100.000 usuaris a l’any: Manacor, capital teatral

La llavor sembrada pels primigenis Capsigranys a principi dels vuitanta fa créixer en un arbre esponerós d’on fruiten directors, actors i espectadors

Poc s’havien d’imaginar els Capsigranys en els tallers que organitzaren per formar-se a si mateixos els anys vuitanta, que tot allò desembocaria en una indústria vigorosa com la que avui mou Manacor en el món del teatre. La primera gran reivindicació dels Capsigranys va ser un edifici: un teatre. Després de l’incomprensible esbucament del Teatre Principal, en mans privades, Manacor havia quedat orfe d’un edifici on es poguessin fer les representacions teatrals. El 1985 es va obrir el Teatre de Manacor. Onze anys més tard s’habilitaren dues sales més. El 1999 s’hi incorporà la Sala d’Enmig. I el 2012 s’inaugurà l’Auditori, amb més de 700 places de capacitat, i pensat per als muntatges de gran format o amb gran assistència de públic.

Una de les bases de tota aquesta feinada, i de la cultura teatral, tant pel que fa a la surgència de professionals del teatre, com a l’assistència a les propostes teatrals per part d’un públic educat i amb cultura dramatúrgica, és la Mostra de Teatre Escolar. El darrer any, 48 espectacles foren representats en 132 funcions, a les quals hi acudiren 13.927 espectadors. Hi participaren com a actors 450 alumnes de tot el municipi. És, sens dubte, un dels secrets per comprendre la magnitud del miracle manacorí.

Les instal·lacions del Teatre de Manacor albergaren durant el 2018 fins a 307 actes que recolliren 72.164 espectadors, als quals s’hi han de sumar els gairebé 30.000 usuaris, i que fan un trànsit total de més de 100.000 usuaris, comptant tots els professionals del món del teatre, les persones que hi han organitzat qualque tipus d’acte i el total d’espectadors.

El Teatre de Manacor gestiona tot això amb cinc tècnics.

Si haguéssim de desglossar tots aquests espectacles per disciplines, podríem dir que la gran majoria d’espectadors se’ls emporta el teatre, amb 45.299. La música el segueix, amb 12.491; la dansa amb 5.841, i el cinema, amb 2.386. Altres actes socials i culturals, que poden anar des de presentacions de llibres, conferències, actes d’associacions i entitats diverses, etc. duen fins a les instal·lacions del teatre més de 6.000 persones cada any.

A tot això, cal afegir-hi l’activitat d’espais com la Institució Alcover, el Museu de Manacor, la Biblioteca, i també sales privades com La Fornal, o bars com Xarop o el Cafè Can Lliro, que també programen espectacles escènics. El moviment teatral i escènic manacorí té nervi, idò. Caldrà veure com es gestiona tot plegat en els anys vinents i comprendrem si hem sabut treure rèdit cultural i cívic de tan magna hiperactivitat.