skip to Main Content
Villangómez I Eivissa Passats Pel Sedàs Més Poper

Villangómez i Eivissa passats pel sedàs més poper

“La sínia es queixa, cansada, / i al safareig cau el broll / amb un alegre soroll / que emplena l’hora callada”. Amb aquesta tornada de tons clarament i elevadament literaris, però amb insistència enganxadissa del pop més cosmopolita comencen el seu concert els Projecte Mut, el grup eivissenc que, liderats per David Serra, arribaven a la sala La Fornal de la mà del circuit artístic TalentIB. Ocasió de doble mèrit tant per a la sala manacorina, que ha tengut l’ull de programar un grup no mallorquí, amb el risc que això implica (un risc més que rescabalat amb l’assistència d’un públic poc habitual a la sala del carrer de les Coves dels Hams), i per al circuit que permet que artistes d’aquest trosset nostre de país puguin superar el fet insular.

Però Projecte Mut, grup ubicat dins la tendència popera més actual, amb un violí que li aporta un toc folk tan poc arrelat al pedreny pitiús però tan sòlid alhora, no sols musica Villangómez, sinó que pren també poaleja dins l’aigua antiga de la cançó popular i recupera el cèlebre “Jo tenc una enamorada” que ja en el seu moment ens refrescaren també els mítics Uc, un referent que, tot i percebre’s en l’essència de Projecte Mut, no suposa cap cadena a cap tradició que no es pugui trencar. No oblidem que David Serra liderava Statuas d Sal, cantant en espanyol i ha evolucionat cap a una fórmula tan arrelada i alhora tan entroncada amb la música que s’escolta ara arreu del país, de tot el país.

Projecte Mut feren un concert acústic que, tanmateix, va tenir bona part del públic que omplia la sala dret davant les seves cadires seguint el ritme ballable de les seves cançons. No sols això, sinó que, retirades les cortines de l’entrada, un grup d’al·lotes ballaren més enllà de la rajola amb entusiasme frenètic de grupis granades.

Projecte Mut i David Serra són un grup de directe, s’hi senten còmodes, interpel·len el públic, s’hi acosten, el toquen, gairebé, amb la mirada i amb la paraula. I saben enganxar el públic d’inici amb les seves cançons més conegudes, abaixar-lo cap a la intimitat més pròxima en l’intermedi del concert per arribar a l’apoteosi final del “Que mos donin”, peça de clar caràcter reivindicatiu que compta, a més, amb la participació de l’eivissenc oriund Gerard Quintana, que hi fa els cors en el disc.

Ens cal esperar que la sala La Fornal pugui mantenir una programació d’aquesta casta, amb propostes que no són senzilles de veure per al públic mallorquí. Si és així, ens anirà bé a tots: a la sala, perquè ampliarà el seu espectre de públic; al públic, perquè creixerà en coneixements i cultura; i als grups i artistes programats, que coneixeran que hi ha un públic i uns espais més enllà dels circuits habituals, sovint més hermètics per als qui no són primeres files.

Back To Top
×Close search
Search