15 víctimes més i quatre noves fosses a Son Coletes

A punt de finalitzar la segona fase d’excavacions al cementiri manacorí, ja són 76 els cossos recuperats des que es varen iniciar les tasques d’exhumació, una xifra que podria augmentar els pròxims dies.

Queden pocs dies perquè els equips tècnics d’Atics i Aranzadi finalitzin el treball de camp de la segona fase d’excavacions al cementiri de Son Coletes. Unes jornades marcades per les precipitacions i les presses per treballar més aviat del que és habitual per tal que les restes no es fessin malbé, però que han deixat noves troballes. És important destacar que amb la segona fase d’excavacions s’han descobert quatre fosses noves i s’ha continuat investigant en les tres fosses descobertes l’any passat.

A falta d’exhumar la fossa set, que és la darrera que s’ha localitzat, just aquest 2021 s’han recuperat 51 víctimes. D’aquestes, 19 s’han trobat a les tres fosses noves: cinc cossos a la fossa quatre, sis a la cinc i vuit a la sis. Però el més nou és la troballa de 15 cossos desarticulats a la fossa tres, els quals estaven separats amb dues concentracions: una de 10 persones i una altra de cinc.
Amb tot, si a les 51 víctimes recuperades enguany s’hi sumen les 25 trobades el 2020, podem dir que s’han recuperat 76 represaliats a Manacor. D’aquestes, i per ara, se n’han identificat cinc.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, aquest dimarts s’han acostat fins a Son Coletes per celebrar les troballes. Una visita a la qual també hi han assistit el batle de Manacor, Miquel Oliver, la portaveu de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Maite Blázquez, i una de les coordinadores de les excavacions per part d’Aranzadi, Almudena García-Rubio. Precisament és ella qui ha qualificat les notícies de “bones”, principalment perquè “obrin les portes a noves identificacions” i convida a la gent que tengui familiars desapareguts durant la Guerra Civil què aportin les seves mostres d’ADN perquè es puguin creuar amb l’ADN de les víctimes. La pròxima convocatòria, diu, serà al gener.

Objectes personals

Però les noves troballes no es limiten a restes òssies i noves fosses, sinó que també s’han descobert més objectes personals, entre els quals destaquen sabates, claus, monedes o una medalla amb el Sant Crist de Manacor. Una descoberta rellevant, ja que, en paraules d’Yllanes, “no només és important trobar els cossos, sinó tot aquell material que hi va unit perquè els ossos a les fosses ens parlen de mort, però els objectes personals ens parlen de vida, que eren persones que varen ser assassinades per pensar de manera diferent”.

Els objectes, ara per ara, no permeten identificar cap víctima en concret, però sí que donen pistes i podrien ser de gran ajuda. En aquests moments, però, denoten l’estatus de les persones que varen ser enterrades a les fosses comunes.

“Recuperar la dignitat”

La feina realitzada a Son Coletes és una passa més per “recuperar i donar la dignitat”, assegura Oliver. I és que, tal com diu, “a altres països d’Europa es varen fer aquestes tasques tot d’una, mentre que aquí hem tardat massa”. Un discurs seguit per la resta de presents aquest diamrts al cementiri manacorí. De fet, la presidenta autonòmica també afirma que “arribam 85 anys tard, el que és dramàtic”, perquè Son Coletes “va ser un cap d’extermini amb tot el terror que això suposa per a tantíssimes famílies”; també ha recordat que “moltes d’elles ara no poden veure com es fa justícia amb els seus éssers estimats”.Però el que es fa en aquest indret no és suficient per curar les ferides. Sentència assumida pel Govern, institució que, segons afirma Yllanes, “no descansarà fins a retornar a les famílies les seves persones estimades i desaparegudes, assassinades pel règim franquista, i contribuir així a la necessària memòria, justícia i reparació”.

Raül Romeva a Son Coletes: “Ens dona la satisfacció que es comença a complir un deute històric”

Abans de tot això, l’exconseller de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, va visitar les fosses de Son Coletes acompanyat del batle de Manacor, Miquel Oliver, alguns regidors del municipi, l’historiador Antoni Tugores i l’arqueòleg coordinador del Pla de Fosses d’Atics, Cesc Busquets.

Va ser dijous passat i es va mostrar “content i emocionat” de poder seguir de tan a prop les noves troballes i la tasca que desenvolupen els equips d’Atics i Aranzadi en aquest espai. Cal recordar que Romeva va ser un dels impulsors del Pla de Fosses amb l’objectiu de localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil.

“Ha costat, però comprovar que es pot fer ens dona la satisfacció de començar a complir un deute històric”, assegura Romeva just als peus de les fosses i recorda que aquesta és una tasca necessària, ja que “hi ha familiars esperant saber què va passar i mereixen saber on estan les restes”, per la qual cosa “calia obrir les fosses”. Una manera, diu, de poder tancar les ferides.

La visita de l’exconseller català a Son Coletes va servir, també, per fer una petita reflexió sobre la història. De fet, aquesta època, la de la Guerra Civil, ha passat desapercebuda durant molts d’anys a les aules dels instituts.

Ara bé, per a Romeva és important que la gent sigui “conscient que una part de la història se’ns ha manllevat i robat”. Una afirmació feta després que un grup d’alumnes de l’IES Santanyí entrassin per fer, també, una visita guiada a Son Coletes.
Amb tot, destaca que avui en dia és la tercera generació la qual demana què va passar i, paradoxalment, són “els néts qui expliquen als pares el que varen viure els avis”.