skip to Main Content

La Via verda, silenci a l’espera del que havia de ser

[pullquote] L’espai ha deixat enrere la polèmica que el va envoltar i sosté un trànsit d’usuaris incansable durant la major part d’hores del dia, mentre es debat la possibilitat que el tren de Llevant torni a rellançar-se
[/pullquote]Una família amb bicicletes. Dos aventurers sobre dues rodes. Una al·lota que passeja el canet. Tres viudes xerrant apassionadament. Un silenci natural. És la Via verda. Cert és que ara l’envolta el silenci i la pausa, però aquest espai va ser focus de totes les mirades quan el conseller Biel Company, component del Govern de José Ramón Bauzá, va decidir avortar el projecte del tren de Llevant i, de passada, eliminar qualsevol possibilitat que el comboi més anhelat pogués arribar fins a Capdepera o, si més no, fins a Artà. Les expropiacions havien estat mínimes, atès que la via encara era titularitat de Serveis Ferroviaris de Mallorca. L’obra havia avançat, com gairebé sempre que governa l’esquerra, a un ritme exasperadament lent, tant, que les obres no s’acabaren. Tant, que Madrid tancà l’aixeta. Tant, que governaren Bauzá i Company i trobaren un dolç a punt de caramel.

L’obra s’aturà i s’intentà bloquejar qualsevol futur per a ella. Madrid incomplí el conveni signat amb la comunitat autònoma. La CAIB no va reclamar. I l’enfilall de despropòsits es desplegà fins a l’arribada d’un nou canvi de govern.

Davant l’èxit i l’acollida per part dels ciutadans, fins i tot alguns partits com MÉS plantejaren la possibilitat de recuperar el tren de Llevant sense malmetre l’apreciada Via verda.

Ara la Conselleria de Mobilitat és en mans del socialista Marc Pons. El gran objectiu de la legislatura ha estat l’electrificació, amb pressupost propi, de la línia fins a Manacor, un fet que optimitzarà, de ben segur, les nombroses deficiències del trajecte.

L’esforç econòmic per dur endavant aquesta empresa, la hipoteca que va suposar la implantació del metro fins a la UIB, i la negativa de Madrid a recuperar el conveni d’infraestructures ferroviàries per a les Illes Balears suposen un còctel per ara invencible per a la CAIB que no pot preveure a mitjà termini que el projecte del tren de Llevant, àmpliament reivindicat durant dècades, sigui una realitat ni dins aquesta legislatura ni tan sols dins la que ha de venir.

Tanmateix, vulguem o no el tren, el desitgem o no, el vegem com un bé o com un maldecap, hi ha una evidència que s’imposa sobre totes les altres: la Via verda ha esdevingut un espai de referència per a les activitats d’esbarjo, ja sigui en l’aspecte individual, com de clubs esportius com, fins i tot, de centres escolars, que aprofiten la proximitat i l’absència de cotxes per fer-hi tota casta d’activitats lúdiques.

Desfer tot això si s’esdevé que el Govern disposa dels doblers per fer el tren, suposarà, de ben segur, un maldecap addicional.

Back To Top
×Close search
Search