skip to Main Content
“Vivim Dels Cinc Sentits, No Podem Viure Apartats Del Món”

“Vivim dels cinc sentits, no podem viure apartats del món”

Què hi tens a la sala Aba Art Lab de Palma?
Una exposició de pintura i escultura que hi serà fins al 30 de novembre. És una mostra creada per a l’espai, i a partir del número 14. Es tracta d’una exposició molt personal, molt condicionada per les meves circumstàncies personals i els problemes de salut que he tengut. A mi m’interessa molt la càbala i quan vaig saber que havia de bascular sobre el número 14 vaig cercar-ho: el 14 remet a la temperança. El procés creatiu, idò, cerca l’estabilitat, l’equilibri, en forma de transformació, perquè les adversitats les havia de transformar en oportunitats. Les coses dolentes havien de tornar bones. S’hi veu, a l’exposició, amb les escultures, aquesta recerca d’estabilitat, com a reflex de la brega personal per la supervivència.

Hi ha hagut un procés catàrtic, idò?
Sí. I ha estat molt satisfactori a nivell emocional, el fet d’afrontar la situació i utilitzar els meus sentiments del moment i transformar-los. Això per a mi és el que realment té valor, no té preu el sentiment i la vivència personal de l’artista davant la peça. Si no hi ha res que et motivi… com pots fer alguna cosa si no és coherent amb les teves emocions? No pot sortir res honest…

Com qualificaries aquesta nova etapa escultòrica teva?
Tendesc a l’escultura orgànica. Tot i que darrerament faig feina de forma més reflexiva, tendesc a deixar-me dur pels impulsos. L’organicitat de la peça depèn més dels volums que no dels materials. Hi ha una peça penjada a la paret que es pot modificar, que és mal·leable, i això m’interessa, que no hagi de ser molt estàtic.

Les peces són grosses, idò.
Ells volen una instal·lació, i d’aquí neix la idea de la peça principal, que fa sis metres i busques. Havia de ser una peça única, però en el procés de creació en sortiren unes quantes més…

Quins materials t’interessen?
El plom, l’alumini, la fundició en general, el zinc. Però també el plàstic. I com sempre, el ferro i la fusta. M’agradaria també treballar materials i escultures per a l’exterior, que és un espai que no he tocat.

La teva creació neix d’una reflexió prèvia o creix mentre la dus a terme?
Les dues coses: el procés creatiu neix de manera espontània, però també, a pesar que sigui espontani, té el seu punt de reflexió. De vegades també necessites una desconnexió, una separació… perquè ets tan dedins que no et deixa veure una perspectiva real de cap allà on vas. També hi ha una part emocional, en tot això, que resulta esgotadora perquè et crea com una angoixa, quan vols fer una cosa i no trobes la manera de dur-la a terme.

Has canviat, amb el temps, la teva manera d’acostar-te al procés creatiu?
El procés ha canviat, potser perquè he madurat o he evolucionat. Hi ha un procés d’introspecció, de lectura, de visualització d’obra. Abans em ficava al taller, em posava música, i em deixava dur. Ara hi ha un procés més de preparació. De totes maneres, el més difícil és deixar de tenir por davant la peça, i el millor resultat sempre l’he obtingut quan m’he deixat dur per l’emoció. Cercar aquesta postura infantil davant l’art… és una llibertat que no vull perdre, perquè és un indicador clar que l’obra s’ha elaborat des d’un procés d’espontaneïtat.

Parles molt de tu, de les teves emocions, del teu interior. Però el món exterior segur que també condiciona la teva creació.
I tant! Qui és que pot estar separat del problema real, del sistema d’avui? És impossible estar desconnectat d’això, tantes injustícies, tanta corrupció. acritud davant l’obra hi és. Abans era un crític crònic, però ara intent separar-me d’això. Vivim dels cinc sentits. no és possible viure apartats del món.

Vivim una crisi de valors amb el tombant de segle? Creus en els joves?
Tot és molt cíclic, tenc esperança que la gent jove que ve darrere estigui més conscienciada perquè tens més fonts d’informació fiables. La gent està molt formada, i tenen criteri.

Tornem a l’escultura. Ho fas tot tu? O la part més artesanal la dónes a fer?
Som del parer que l’artista és el que ha d’elaborar obra. Hi has de posar les mans, perquè tenen la temperatura emocional per poder-ho fer. L’artista ha de ser el creador, l’artesà, l’obrer i l’elaborador de la peça. És més honest que sigui d’aquesta manera.

Tens algun tipus de formació que t’estalviï l’assaig i la dinàmica error-encert en la creació més artesana?
Som totalment autodidacte, però a ca nostra eren fusters i vulguis o no tota la meva infantesa vaig respirar fusta.

Mescles materials, però…
Sí. M’agrada mesclar-los. Has de tenir la capacitat de jugar-hi. Però el procés no és mental, sinó més intuïtiu.

Sempre crees? Fins i tot quan no ets davant la peça?
Sí. En el meu cas, per exemple, la part onírica sempre ha estat molt relacionada amb el meu procés. Et despertes i apuntes coses perquè les trobes molt interessants, tenc blocs plens de projectes, el que jo anomèn els meus blocs dels projectes irrealitzables. No tenc temps real per dur-los a terme. Les coses flueixen sense cap procés forçat. És la part misteriosa de la creació.

Continues pintant, malgrat aquesta dedicació intensa actual a l’escultura?
Dins el meu cap m’agradaria projectar-me més cap a l’escultura, però és un procés diferent de la part pictòrica. És més lent, més elaborat, més condicionat pels materials, però m’hi sent més còmode, perquè m’és més fàcil donar volum i jugar-hi, hi tenc més habilitat.

L’economia et condiciona? Has hagut de fer un procés personal i familiar per poder ser artista i viure’n?
S’ha donat circumstancialment. No em pensava mai dedicar-me a això. La meva companya de vida ha estat una persona molt mal·leable a la meva forma de ser i això m’ha ajudat a seguir aquest camí. Per a mi és inevitable, perquè és el que m’agrada fer. Tot i que sempre hi ha el condicionant econòmic, que no et permet fer el que t’agradaria fer, i això t’autolimita.

El mercat artístic filtra els impostors?
Cada vegada hi ha més gent que té el somni de viure de l’art. Com més gent hi ha, més possibilitats hi ha que hi hagi de tot. Hi ha bastanta de gent impostora dins el mon de l’art. Jo el que crec és que has de ser honest amb tu mateix i viure de l’art per ser coherent. T’has de tirar a la piscina, t’has d’arriscar.

Entre el figuratiu i l’abstracte, on et mous?
Jo no som un artista figuratiu. M’agrada molt l’expressionisme. Però he caminat cap al figuratiu. I m’agrada mesclar la part onírica, l’abstracció, l’expressionisme, la part figurativa.

Diuen que els bons escriptors han d’haver llegit molt per ser-ho. Un bon pintor ha d’haver vist molta d’obra, també?
Jo quan vaig començar rebutjava les influències. No volia anar a veure exposicions. Vivia dins el meu món i volia fer la meva obra. Era molt rebel. Però al cap i a la fi vius del que veus. Que has de tenir el teu procés personal, sí. Però un color a una exposició, una imatge, l’espai, et dóna joc a pensar. És impossible no rebre influències, necessites veure, rebre, captar i després reinterpretar.

Back To Top
×Close search
Search