Serafí Lliteres (Manacor, 1979), empleat de correus a Manacor i conegut activista dins el món independentista, és el nou president de la delegació de l’Obra Cultural Balear a Manacor en successió de Jordi Caldentey, que ho havia estat els darrers quatre anys.
Com ha estat aquesta arribada teva a la presidència local de l’OCB?
Ja fa quatre anys que formava part de la junta directiva. El president sortint, Jordi Caldentey, ens va dir que no volia continuar al capdavant de la junta i jo m’hi he posat, tot i que he de dir que és una junta continuista de la que hi havia anteriorment. La formen un total d’onze persones, i comptam amb les incorporacions de Toni Llinàs, Margalida Fuster, Antònia Llull i Miquel Sitges, a més de Llorenç Galmés, dels Escorpins. El tresorer serà Aleix Alcover i Antoni Martiáñez continuarà sent el secretari. N’és el vicepresident Sebastià Riera.
Tot i ser continuistes, presentau novetats en el vostre programa.
Sí. Fins ara projectàvem documentals i pel·lícules de tant en tant, però semblava que ho fèiem per omplir un buit, no s’hi donava gaire importància. Ara tenim previst fer una col·laboració amb 39 Escalons, per dur a terme una programació amb més criteri en aquest aspecte. No hi ha res tancat, ja veurem com quedarà tot plegat integrat en el programa.
Tot i la bona feina de la delegació manacorina durant ja més d’una dècada, sembla que costa fer forat més enllà de la gent de sempre. Com ho fareu? Voleu ampliar horitzons?
Volem abraçar més gent, i això ho podem fer amb més categories diferents de conferenciants. Arribar a més gent és la feina de qualsevol grup, i per això a la nova junta ens hem enrevoltat de gent de diferents sectors. I també és per això que tenim previst no sols que la gent vengui a veure els nostres actes, sinó que serem nosaltres que anirem a altres bandes per fer-nos conèixer. En tot cas, m’agradaria dir que això és un programa que hem elaborat de manera conjunta amb la nova directiva, no és res que surti del meu cap.
Els Dilluns de l’Obra estan molt bé. Però hi ha sempre la mateixa gent?
Depèn del tema que toquis hi ve tipus diferent de gent. És clar que hi haurà gent que no repetirà. La qüestió és que la gent està assabentada que hi som, la gent sap què és l’Obra, sap què feim, i als nostres actes hi ha una assistència prou bona. És clar que és difícil fermar sempre la gent que ve una setmana per a cada dilluns.
El taló d’Aquil·les sembla la gent jove, que és difícil que s’acosti…
Sí. Això què dius passa també amb partits polítics i arreu. És difiícl estirar la gent jove, i també és difícil estirar el sector femení. I aquest és un objectiu irrenunciable. Pel que fa als joves, es va veure que va venir un públic més jove, el dia que va venir Rita Shely a parlar del seu llibre. També quan ve qualque referent de la universitat, de vegades hi ve gent més jove o diferent, fins i tot qualque vegada n’hi havia que prenien apunts.
Els Dilluns de l’Obra tracten temes molt diversos…
No estam tancats amb els temes. La torrentada de Sant Llorenç, la gestació subrogada, el sexe en el món antic… Però també temes lingüístics o de país… Una de les sorpreses més grans va ser la xerrada sobre el sexe de les figueres, de Joan Rallo. Miram de tocar tots els pals.
També heu parlat de fer excursions. Com ho plantejau?
Tenim Llorenç Galmés, dels Escorpins, dins la junta. Ell és l’especialista i el que ens farà les propostes. Però a banda d’excursions de la natura també estam oberts a fer visites en entorns urbans.
Com és la relació amb l’OCB de Palma? Els doblers dels socis manacorins queden a Manacor?
Els doblers se’n van a Palma, però estan a la nostra disposició per al que haguem de menester. Per qualsevol cosa que hem demanat, sempre han estat oberts. El que sí que ens agradaria és disposar d’un romanent d’una certa quantitat per poder fer front a imprevists.
Compartiu local amb l’Ateneu Lo Tort. Continuarà aquest acord?
No ho sabem. El que és clar és que la gent està contenta de poder venir al Xarop a les conferències, perquè molta de gent, sense que ningú hi estigui obligat, passa gust de poder prendre qualque cosa durant l’acte. I estam molt contents de la predisposició del Xarop i de Jesús Nicolau, que ens aporta projector, un micròfon inalàmbric, etc.
Quin paper ha de tenir l’Obra políticament. S’ha de posicionar respecte de qüestions com el procés d’independència de Catalunya?
Políticament l’OCB no ha demanat mai el vot per ningú, i de fet hi ha hagut socis del PP, com l’exregidor Joan Barceló. És clar que no sempre faràs tothom content. Però sí que l’Obra ha de defensar els trets identitaris, perquè sempre ha estat al capdavant de llengua, cultura i país, i si tant vols de territori. La nostra junta és transversal, i no ens hem discutit mai, perquè el que ens uneix és això.
La participació a l’Assemblea d’elecció va ser baixa…
Sí. I pensam que ha de ser sempre la més alta possible. Però no pots obligar la gent a venir. Molts de socis ja donen per bo el que es faci, però està clar que com més gent hi ha més rica és la participació.
