skip to Main Content
Una Sopa Gustosa, Però…

Una sopa gustosa, però…

“Que és de bona aquesta sopa!”. “Ho pot esser, perquè no hi he posat res dolent”. La mateixa conversa podríem tenir si haguéssim de parlar del resultat de la funció de Sopa de pollastre amb ordi que representaren els actors de La Perla 29 a l’Auditori de Manacor aquest cap de setmana passada. El text és potent i aborda les actituds i posicionaments vitals que els humans ens plantejam a l’hora de defensar els nostres ideals. Amb personatges estereotipats en la imatge, però no en la interpretació, se’ns posa davant l’idealista, el qui claudica, el qui lluita però guarda sempre la roba… Vivim per defensar els nostres ideals, i malgrat una certa idea de desencís que sura tothora en el muntatge, sembla que, tanmateix, acabi triomfant l’idealisme, la necessitat de mantenir vigents els motius de la nostra lluita, ja sigui de classe, ja sigui nacional. Del tot remarcable és que qui defensa fins al darrer moment la creença i la lluita pels ideals sigui la matriarca, la mare de família, que reivindica per al present el que tots plegats defensaren en el passat.

La tasca actoral és indiscutiblement bona i, sobretot, coral, sense cap interpretació que sobresurti excessivament d’entre les altres. També és interessant la proposta escènica, un voltat de parets baixes que se’ns apareix de forma despullada i que els actors vesteixen amb l’ajuda de dos regidors així com avança el muntatge.

Tanmateix, fa la impressió que el muntatge s’hagi deixat enlluernar per la brillantor del text. Això provoca un cert descompassament entre la part textual i la part escènica i de representació. Sembla com si la proposta escenogràfica i actoral no acompanyàs de forma suficient un text que ens fa reflexionar constantment sobre la postura que adoptam davant els nostres ideals no sols polítics, sinó també vitals.

Back To Top
×Close search
Search