skip to Main Content
“Varen Arribar A Venir-hi 1.500 Persones, A La Ximbombada”

“Varen arribar a venir-hi 1.500 persones, a la ximbombada”

Jaume Sitges, Morret (Son Macià, 1927) va dur el bar de Ca’n Bessó durant dotze anys. Francesc Vaquer (Son Macià, 1942) regentà a Manacor una botiga d’electrodomèstics. Tots dos varen ser els impulsors ara fa més de quaranta anys de la ximbombada de Son Macià.

Com va començar la ximbombada de Son Macià?
Jaume Sitges: Fa quaranta-quatre anys . Vàrem començar a sonar la ximbomba dos o tres o quatre cada vespre dins el bar. I vàrem dir “per què no armam això”, i ho vaig dir a en Xisquet (Francesc Vaquer). Ho vàrem organitzar el mateix any, que ho férem dins Ca’n Bessó. Ell se n’anava per altres pobles on feien ximbombades, i se n’anava amb el micro en marxa, i ho deia pertot. Férem unes greixoneres que en poguessen menjar set o vuit. I a cada grup li donàvem una greixonera, perquè cada un no podia ser. Em pareix que aquell any haguérem de fer partions.

I què hi cantaven?
JS: Hi feien cançons dels darrers dies, cadascú amb la tonada del seu poble. “Que toma la nita, nita” o “Olé, olé i olà”. De Manacor va venir molta de gent, i de Felanitx també.

Quan vàreu començar damunt la plaça?
JS: Va ser l’any de davant de deixar el bar. Però sonaven damunt la plaça i en acabar, anàvem dins el bar hi érem fins a les tres o les quatre del matí.

Hi havia combat de picat?
JS: De picat no hi havia res. Tot eren cançons antigues. La gent de cada lloc sonava en la seva mesura.

Ho fèieu sempre el dissabte de davant el dijous llarder?
FV: Sí. Però quan Manacor es va determinar de fer la rua, nosaltres ja feia quatre anys que fèiem la ximbombada. I Manacor va voler anar al seu aire. Aguantàrem una sèrie d’anys. I finalment ho passàrem al divendres.

Us costava doblers?
FV: Sí, fotre! Qualque any teníem un pressupost de 150.00 o 160.000 pessetes. Donàvem 500 pessetes a la gent perquè pogués fer un variat. Fèiem ball de pagès, carnaval i ximbombada. Els primers anys només fèiem ximbombada. La cosa es va desbordar, perquè qualque any vàrem arribar a ser 1.500 persones, com la vegada que vengué madò Buades, això era l’any 1994.

Hi havia competició?
FV: No. Però entre ells cosa hi havia, perquè hi venia gent de molta categoria. Ara bé, no hi havia concurs. gent de categoria que sonen de bon de veres.

Vàreu ser la primera ximbombada de Mallorca?
FV: No. A la Pobla també ja en feien. I després de nosaltres vengué Sant Jordi.

Recordau qualque anècdota?
FV: Un any tocaven cinc capellans joves vestits de paisà, i la gent només coneixia el de Son Macià. Havien vengut na Pipiu vella i la jove, i partiren a cantar-ne qualcuna de bruta. Quan se’n va anar el d’aquí, els digueren: “Au, ja podeu cantar fora por”. Però a la rotlada hi havia quatre capellans, encara.

I enguany?
FV: Divendres, a les vuit i mitja, i la gent hi pot venir desfressada. A més, enguany serà el segon any de concurs de glosa escrita. Els darrers anys hi ha hagut un poc de combat de picat, i qualque pic la cançó tradicional s’ha vist tapada pel combat de picat.

Back To Top
×Close search
Search