skip to Main Content
“Viure Del Peix és Difícil Però A Mi M’agrada La Mar I M’agrada Pescar, Venc Sempre Que Puc”

“Viure del peix és difícil però a mi m’agrada la mar i m’agrada pescar, venc sempre que puc”

Joan Bauçà “Teret” (Son Servera, 1964) és fuster i pescador i desde fa uns mesos és també el patró major de la Confraria de Pescadors de Porto Cristo. Parlam amb ell sobre tota una vida de dedicació a la mar.

Quin temps fa que et dediques a pescar?
Deu fer uns quaranta-cinc anys, dels 7 o 8 anys. Jo ja pescava amb el meu padrí quan era petit, veníem al port amb el mobylette. Després vaig pescar amb el meu pare i ara tenim una barca a mitges amb el meu cosí i sempre que podem pescam plegats.

Quin temps fa que ets el patró major?
Poc, deu fer mig any però ho som perquè m’hi han fet…

Quina feina implica?
El mateix que qualsevol altre, només es tracta d’estar al capdavant. Si implicàs més càrrega de temps, no podria fer-ho perquè també som jutge de pau i tenc una fusteria… El que tenc clar és que jo vull ser amic de tothom, ajud en el que puc i ja està.

Com és el teu dia a dia?
Depèn de la temporada. Ara per exemple pescam llagosta i sortim devers les 4.45 h del matí i cap a les 10.30 o les 11 h ja som a terra i ara és cada dia, manco els diumenges. Després començam amb la llampuga, des de finals d’agost fins a finals de novembre. Si fem la quota, sortim només al matí i si no la fem, sortim també el capvespre.

Pescau tot l’any?
Tenim desembre, gener i febrer més fluixets. Pescam més per cobrir despeses i perquè ens agrada. Aquesta temporada solem anar de palangre però no dóna per gaire perquè hi sol haver mal temps i no solem pescar. A partir de febrer ja començam amb la sípia i fins que torna a començar la llagosta.

Hi ha vedes, no?
Sí, per exemple la llagosta es pot pescar des de l’abril i fins dia 31 d’agost i després venen 7 mesos de veda. Amb la llampuga es pot començar dia 25 d’agost però és un peix que migra… La cigala també està en veda però no ens afecta perquè no en solem agafar. A part tenim una restricció de mides.

Heu notat que hi hagi espècies en perill o que hagin desaparegut?
No, jo crec que això ve segons la temporada. Per exemple enguany la sípia ha estat magre però l’any passat n’hi va haver molta.

I quin creus que és el peix més valorat i el més popular?
El gall o el cap-roig són els més valorats i el més popular per ventura l’escorpora o l’escorball però nosaltres no ens hi dedicam al peix, fem només llagosta.

Què creus que és el millor i el pitjor de la vida de pescador?
El millor és el bon temps i la tranquil·litat que tens al mig de la mar i el pitjor és el mal temps.

Creus que l’ofici tendrà continuïtat?
No, crec que no perquè hi ha moltes pegues i també perquè els arrastrers ens fan enfora. Ara s’han fet diferents reserves marines i em pareix perfecte, jo també en faria una aquí a Cala Bona però el problema és que els grans pesquers vénen a estirar aquí. Per exemple des de fa un any tenim aquí 6 o 7 barques de bou que cada dia estiren, 12 hores cada dia i no deixen ni les pedres. Jo no som biòleg però crec que això no té sentit perquè les reserves no les espenyen però tota la resta sí.

La majoria de pescadors ho combinau amb altres feines?
Gairebé tots perquè viure d’una barca petita és complicat. Jo per exemple, tenc una fusteria però no m’agrada, la tenc per menjar. Viure del peix és difícil però a mi m’agrada la mar i m’agrada pescar, venc sempre que puc.

I el manteniment de la barca costa molt?
Si pesques costa poc perquè es mantén amb el que pesques… Però la benzina és cara, els motors també… Una barca és una inversió. A més, funciona com els taxis, has de comprar una llicència… En el meu cas, per exemple, vàrem comprar quatre barques per fer la que tenim..

Vosaltres com pescau?
Tiram les xarxes a la mar i enguany hem comprat unes sondes, per modernitzar-nos una mica. Sense aquests aparells no agafam peix.

I a part de les barques grosses, trobau altres dificultats?
No en tenim moltes… Tenim una quota de xarxes que crec que està molt ben posada i després duim el peix a la llonja i allà s’estableix el preu. Si agafam molt de peix és més barat si en duim manco apuja el preu. Per exemple amb la llampuga també tenim una quota de 250 quilos i d’aquesta manera més o manco es manté el preu tot l’any. Anys enrere no hi havia limitació i arribàvem a pescar 1.000 quilos però sortia a un euro el quilo. D’aquesta manera és manco feina, mates menys peixos i treus més doblers.

Com funcionau a la confraria?
Abans depeníem de Cala Ratjada i nosaltres érem una nosa per ells perquè aquí érem pocs i el camió havia de venir cada dia… Després d’un temps ens vàrem ajuntar amb Porto Cristo i teníem instal·lacions aquí i allà i ens trobàrem amb el mateix problema, que no ens podíem mantenir perquè no tenim subvencions ni res. Per això vàrem decidir centralitzar-ho tot a Cala Bona. Aquí tenim una cambra frigorífica, el camió passa només per un lloc i així és més bo de mantenir. Aquí l’Ajuntament de Son Servera ens escolta i ara estam bé.

I ho surau?
Ara hem demanat un local per poder posar l’oficina aquí però tot ho pagam… És vera que tenim un descompte sobre el peix i pagam de manera diferent a la resta d’embarcacions però també pagam 1.200 euros per tenir les xarxes a una caseta, per exemple. Crec que els pescadors fem nosa al port perquè no donam molts doblers: les barques d’esbarjo paguen molt més que nosaltres.

Hi ha competència amb el peix de piscifactoria?
No, no té res a veure i els clients que el compren tampoc. Sí que hi ha un poc de competència entre mercats. Per exemple, l’anfós d’aquí té una mida de 45 centímetres i n’hi ha de 25 centímetres que venen del Marroc. El peix que s’agafa a Mallorca no arriba ni al 25% del que es menja, ve molt de peix de fora.

Back To Top
×Close search
Search