skip to Main Content

Xavier Gelabert: “Penjada Cordèlia sonarà a Gelabert, però no al que escoltam últimament”

Divendres 19 de febrer a les 20 hores. Auditori de Manacor. Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Dijous 18 de febrer a les 20 hores. Auditorium de Palma.

 

Per què l’Orquestra Simfònica estrena aquesta obra teva ara?
És una obra que vaig escriure fa vuit anys, però Francesc Sard (violinista) i Agustí Aguiló (també violinista de la OSIB) em demanen adesiara material, sobretot de música contemporània. El director actual Pablo Mielgo va proposar fer enguany música de compositors mallorquins, aquí Sard i Aguiló li presentaren la meva obra i va ser una de les escollides. Ens vàrem reunir, vaig dir que aquesta obra té vuit anys i que jo ja no escric així.  Però els interessà.

No l’has revisada, d’alguna manera?
Sí, una mica. Sobretot a nivell d’escriptura està més polida, també les qüestions de sonoritats, que llavors eren molt aspres. Ara, amb els anys, ho he après a matisar i suavitzar.

Com has vist aquest procés de revisar una obra que compongueres fa vuit anys?
Mira, és un poc… retornar a la infància. Una procés antagònic. Per un costat estàs content perquè era una obra de calaix, i ara la sentiran. Però al mateix temps, després penses: ja no som el jo d’avui, això ho va fer un altre. Ara dius “no ho faria així”. L’hagués pogut revisar de dalt a baix, però no ho he fet. Mielgo em recordà que també revisam les obres dels grans mestres tenint en compte que passen per diferents moments creatius. Així, què feia jo fa vuit anys? El públic podrà comparar.

Quina opinió tens de l’evolució que creus que has tengut?
Domin molt més la tècnica instrumental, d’orquestració, de combinacions sonores que he après a manejar com si d’un tercer instrument es tractés. “Penjada Cordèlia” sonarà a Gelabert, però no al que escoltam últimament.  És un autor que encara no havia anat a Madrid, que no havia estudiat amb Aureliano Cataneo i Alberto Posadas… Hi ha un desplegament sonor embrionari.

Tu diries que hi ha un abans i un després del contacte amb aquests professors, dins el teu procés creatiu?
Sí, i tant. Però no ha afectat tant el meu procés creatiu, és exactament el mateix. El que canviaren foren la tècnica (més depurada) i l’estètica. Si agafes quan jo vaig començar a escriure (als 12 anys), hi ha una sèrie de factors que romanen, una línia de base: una certa immobilitat, una base sonora, un minimalisme sobre el qual tot es desenvolupa i sobre el que parteix tot, canviant poc a poc. Què canvia? Doncs l’edat fa que t’adonis de conjuntar l’estètica i la tècnica.  I haver passat per Madrid va fer que depurés molt la meva tècnica.

Està escrit per orquestra o hi ha instruments no habituals?
Sí, per orquestra però amb uns certs tocs: té una flauta contralt, la secció de cordes no està dividida en les seccions habituals, sinó xapades en sis seccions de violí, cinc de viola, tres de violoncels i quatre baixos solistes. Algun instrument afegit, com el saxo.

I l’argument?
Vaig anar a veure el Rei Lear, i la imatge (és una escena que no surt, però que és contada) de Cordèlia –la filla que més estima el seu pare- tancada dins la presó és agafada per les seves germanes, que la pengen. Aquesta imatge d’una dona penjada és encara de més vulnerabilitat que la imatge d’un home penjat.  La meva idea parteix d’aquesta imatge fixa, la música és com si agaféssim un microsegon d’aquesta escena i l’ampliam durant dotze minuts. És una reflexió, com la meva obra en general.  He escrit les notes al programa, he intentat posar-me en la pell dels altres compositors presents al repertori. I jo me present nuu tal qual estic, com som en realitat, amb les meves pors i punts dèbils. Com encaro la música: per a mi és una teràpia. Com per moltes de persones, l’art és teràpia, que allunya fins i tot les idees més tenebroses, la idea de la pròpia mort.

I estam d’acord en el fet que l’art, veritablement, redimeix a les persones. Sobretot a les persones ferides mortalment per això que en diem la vida.

 

Foto: Joan Servera. Foto Imatges

  •  

Back To Top
×Close search
Search