skip to Main Content

“A vegades els pares pensen estratègies que als professionals no se’ns han acudit”

[pullquote] Natàlia Quetgles és fisioterapeuta pediàtrica, fa nou anys que fa feina al servei d’atenció primerenca i ens conta la seva experiència
[/pullquote]

Aquest model de feina transdisciplinari és exigent pels professionals? Com us preparau per fer feina així?

Tu comences a fer feina a partir de la teva especialitat, però comparteixes experiències amb els altres professionals i aprens a poc a poc coses de les altres disciplines. Per una part és l’aprenentatge natural que fas fent feina amb equip. Cada setmana ens ajuntam, exposam casos, en parlam entre tots, compartim solucions, i així ens enriquim. També podem demanar suport específic a un professional. Allò que aprenem per a un cas en concret, llavors és extrapolable a altres casos. I de cada vegada tenim més experiència. Per altra banda hi ha la inquietud de cada un. Si fas feina d’aquesta manera, aprens a estar més atent, a demanar ajuda, a llegir, a cercar informació… Tens el compromís moral i l’interès d’aprendre més i formar-te més enllà de la teva disciplina.

Si fa nou anys que ets aquí, has treballat amb els dos models; quina conclusió en treus, si els compares?
Estic convençuda que el model d’ara és més eficaç. Ara bé, la transició és complicada. Avui en dia ens formen per ser experts d’una cosa. Per tant, primer de tot, tu mateix t’has de llevar el rol d’expert. Personalment, has d’atendre més persones, perquè donam molta importància a les famílies, t’has d’adaptar a l’entorn… Però això té molts avantatges: si ens trobam a ca seva, els nins estan més tranquils, les famílies també, es multipliquen les oportunitats d’aprenentatge, i no s’altera ni la seva rutina ni la seva manera de funcionar. Per contra, si ens trobam dins una sala d’un centre, el context és fals, treballam a un lloc que els és estrany i amb un material que a la vida diària no tendran…

Com són les visites a les famílies? Amb quina regularitat es fan?
Visitam les famílies un pic a la setmana. Són visites d’una hora, aproximadament. Per comoditat, solen ser el mateix dia i la mateixa hora; però segons les necessitats ho podem modificar. Anam a ca seva i feim coses quotidianes, també podem sortir i anar al parc, a comprar, a cals padrins… Sempre adaptant-nos a les rutines de les famílies i a allò que solen fer.

I què soleu fer?
Tenim un pla de feina marcat, cada setmana ens proposam unes coses, unes estratègies, que depenen dels objectius que tenim. Una manera que tenim de treballar és el modelatge: jo mostr una cosa al pare i llavors ell la fa. Per exemple, una facilitació per gatejar. Practicam l’estratègia i la setmana vinent miram com ha anat. Ens proposam objectius i estratègies de setmana en setmana.

Les famílies solen respondre bé?
Les que no coneixen d’altre sistema de treballar ho veuen tot molt natural i lògic i amb elles sol ser molt fàcil. Les famílies que estan avesades a un mètode més tradicional, també han de fer el canvi de xip, com nosaltres mateixos. I si a nosaltres a vegades ens costa, a ells també Uns ho entenen tot d’una i a d’altres els costa més.

I personalment per tu, és gratificant aquesta manera de treballar?
Sí, per jo és molt gratificant veure que les famílies aprenen. Ells també pensen estratègies, i a vegades, en pensen algunes que als professionals no se’ns han acudit. Amb les famílies arribam a crear uns vincles molt potents, ells ens tenen com un més de la família.

Back To Top
×Close search
Search