skip to Main Content
Un Pla General Per A La Gent

Un Pla General per a la gent

Tot indica que és qüestió de dies. El Pla General podria arribar al punt més llunyà i avançat en la seva tramitació d’aquí a menys de dues setmanes.

L’arribada sorpresiva al poder del govern dels 144 dies va suposar un canvi important en la filosofia del Pla General que fins a aquell moment es duia a terme. S’alçaren estores i s’estiraren flassades que feren mostrar els peus a més d’un. Tanmateix, fos per això mateix, o fos per la manca d’habitud de la dreta a trobar-se fora del poder, les dretes irreconciliables es reconciliaren. Bel Febrer hagué d’assumir un departament mancat de personal i una patata calenta: el Pla General. Moltes de les previsions del planejament que havia deixat preparades el pretèrit govern de dretes havien de ser ara arraconades. Tanmateix, el segell de Bel Febrer, el PI, el PP i AIPC s’havia de deixar veure en el nou document, que la veterana delegada deixà a punt de pastora mia.

La victòria de l’esquerra col·locava Miquel Oliver a la batlia i encimbellava Núria Hinojosa a la delegació d’Urbanisme. Si Bel Febrer rebia amb el Pla General una patata calenta, la líder socialista havia de xuclar un caramel enverinat. Mai ho hem tengut tan a prop. I més encara, mai en unes condicions tan favorables.

Ben aviat, però, les veus discordants, simptomàticament sorgides de forma unànime per la banda de l’esquerra (amb la companyia d’arquitectes i constructors de variat pelatge ideològic) es feren audibles. Un centre on l’accés a l’habitatge s’adeqüi a les necessitats de la societat actual, i una protesta airada, i comprensible, per la urbanització de Torreflorida, afavorint els mateixos propietaris que els darrers anys havien extorsionat (no se’ns acudeix altre verb aquí i ara) l’Ajuntament i la gent manacorina reclamant indemnitzacions milionàries per uns terrenys que quan ells adquiriren, ja eren zona verda.

L’equip de govern s’aferra, però, a la necessitat, també comprensible, d’aprovar aquest Pla com un mal menor, però sabent que l’accés a l’habitatge al centre serà més complex i més car i que Torreflorida seran més de 200 habitatges nous fora de les rondes en uns terrenys que pertanyen als més poderosos del poble.

Sigui com sigui, sembla obvi que cal apel·lar a l’esperit d’Itziar González. La cooperació s’aconsegueix amb l’aportació i la predisposició de tots els actors implicats. I ha de ser l’Ajuntament, com a actor principal en la qüestió, el que sigui capaç de liderar, sense prepotència, sense anar a la defensiva, amb actituds de proximitat i de foment de la participació, una acció cooperativa que moduli, abans o després de l’aprovació provisional, un Pla General que, ara mateix, sembla més una herència acceptada a contracor que no el fruit de la pròpia voluntat. En qualsevol cas, també la massa crítica haurà de saber seduir els governants actuals i dur-los al terreny de la negociació, i això s’aconsegueix amb assertivitat, però també amb empatia i complicitat.

No és bona senya que la dreta no esqueini, mentre l’esquerra esmola els ganivets per apunyalar-se internament.

Cal un Pla General per a la gent. Manacor s’hi juga el futur. Com s’usa de dir aquests dies: seis i parlau.

Back To Top
×Close search
Search