skip to Main Content

Una enquesta canina

[pullquote] Les preguntes:

Els manacorins ens responen com és la seva convivència amb els animals de companyia.

1. Sortides. Teniu l’animal a un pis o una casa? Com ho feis perquè faci exercici?

2. Manacor està preparat per a l’activitat canina? Quins recursos li calen?

3. Compliu amb totes les qüestions legals? (Xip, vacunes, assegurança, registre municipal d’animals de companyia…)

4. Què feis quan veis un propietari que ni arreplega els excrements del seu animal?

5. Què aporta l’animal a l’ambient de la vostra llar?

6. Com sabem que un ca (o animal) és feliç?
[/pullquote]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ona (Nina Furgol)

Golden Retriever de 4 anys i mig. Des dels dos mesos a casa per internet. 35 quilos. Fa tres menjades de pinso i restes.

1. La tenim a casa i la treim.a passejar quatre pics al dia. I altres sortides els caps de setmana.

2. No gaire. Fan falta espais perquè puguin anar lliures sense fermar.

3. Sí. Al registre, hi vaig anar i em varen dir que no feia falta, perquè no és una raça considerada perillosa.

4. N’he vist molts als carrers, però no m’hi he trobat en el moment. Sí que diria alguna cosa.

5. Alegria, companyia i amor

6. Es veu en el seu comportament. Mou la coa, vol jugar, sortir, caricies… i sembla que somriu.

Mel i Coco (Antoni Pastor)

Labradors. 14 anys i 8 anys. Són adoptats. 29 i 28 quilos. En Coco menja pinso. Na Mel, carn amb arròs, perquè ha tornada velleta i va tenir un ictus.

1. Sortides. Cada dia surten a fer una volta llarga, però viuen a fora vila i tenen per fer exercici. De més joves sortien a fer esport amb mi, ara ella ja no pot

2. Segurament falten coses, però pens que són els propietaris que han de col·laborar. Personalment m’agradaria que hi hagués una canera per tal de poder tenir els cans abandonats o que s’han perdut.

3. Complim amb tot, xip, assegurança, vacunes.

4. Quan veim un propietari que no arreplega els excrements, la veritat que no els he dit res mai

5. Són un membre més de la família, segurament hi ha persones que no ho poden entendre, però és així.

6. Ells saben quan jo estic trist o malament, jo també ho sé d’ells, no me demanir com ho sé, però ho noto. La veritat és que estic més vegades malament jo que no ells.

Lola (Ana Giménez)

Ratera mesclada. 5 anys. Adoptada des dels 3 mesos. 5 quilos. Menja pinso dues vegades al dia.

1. Vivim en un pis amb una terrassa enorme però surt tres vegades diàries. I cada dos dies anam a caminar per la via verda. Cada dissabte i diumenge anam a Son Serra.. Punta de n’Amer… sa Coma, perquè pugui córrer a lloure.

2. No… Fan falta més parcs adaptats per a ells. N’hi ha un però és exageradament petit… A molts de bars i comerços no hi poden entrar. Crec que hauríem de canviar la nostra mentalitat i imitar moltes grans ciutats o altres països europeus on els animals de companyia són més mes acceptats a la societat

3. Sí. Per circunstancies viatjem molt a Valencia i ella sempre ve amb jo així que ha de tenir en regla tot els seus papers…

6. Es fácil saber si es feliç o no… Simplement l’amo del ca ho sap… També diuen els veterinaris que la felicitat d’un animal es veu amb la seva salut… I el seu pelatge.

Terry i Perla (Guillem Parera)

Tots dos tenen cinc anys, amb pocs mesos de diferència. Teckel i ratera amb xiuaua. 6 i 4 quilos. Sempre tenen pinso per menjar. Les veïnes també llepolies com botifarró o sobrassada. Sa mare d’en Guillem, els caps de setmana els fa arròs amb carn capolada.

1. El fet de tenir cans em va condicionar la decisió de comprar una planta baixa amb corral. Cada dia sortim a fer una volta i sempre que podem la feim llarga, anam vora mar o per foravila, on poden anar a lloure.

2. Si Manacor ja és deficitari quant a l’esbarjo de les persones, ves què han d’anar a fer pels cans. Vivint a una illa amb zones rurals i espai a voler i proper al poble, més que els recursos en aquest aspecte el que em preocupa és l’abandonament de cans i la falta de consciència per part de l’Ajuntament envers aquesta situació.

3. Xip i vacunes sí, registrar-los no hi havia tornat a pensar pus fins que m’ho heu demanat.

4. Depèn del dia i de si tenc ganes de discutir o no.

5. Són dos membres més de la família.

6. Jo crec que els cans, com les persones, tenen dies. Per exemple, jo quan veig en Terry fer sa croqueta damunt es sofà o na Perla que el puny, no sé si són feliços però a mi m’ho pareix.

Suc (Cati Rigo)

Mesclat. 16 quilos. Arribà a casa d’una ventrada amb massa quissons. Un pic al dia menja pinso i sobres.

1.Abans el teníem a lloure pel poble, feia el que volia, tothom el coneixia. Ara ja fa uns anys que viu a foravil.la, també el tenim a lloure per dins el tros.

2. Com que no tenim el ca al poble, no notam les deficiències ara bé, hi hauria d’haver més papereres i parcs o zones verdes per a cans.

3. Sí.

4. El mir amb mala cara.

5. El consideram com un membre més de la família, amb tot el que això comporta.

6. Com les persones, pel seu estat d’ànim. Crec que en Suc era més feliç envoltat de gent que li feia cas al bar que no ara a foravila. Però ara també està bé.

Sultan (Bel Rueda)

Bretó mesclat de dos anys llargs. 23 quilos. Adoptat de l’associació Huellas. Menja paté i pinso i tota casta de menjar casolà, que li agrada més.

1. Visc a una planta baixa i té pati però cada dia necessita mínim una hora de córrer a lloure o passejar. Anam a foravila.

2. Falta executar les zones verdes i fer-hi “pipicans” o espais on puguin passejar. A la costa és necessari establir un horari i zona de permís per fer capfico amb les nostres mascotes.

3. Tot menys això del registre (que no ho sabia)

4. Normalment la gent de la meva zona va a passejar “preparada”.

5. Molta companyia, és una responsabilitat gran.

6. En Sultan no té cua, però es fa entendre i sempre està content i actiu. Quan està més content és al camp, corrent, caçant, és molt nerviós i necessita molta activitat.

Goku i Berta (Aina Maria Perelló)

Cinc anys i un any i vuit mesos. Mesclats. 14 quilos i 3 quilos. Procedents de ventrades que no es podien mantenir. Mengen pinso ecològic dues vegades al dia i qualque llepolia.

1. Vivim a un pis amb una terrasseta. Sortim a passejar dues vegades al dia.

2. Rotundament no. Falten parcs de cans, els que hi ha no estan en condicions, tenen herba, forats i les papereres sempre estan plenes. No estaria de més posar una font d’aigua, com indiquen els cartells del parc de cans de darrera l’auditori.

3. Sí.

4. Jo no he vist mai ningú que no els arreplegàs. Però hi ha molts propietaris que no les arrepleguen perquè pels carrers n’estan plens. Però no només excrements sinó que també hi ha molt de fems humà: mocadors, embolcalls de menjar…

5. Companyia, diversió i molt d’ amor. Són dos membres més de la família.

6. No xerren però el seu llenguatge no verbal és molt clar. Quan fan les remenades de cul, remenades de coa, quan arribes i et duen la seva jugueta preferida, quan passegen per foravila, quan dormen panxa per amunt, quan s’enfilen per fer-te cas…

Noel (Bel Matamalas)

Mescla de dues races. 12 anys. 12 quilos. Va arribar a casa de mans d’una filla de la madona, que el va dur del mercat. Menja paté, pinso i un poc de carn dues vegades al dia.

1. El tenim a una casa. Puja una escala molts de pics al dia per anar a dos terrats que hi ha. Anam a fer un passeig cada dia.

2. Pel que fa a poder caminar, crec que sí. Ara bé, un parc per a ells estaria molt bé, amb coses per a ells poder jugar i fer exercici.

3. Té xip, vacunes i registre municipal.

4. Particularment jo no ho he vist. Però li diria que els arreplegàs.

5. Aquí jo diré el que m’aporten a mi. Tot, molta de felicitat, companyia, afecte, amor, lleialtat… Saben perfectament així com està el teu ànim, i no vegis el que ells et donen, tot el que són capaços de donar-te. No sé si m’he deixat qualque cosa, pero no voldria per res no haver pogut viure el que visc.

6. Ho demostren molt bé, els seus bots quan arribes a casa, la seva coa, que no té aturall; els seus abraços a la seva manera, i moltes coses més.

Estel (Margalida Cortès)

Mesclat. Cinc anys. 15 quilos. Va ser un regal. Menja pinso els matins i els vespres.

1.Tinc el canet a un pis. Passejam dos cops al dia. Un dels passejos és d’una hora. Perquè faci exercici ho combín amb jocs de pilota.

2. No crec que Manacor estigui preparat per a l’activitat canina. Crec que falten zones verdes i terra, especialment al centre, dotats de contenidors, bosses i fonts d’aigua. Així com també parcs i recintes on es pugui jugar amb ells i amollar-los. Els espais que hi ha adaptats pens que són molt petits per a la quantitat de cans que hi ha i estan llunyans. Per una altra banda, no hi ha una protectora o refugi.

3. Xip i vacunes.

4. No m’hi he trobat, però li oferiria una bosseta. També crec que falta sensibiltzació per part de l’Ajuntament i actuació per part de policia amb sancions (en tema d’excrements i amb els cans a lloure).

5. Amor.

6. Quan dorm i está tranquil.

 

Nua (Marga Gelabert)

6 anys. Mestís llaurador. 32 quilos. És un regal d’una ventrada de nou quissons. Es volgueren assegurar que estaria ben cuidada i que seria molt estimada. Menja pinso dues vegades al dia.

1. Mínim 3 sortides al dia. La tenim a un pis i no tenim terrassa.
A una o dues de les sortides que feim amb ella, caminam o la duim a algun lloc on la podem amollar perquè pugui córrer una estona i se cansi.

2. No. Li falten espais en condicions, això vol dir; espais grans que estiguin controlats i amb un manteniment digne no només per als animals sinó també per a les persones que hi anam (almenys 3 o 4 repartits per el municipi ). Falten abeuradors específics per a ells, papereres, pipicans al centre. I un control per part de l’Ajuntament que sancioni els propietaris que no compleixin la normativa.

3. Sí.

4. Li oferesc una bossa i amablement li dic: “Escolta el teu ca ha deixat un regalet”.

5. És un motiu de felicitat per a tots i el meu fill em diu que és una responsabilitat molt agradable.

6. Això es veu amb el seu comportament dia a dia. Et ve a saludar, et porta les seves joguines perquè juguis amb ella, mou la coa, i quan la portam a la platja o a la muntanya fins i tot somriu.

Perla (Esperança Parera)

Tres anys. Golden retriver de 34 quilos. Menja pinso un pic al dia. Uns amics de Barcelona la varen regalar a la família.

  1. 1. Tenim l’animal a casa i la treim a passejar cada dia
    2. Crec que hauria de tenir més llocs específics per poder dur-los a jugar
    3. Sí
    4. No me n’he trobat cap. Però crec q avui dia la gent ja està més consciencida amb el tema
    5. Molta alegria i companyia. És una més a la nostra família
    6. Ho demostren amb la seva manera de comportar-se.

 

Neula (Antònia Bauzà)

Un any i mig, és a casa des de Nadal de l’any passat. Beaggle de 15 quilos. Va ser un regal de Nadal. Menja pinso una vegada cada dia, al matí.

1. Està a casa dels padrins, perquè es a foravila, cada dia fa una volteta i els caps de setmana anam per la via verda o també per la punta de n’Amer
2. No la duim per dins el poble, anam per camades , així pot anar a lloure
3. Sí, té el xip i totes les vacunes
4. A Sant Llorenç n’hi ha molts, no són responsables, i també hi ha molts de cans que es passegen sols.
5. La cusseta és una excusa per sortir tota la família a caminar, i també una responsabilitat per als nins, que saben que està al seu càrrec (fer-la neta, donar-li menjar, treure-la a passejar…)

Back To Top
×Close search
Search