skip to Main Content

Volem que ballin les dones?

Han de poder ballar les nines dels Moretons? Una dona pot ser cossier? I dimoni? Què feim per canviar-ho? Volem el canvi aviat? Aquestes i altres presguntes són respostes pels mantenidors de les danses de Manacor

“Caurà pel seu propi pes”

Mateu Juan, baciner de la colla de dimonis per les festes de Sant Antoni, recorda que “pel que jo sé, ja hi ha algunes danses, com ara els Nanets de Fartàritx o els Mulassers, on ja hi participen dones i nines. El temps toca posar aquesta qüestió en el seu lloc i això caurà pel seu propi pes”, diu. El baciner creu que potser sí que “en colles infantils seria més bo de fer vehicular el canvi, que no en l’edat adulta” i a l’hora d’explicar les passes que s’han fet en els dimonis perquè les dones hi puguin participar, Mateu Juan explica que “després de la taula rodona d’aquest hivern passat n’hem parlat i ens plantejam fer algun tipus de taller de cara al 2018, tant a nivell cultural com pràctic perquè tothom s’hi pogués acostar. Podria ser una manera de trobar substituts o substitutes per a les persones que ballen ara”. Mateu Juan no posa dates, però diu que “si es fa aquest taller seria l’oportunitat perfecta, si hi hagués qualque baixa sobrevinguda de l’actual colla”. El baciner dels dimonis atribueix a la tradició el fet que fins ara les dones no hagin tengut accés a aquests balls. “No crec que hi hagi res més”, diu.

“Tradicions i canvis neixen de la voluntat popular”

Les Dametes de Santa Catalina varen començar a ballar l’any 1999. És un grup de nou nines que ballen amb una adaptació de la música de Sor Tomasseta i surten a les festes de la barriada. Joana Maria Bauçà, la seva responsable, ens explica que la idea va néixer precisament per la manca de presència de nines i dones dins les danses rituals de Manacor. També diu: “Som conscients que nosaltres no ens podem posar al mateix nivell que una tradició de centenars d’anys de vida, però tampoc no ens sentim qüestionats. Cada any hi ha nines que volen ballar i gent que les vol veure”. Per ella, les tradicions neixen de la voluntat popular. “Les tradicions canvien, i les transformacions venen si el poble les vol.” En aquest sentit troba que demandes de canvi es podrien resoldre amb una consulta popular. “Si la majoria del poble troba que hi pot haver dones amb els dimonis, s’hauria de respectar. Hi ha coses més importants que si és home o dona, que balli bé, que sigui gran, que aguanti moltes hores…”

“S’ha de reeducar la gent i llevar la por als canvis”

Sebastià Riera Pocoví, mulasser major, troba que les dones haurien de poder participar de totes les danses. És conscient que a vegades hi ha gent que té por d’aquests canvis. “Però es podria trobar la manera de començar a poc a poc, i que la gent s’hi avesàs; per exemple, pareix que s’ha qüestionat molt el cas dels dimonis, i tanmateix seria més bo de fer introduir nines en balls com els dels Moretons o dels Indis… Ja que a l’escola s’ensenya a nins i nines per igual.” Diu que començar a poc a poc és una manera de llevar les pors i reeducar la gent: “No només són homes, els qui pensen que ja està bé així, també hi ha dones.” També s’han de tenir en compte altres qüestions: “En els Mulassers, més que el fet de ser home o dona, fa falta que tengui una alçada mínima i la força suficient per dur la Mulassa.” Creu que en un futur no molt llunyà es podran veure més dones ballar, sobretot si elles en tenen ganes.

“La tradició d’ha de mantenir amb el màxim de puresa”

Segons Antoni Oliver, president de l’Associació Cultural Sant Domingo, “les dones participen en els Moretons, i mai han estat vetades. Ara bé, si em parles de la dansa en concret, intentam mantenir la tradició dels anys i avui per avui els Moretons han de ser nins”. Oliver veu “amb molt bons ulls que la Dama dels cossiers, que és una figura femenina, sigui representada per una dona”. Per Oliver, “tot va en funció del moment i l’època”. A més, afirma sense embuts que “ni hem fet cap passa perquè hi puguin participar nines, ni ens l’hem plantejada, ni hem tengut la demanda”. Oliver creu que allò que ha impedit que les nines poguessin ser Moretons “és la tradició, que entenc que s’ha de mantenir amb el màxim de puresa. No puc concebre llevar la mitja lluna per posar un clavell”.

“La passa grossa és dir que sí”

Antoni Pasqual, actual mantenidor dels Indis de Crist Rei, no va de verbes i diu que les nines “sí, evidentment que hi haurien de ballar. I per què no?”. “És una qüestió de voluntat”, afegeix. Pasqual afirma que “ja hem fet una passa grossa amb l’escrit que publicàrem la setmana passada. La passa grossa és dir que sí”. Pel que fa al temps de marge Pasqual diu que “per mi ja hauria pogut ser l’any passat. Confii que l’any que ve n’hi hagi”. Finalment, Pasqual qualifica moltes de les danses de “neotradicions, ja que es recuperaren no fa gaire més de trenta anys. En el seu moment es va prioritzar la recuperació en detriment de qui la ballava”.

“Amb els Nanets tant hi poden ballar nins com nines”

Davall la careta dels Nanets de Fartàritx sí que hi ha nines. Aquesta dansa ritual es va recuperar l’any 2000. Aquell any era el 100è aniversari del seu naixement i en els seus orígens ja eren nines les que hi ballaven. Miquel Tomàs, el seu responsable, ens ho conta: “És un cas curiós, antigament sortien a ballar les nines que no treien bones notes. Evidentment, ara això ha canviat, i va en sentit contrari.” Els infants que ballen són de l’escola, un temps varen ser de Jaume Vidal i ara són de La Puresa. “Els tria la professora de música, i normalment agafa els qui treuen bones notes, podem dir que és un al·licient per a l’esforç i l’estudi. Actualment poden ser nins o nines.” influir?

“A vegades la inquietud ve més de fora que de dins”

Sebastià Galmés, coordinador dels Cossiers, troba que les dones han de participar de les danses. Diu: “Als cossiers de Manacor, de fet, hi participen. Els cossiers són homes, però la dama és una dona, i les flabioleres també.” Respecte a què això pugui canviar, diu: “Jo personalment preferiria que seguís així com està ara, però això és la meva opinió personal, tampoc no m’oposaré als canvis.” Tanmateix diu que és una qüestió que ve més de fora que no de dins. “Aquesta inquietud sol venir d’associacions de dones, de periodistes, de polítics, etc. El dia que una al·lota em plantegi poder ballar, no m’hi oposaria.” En qualsevol cas, però, li agradaria que fos una cosa natural: “Quan això passi, que passarà, que sigui de forma tranquil·la i assossegada, sense sensacionalismes.”

Back To Top
×Close search
Search