“Una de cada quatre persones pateix alguna al·lèrgia”

Antonio Albaladejo (Múrcia, 1988) és pneumòleg a l’Hospital de Manacor i especialista en ecografia toràcica i intervencionisme pneumològic ecoguiat.

Quins són els símptomes d’una al·lèrgia?
L’al·lèrgia es deu a una resposta exagerada i inapropiada del sistema immunitari davant substàncies que són innòcues per a la majoria de persones. Les malalties al·lèrgiques poden afectar diversos òrgans i aparells com ara la pell, l’aparell respiratori, el tracte intestinal o el sistema cardiovascular. La simptomatologia, per tant, és molt diversa: rinitis, conjuntivitis, asma bronquial, dermatitis atòpica i de contacte, urticària i angioedema. Hi pot haver al·lergies alimentàries, a medicaments, al làtex a picades d’insectes i anafilàxia.

Afecta igual homes i dones? Hi ha tipus d’al·lergia que afecten mes un sexe que l’altre?
El sexe afecta de manera diferent segons l’edat. A la infantesa les al·lèrgies afecten molt més els nins. A l’adolescència l’afectació s’iguala, i a partir dels cinquanta anys són les dones les més afectades.

Quin tant per mil de persones tenen al·lergia? Ha variat aquest percentatge les darreres decades?
La prevalència de les malalties al·lèrgiques és alta i no s’atura de créixer. Entre un trenta i un quaranta percent de la població n’és afectada. A l’Estat espanyol una de cada quatre persones pateix algun trastorn al·lèrgic.

Hi ha més al·lèrgies avui en dia que antigament. Per què?
La vacunació, l’antibioteràpia i la higiene han contribuït a la minva de malalties a la població, i el sistema immunològic ha deixat de combatre amb intensitat les infeccions, fet que ha virat cap a una resposta al·lergològica, defensant-se de substàncies aparentment innòcues, com ara pòl·lens, àcars o aliments. També el fum dels vehicles fa que l’aire que respiram estigui més contaminat i més irritant. També el fum del tabac, en adults, i sobretot en nins. La minva a la lactància materna també ha debilitat el sistema immunitari dels infants. Els additius alimentaris també són generadors d’al·lèrgies. I finalment, la millora en el diagnòstic. És cert que hi ha més al·lèrgies, però també es diagnostiquen més i millor.

Quin és el mecanisme per determinar si una persona és al·lergica o no, i per determinar a què és al·lergica?
Es basa en la història clínica complementada amb els resultats de diverses proves diagnòstiques realitzades ‘in vivo’ (proves cutànies, epicutànies, espirometries, proves de provocació nasal, oral i bronquial…) o també ‘in vitro’.

L’asma és un símptoma d’una al·lèrgia? O és una malaltia per ella mateixa?
L’asma és una malaltia crònica de les vies aèries, amb entitat pròpia, que es caracteritza per episodis d’obstrucció generalitzada i variable, i que és reversible, ja sigui espontàniament o amb tractament. L’asma sol presentar una hiperreactivitat bronquial davant diversos estímuls i sol dur implícits accessos de tos, dolor toràcic, dispnea i sibilàncies, amb períodes sense símptomes entre les crisis.

A què podem tenir al·lèrgia? hi ha al·lergies rares?
Els al·lèrgens provenen d’una gran varietat de fonts. Pot venir per inhalació o contacte: pòl·lens, fongs, artròpodes, proteïnes animals, làtex…; per ingestió: aliments i medicaments; o per injecció: verí d’insectes i medicaments. També hi ha al·lèrgens dins l’entorn laboral.

Hi ha al·lèrgies que poden tenir conseqüències greus, fins i tot la mort?
Aquí és imprescindcible parlar de l’anafilaxi, que és la manifestació al·lèrgica més greu. És una reacció al·lèrgica generalitzada, amb inici agut i amb instauració ràpida que pot arribar a ser mortal. La reacció, en aquest cas, és sistèmica, fet que vol dir que pot afectar tot l’organisme, amb símptomes respiratoris o cardiovasculars. En casos molt extrems pot conduir a un desenllaç fatal si no s’actua ràpidament. Si du implícita afectació cardiovascular i baixada de la pressió arterial, parlam de xoc anafilàctic. Els pacients amb més risc de patir-la són els qui tenen una història prèvia d’asma o de malalties greus. L’anafilaxi presenta una incidència creixent, sobretot en edat pediàtrica. El major nombre de morts per anafilàxia es dona en adolescents i joves adults.