skip to Main Content

Xisca Figuerola: “Els darrers anys hem tornat a trobar casos molt greus de noma”

[pullquote] Xisca Figuerola (Inca, 1974) és la coordinadora de la Fundació Campaner i ha estat aquests dies a Porto Cristo per explicar als alumnes de l’institut de secundària la feina que fan en favor dels nins que pateixen noma a Níger. L’IES Porto Cristo destinarà els fons recaptats amb la bicicletada d’enguany a aquesta fundació.
[/pullquote]

Com i quan neix la Fundació Campaner?
Enguany hem fet vint-i-un anys. Es podria dir que és una fundació mallorquina. Els fundadors són de Sant Jordi i ara estan ubicats a Inca, però tenim gent de per tot Mallorca que ens ajuda.

I quin és el vostre àmbit d’actuació?
Actuam a Níger, i més concretament a la zona de Diffa, tot i que a la capital, Niamey, també hi tenim nins operats. No ens hem ubicat en altres països.

Com us finançau?
A través de socis, amb aportacions puntuals de qualque entitat pública en determinats projectes i activitats concretes que feim a posta per recaptar els fons i per donar a conèixer. A partir de sis euros es poden fer socis.

Quants en teniu?
Ara mateix fregam els 800, tot i que entre Mallorca i Catalunya no fa gaire que havíem arribat a 1.000.

A banda de la ubicació tan concreta de la zona de Diffa com a àmbit d’actuació, també teniu molt acotat l’objecte de l’actuació: el noma.
Sí, els estatuts i els objectius fundacionals són curar, prevenir i eradicar la malatia del noma a Níger, i en concret a Diffa. Després treballam amb els nins orfes, en tenim d’acollits. Encara que siguin aquests objectius, també atenem nins malalts, sempre que estigui dins els nostres recursos.

Què és el noma?
És un bacteri que per manca de nutrició i higiene afecta o ataca els nins d’entre zero i cinc anys i els provoca una gangrena a la cara. Es va menjant les parts toves de la cara fins que això els provoca la morta en qüestió d’un mes o dos.

No afecta els adults?
Els pot afectar, però se n’han trobat casos molt puntuals. En el cas dels nins, entre un vuitant o un noranta per cent moren si no són tractats.

Com els detectau?
El grup d’animadors (que són nadius, treballadors de la Fundació) va al poblat i, capten un nin amb la malaltia, se li administra la penicilina i se’l du a la casa d’acollida que té la Fundació. Allà hi és durant un període, pot prendre una alimentació més equilibrada, i aprèn els hàbits de rentar-se la boca, i d’alimentar-se. Si el noma ja està avançat hi entra la cirurgia maxil·lofacial, que se sol aplicar a Mallorca a Barcelona.

Deveu establir una mena d’acord amb els pares, per dur aquest nin a l’hospital o a la casa d’acollida.
Sí. Els pares hi poden venir a visitar-los. Quan els nins tenen vacances a l’escola, són ells els qui van a retre visita a la família, amb qui passen un mes o quinze dies. perquè continuï el contacte. Quan captam un nin signam un contracte de la família amb la Fundació Campaner, que passa a ser responsable d’aquell infant durant tot el seu procés de recuperació.

Una vegada recuperats tornen amb les famílies?
Normalment no hi tornen. I els qui ho fan són molt pocs, normalment perquè són més grans. De totes maneres, en molts de casos la mateixa família s’estima més que l’infant, encara que ja estigui curat, torni a la fundació.

Aquests infants quin futur tenen? Són discriminats, o són afortunats d’haver estat sota l’aixopluc de la Fundació?
A la regió de Diffa, encara són afortunats perquè han tengut l’oportunitat d’anar a escola, i n’hi ha pocs que hi puguin arribar. Dels qui tornen a ca seva perquè la família els ha volgut, n’hem fet seguiment, i normalment si tornen és per casar-les si són nines, o per fer feina si són nins. Cap anirà a escola. Els que no segueixen estudiant se’ls ajuda a tenir un ofici.

Durant aquests anys, heu conegut una baixada de la incidència de la malaltia
Llevat d’aquests dos anys darrers, que sí que s’han trobat més casos, s’havien aturat els casos de noma greus, en què ja li faltava mitja cara al nin. Normalment comença amb una gengivitis, amb un flegmó, i ara la família ja ens ho comunica a través dels animadors. Els casos greus els darrers anys s’havien aturat, però aquest any passat s’han tornat a trobar dos casos molt durs. Això ve motivat pel fet de no poder-se moure dels poblats.

Quants de nins l’arriben a patir?
Un de cada cent nins. Se’n detecten 140.000 casos nous cada any. Hi ha 500.000 persones afectades. Això varia segons la circumstància del moment, depèn dels moments de fam. Amb la crisi dels refugiats segurament n’hi haurà més. També ens trobam nins que no estan en una fase de noma però que estan totalment desnutrits.

La desnutrició no ve sempre per no menjar…
No. També ve pel desequilibri en al dieta. Ells mengen molt d’arròs o mill, però en la seva dieta no hi ha pràcticament carn, ni verdures, ni fruita. La desnutrició és severa quan el nin pateix insuficiència renal o fallades orgàniques.

Parlaves dels refugiats, tot això ve per la pressió de Boko haram.
Sí. A les fronteres hi ha militars que controlen que la gent no es desplaci cap a Nigèria, i això limita la mobilitat. Els nostres animadors no poden sortir de la ciutat per anar als poblats, que és allà on ataca aquest grup. La gent dels poblats se n’ha anat cap a camps de refugiats i cap a altres ciutats. Molts estan a la carretera principal, on instal·len les seves tendes per poder viure.

Han rebut amenaces, els vostres animadors?
A Diffa hi hagué un atemptat a la presó, molt a prop de la casa d’acollida. No hi hagué ferits. Però amenaces diretes, no.

Com valorau la implicació de l’IES Porto Cristo?
Hi ha hagut una gran resposta tant per part de l’alumnat com del professorat. És un dels instituts que ens ajuden molt. És el tercer any que som dins el programa ICAPE d’alumnes emprenedors, i hi ha set instituts que ens ajuden.

Back To Top
×Close search
Search