar. Els qui encara no l’han coneguda, ja tendran l’ocasió de fer-ho”.

El PP, a la contra
Maria Antònia Sansó retragué que aquest “no és un Pla General bo per a Manacor, i vostè mateixa, senyora Hinojosa ja ho va dir en un mitjà de comunicació: ‘Tant de bo poguéssim fer un Pla que sortís del poble’”. Sansó explicà que el 2016 era prioritari aprovar el Pla “pel tema de les zones verdes, però avui ja no hi ha aquest perill perquè les sentències ja han sentat jurisprudència”. Sansó demanà deixar damunt la taula l’aprovació del Pla: “Empobrirem Manacor i perjudicarem tots els manacorins, perquè la gent que té cases al centre ni tan sols les podran reformar”. Sansó denuncià que “hi ha 80 bucs que queden fora de normativa, i més de 500 habitatges que quedaran inadequats, però els seus propietaris hauran de continuar pagant la hipoteca”

Joan Gaià i el calàpot de Torreflorida
El portaveu de MÉS-Esquerra començà dient que “viure vol dir prendre partit, i governar també és assumir contradiccions i haver de fer renúncies. No és el Pla General del nostre grup, ni és una herència rebuda. És el millor pla general possible, però no és el nostre. Hauríem fet un PG més ecologista i més verd, però per fer-lo ens hem hagut de posar d’acord amb liberals i conservadors”. Gaià recordà que “el procés compta amb la participació de molta gent” alhora que lamentava que “el calàpot més gros que es menja aquest grup municipal són les 4 hectàrees de Torreflorida, que ha passat dels 1.000 habitatges que preveien les normes subsidiàries als 300 que preveu el PG”. Gaià insistí que el sostre baixa de 185.000 persones a 74.000 amb el PG. No hi ha cap ajuntament amb aquest plantejament tan contundent, que compta també amb 1.300 quarterades que tendran un grau major de protecció ambiental, i això ens fa estar tranquils.

Rèpliques
Núria Hinojosa respongué que serà “amb la gent, amb les entitats ciutadanes que decidirem com hem de fer aterrar aquest PG a la realitat”, alhora que reconeixia que “no és el mateix estar al govern que a l’oposició. No li regalaré aquest enfrontament que cerca, senyora Febrer”. Hinojosa però, volgué defensar-se de les acusacions sobre el retard en els informes de Recursos Hídrics: “ Mai en la meva vida política se m’acudiria fer una cosa així”. I a Maria Antònia Sansó li respongué: “Podia esperar una abstanció covarda, però no un vot en contra”, mentre acusava els populars de “covards i irresponsables”. “Per què no es varen fer valer més en el moment que hi eren?”, demanava indignada la delegada. Hinojosa insistí que el PG és fruit de l’anàlisi de les tendències dels darrers quaranta anys”, mentre insistia en “l’efecte immediat dels dos plans especials per al centre de Manacor”. Hinojosa treia comptes: “Per les zones verdes que podrien demanar expropiació l’Ajuntament hauria de pagar 250 milions d’euros”.

Febrer també té estopa per a Sansó
Però la brega no havia acabat. Bel Febrer també tenia una bala guardada per a Maria Antònia Sansó: “Em dol, però no em sorprèn que tracti les persones com un mocador de paper, perquè això que fan avui és una falta de respecte al seu company i exbatle de Manacor Pedro Rosselló, que va ser un bon company de pacte. No ens tornaran a dur a escoltar el sermó”. Això que fan avui és “patètic, vergonyós i indigne”, deia Febrer fregant ja l’eufòria, “i no com el senyor Llodrà, que era molt rostit amb mi i em va donar mala vida quatre anys, però que va actuar sempre amb coherència i elegància i li vull reconèixer públicament la capacitat que va tenir d’estirar amb una mà i amb l’altra donar, perquè prioritzava els interessos generals per sobre dels particulars”.

Focs artificials
A la contrarèplica final, Núria Hinojosa s’acarnissà encara més contra Maria Antònia Sansó i el PP, mentre que finalment el batle Miquel Oliver prenia la paraula per “parlar de tres dones que són claus en aquest procés”. Núria Hinojosa, de qui destacà “la determinació i obstinació per ser avui aquí”; Bel Febrer, “per un pla pulcre que pogués ser votat per la majoria del consistori”; i Itziar González, “que en un moment de dubte ens va empènyer per fer aquesta aprovació provisional”.
S’inicia el camí per a l’aprovació definitiva.

Back To Top
×Close search
Search