skip to Main Content
“Valoram La Broma Negativament Quan és L’opressor El Que La Fa Sobre L’oprimit”

“Valoram la broma negativament quan és l’opressor el que la fa sobre l’oprimit”

Mala broma arriba a Manacor aquest cap de setmana festiu (3 de novembre a les 20h, 4 de novembre a les 18h). La producció de la Sala Muntaner, obra de Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet planteja una comèdia per indagar on són els nostres límits de l’humor. Fins on podem fer broma? Quin és el nostre llistó de tolerància? En són protagonistes els actors Ernest Villegas, Anna Sahun i Óscar Muñoz, amb qui parlam en aquesta entrevista.

Com explicaríeu que puguem qualificar Mala broma com una comèdia negra?
En primer lloc, és una comèdia perquè té humor, i en segon lloc és negra perquè toca temes delicats, en els quals es qüestiona quins són els límits de l’humor. Podríem dir que són temes una mica escabrosos.

Quan parlau de temes escabrosos, us referiu a qüestions de broma relacionades amb la vida personal de cadascú? O també amb qüestions de caire més social?
Hi ha temes personals, però que de vegades s’inscriuen inevitablement en temes socials. Hi ha qüestions de gènere, de violència, de violència social… però tampoc no vull especificar gaire per no revelar massa coses de la trama de lobra.

Temes socials…
Sí, també de violència, de por… són temes molt candents.

Mala broma cerca la provocació a l’espectador? Ens en durem un cop de puny al ventre de la nostra consciència? O és més aviat un convit a la reflexió?
Crec més en això últim. En determinats moments l’espectador es pot sentir una mica violentat. Però va més enllà d’això, Mala broma, perquè cerca la reflexió. De fet, l’obra mateixa mostra les dues opinions sobre la broma, perquè seria molt lleig que mostrés només una banda de les dues. Seria lleig parlar de l’humor sense consideracions i sense respecte i no posar-hi la contrapart. La gràcia de l’obra és que hi ha les dues opinions.

Tot parteix d’una broma feixuga, impertinent. Hi ha dos actors i una actriu. Quin paper hi té ella?
Podríem dir que sí, que hi ha una broma més forta que és la que desencadena la trama de la funció. Un dels actors és l’executor d’aquesta broma, l’actriu n’és la víctima, i el tercer actor és l’espectador del que passa entre ells dos. Hi ha una opinió molt concreta dels personatges sobre aquesta broma, que fa plantejar reflexions sobre altres tipus de bromes més genèriques i ens fa reflexionar sobre quin n’és el límit. Per exemple, no és el mateix fer una broma on mostrem el nostre defecte i ens hi incloguem, que fer-la sobre uns altres i no ens hi incloguem. Aquesta segona, de ben segur, no és tan acceptada. O també: no és el mateix que la broma es faci de l’oprimit a l’opressor que de l’opressor a l’oprimit. mostrem el nostre defecte si ens hi incloem, no l’acceptem tant sobre uns altres i no ens hi incloem. Hi ha un altre debat. si la broma es fa de l’oprimit a l’opressor, i de l’oprimit a l’opressor.

Hi ha alguna cosa de la postveritat, a Mala broma?
Jo crec que no hi està relacionat. Sí que és veritat que Jordi Casanovas (l’autor) és molt actiu durant els assajos i incorpora nous elements de la realitat als texts. Penso per exemple en els atemptats de Barcelona. Però la postveritat va arribar una mica més tard.

Pel que contes, l’escenografia sembla que ha de ser totalment realista, de sofà, de taula de menjador.
Sí, per situar-nos en un context totalment actual

Ja havíeu estat a Manacor. Com valorau el teatre i la gent que hi va?
Hi he estat assajant aquest estiu per una altra obra i he al·lucinat de tanta gent durant l’agost, assajant, muntant obres, fent cursos… Aquest cap de setmana mateix hi havia tres o quatre funcions al teatre petit i una a l’Auditori… Manacor és un referent, per com ha aconseguit tant de públic essent una ciutat relativament petita.

Back To Top
×Close search
Search