skip to Main Content
Viure De Lloguer, A Frec De La Utopia

Viure de lloguer, a frec de la utopia

L’aturada laboral, i per tant econòmica, que hem viscut durant aquest confinament ha encès totes les alarmes pel que fa a l’accés i manteniment de l’habitatge per a una franja importantíssima de la societat.

La massa treballadora no propietària, que pagava fins ara quantitats de lloguer només assumibles reduint a la mínima expressió la capacitat d’estalvi, ha començat a dir basta. Molts dels preus de lloguer que fins ara hi havia posats són inassumibles i moltes de famílies han de triar entre menjar o pagar la renda per la casa on viuen. És de justícia que els propietaris puguin demanar-ne un preu. Però també ho és que els llogaters no hagin de sufragar quanties que s’aproximen a l’escàndol i que els impedeixen, tot i fent feina, gaudir d’un mínim de comoditats o petits luxes que a tots ens agraden.

Durant aquests mesos de confinament, han estat molts els propietaris que, de motu proprio, han tengut actituds considerades amb les persones que els havien arrendat propietats, ja fossin comerços ja fossin famílies o persones totes soles que pagassin un lloguer. Han negociat els preus, en alguns casos, segons la situació econòmica dels llogaters, i en d’altres han condonat el pagament del lloguer. És una actitud lloable, tant si ha partit de la pròpia consideració com si ha estat escoltant amb empatia i comprensió les demandes dels llogaters.

És una llàstima, tanmateix, que tot plegat hagi hagut de sortir de la iniciativa ciutadana. Cal dir, no obstant això, que el govern espanyol ha previst mesures com ara la moratòria de qualsevol casta de desnonament durant l’estat d’alarma i també la concessió de crèdits ICO (sense pagament d’interessos) prèvia demostració de la nul·litat d’ingressos per part del demandant. En qualsevol cas, aquestes mesures van també associades a la situació regularitzada dels lloguers. Són moltes les persones que lloguen propietats sense signar el corresponent contracte. Aquesta fórmula, que gaudeix d’un grau important de tolerància per part de la població i fins i tot de l’administració pública, dificulta o impossibilita, després, la tramitació de qualsevol ajut o mesura pal·liativa que pugui sorgir de l’administració.

La manca de cultura de lloguer a l’entorn mediterrani, d’altra banda, fa de cada vegada més complex l’accés a l’habitatge, no ja per preu, que també, sinó per manca d’oferta per a aquelles persones que, atesa la seva situació econòmica, no té possibilitats de configurar una hipoteca. Així, són molts els eventuals llogaters que davant preus abusius i manca d’oferta opten per la compra hipotecada d’un habitatge, amb el risc potencial que això implica. La presència d’habitatge social, per tant, i atesa també la situació excepcional que ja vivim, s’hauria d’incrementar de forma exponencial. I d’això n’ha de ser responsable tant l’Ajuntament com, sobretot, el Govern de les Illes Balears. Veurem si comprenen l’abast de la problemàtica i posen fil a l’agulla. Un fil que, tanmateix, sabrem que només podran embastar. El repuntat en forma de resultats tangibles no arribarà fins passada, com a mínim, una dècada.

Back To Top
×Close search
Search