skip to Main Content
Viure De Foravila: En Desaparició O De Moda?

Viure de foravila: en desaparició o de moda?

Parlam amb Joana Riera, Miquel Fullana, Andreu Adrover, Jaume Adrover , Joan Llull i cinc persones que treballen a foravila. Amb totes elles comentam com és la vida al camp, els beneficis i les dificultats de la feina, la relació amb l’administració i el futur de les professions de foravila.

El sector agrari suposa tan sols l’1 % del PIB a les Balears i el 90% dels productes que consumim vénen de fora però estam impregnats, d’una manera o altra, de cultura de camp. Així mateix, sigui per recuperació de la cultura i les arrels, per salut o per la cura del medi ambient, la tendència de les petites explotacions així com els negocis familiars és la producció ecològica, ja sigui per reconversió des de l’agricultura convencional o per l’ús d’aquesta tècnica més respectuosa. El futur d’aquests petits productors està per veure, davant d’un mercat ferotge que ha vist oportunitat de negoci, també, en els productes ecològics. Tot plegat, un món on la dona hi és, però, una mica com per tot, sembla que resta en segon pla, invisibilitzada.
“El sector primari té una decadència que comença en els anys setanta” diu Mateu Morro, historiador i gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesca (FOGAIBA). En aquest sentit, apunta que al llarg d’aquests cinquanta anys s’han perdut més de la meitat de les hectàrees de terra llaurada, “un rècord estatal de pèrdua de sòl agrari” molt específic de les Illes Balears.
Apunta Morro que, històricament, tant la societat com les institucions, no han reaccionat davant d’un fenomen com aquest. A més, considera que aconseguir doblers per tirar endavant polítiques pròpies és complicat, ja que “el pes d’aquestes inversions ve d’Europa però passa abans per Madrid, que s’encarreguen d’organitzar i distribuir aquests recursos i a Balears arriba en una molt petita mesura”. Així doncs, Morro remarca la qüestió de la insularitat com un element imprescindible a tenir en compte per analitzar aquest fenomen de decadència i considera que “la relació dels polítics balears a escala estatal és de subordinació”. Així mateix, considera que les mesures preses a escala política al llarg d’aquests anys no han estat suficients. “La inversió que rebem de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea és de 27 milions d’euros, una aportació francament ridícula si tenim en compte, per exemple que les Illes Canàries reben uns 200”.
Per Morro, el futur ha de passar doncs, en primer lloc, per un reconeixement de la insularitat de les Balears. També considera important la negociació de la PAC que es du a terme actualment i que regirà els pròxims 8 anys: “Si s’aconsegueix fer una mica de justícia amb els agricultors de les Balears, tendríem un punt de partida molt positiu”.
D’altra banda, també creu que, arribin més o manco doblers del fons europeu, cal una millor gestió i “més transversal” és també un element vital, amb la implicació de les diferents institucions. Així mateix, es mostra optimista sobre un “sector agrari viu, amb gent jove que intenta tirar endavant” i remarca la importància de la “consciència social del consumidor conscient que s’ha de defensar i promoure”.

Back To Top
×Close search
Search