“Si no hi ha feina ni ajudes, la campanya turística d’enguany serà fatal, perquè no queden estalvis”

Maria Magdalena Sureda és guia intèrpret de turisme des del 1996 i membre del Col·legi Oficial de Guies. Amb ella parlam dels efectes de la pandèmia sobre el sector turístic o sobretot sobre la seva feina com a guia.

Com vares viure com a guia turística la temporada d’estiu de l’any passat?
La meva temporada és primavera i tardor. A la primavera no vaig poder fer feina per una baixa per accident que es va enganxar amb l’arribada de les restriccions. L’estiu va ser molt mal de passar perquè les ajudes no m’arribaren fins al setembre. Vaig poder fer un poquet de feina al mesos de setembre i octubre.

Quines perspectives hi ha per a les d’enguany? Podria ser pitjor que el 2020?
Si no hi ha ni feina ni ajudes serà fatal, perquè ja no queden estalvis. Tenim les ajudes concedides fins a 31 de maig, així que les autoritats no pensen que abans hi pugui haver moviment. L’esperança és poder fer feina almenys passat l’estiu.

Quines mesures creus que es podrien prendre per millorar la situació del sector i no posar en perill la seguretat sanitària?
De mesures ja n’han preses moltes, just caldria que tothom les respectàs. En totes les visites que férem no em consta que hi hagués cap contagi. Això vol dir que vàrem prendre les precaucions necessàries. Tothom amb mascareta i mantenir les distàncies sempre que era possible. Tot era en exteriors, això dóna encara més seguretat.

Creus que és l’hora de repensar el model turístic? O en temps de crisi hem de salvar el que hi ha i ja hi pensarem més endavant?
Com més aviat millor s’hauria de repensar i activar canvis, reformes i millores de cara al turisme que volem. Els residents hi han de poder dir la seva. La gent s’ha de sentir a gust amb els turistes. Es tracta de trobar un equilibri entre qualitat i quantitat. Més no sempre és millor. Són premisses bàsiques. Petites passes poden ajudar a fer aquest gran canvi. Pel que fa a les visites guiades, jo fa anys que predic que han de ser amb grups petits, però això econòmicament no dóna tants de guanys, de 10 ò15 persones a 50, fins i tot 70 com es permeten alguns agents de viatges… hi ha molta diferència. El client no ho hauria d’acceptar. Les institucions públiques no ho haurien de promoure ni permetre, sobretot dins les ciutats i pobles. Si van 100 persones en un bus a les coves, tot molt bé, millor que en cotxe, ja que així no hi ha tants de vehicles en carretera. Però si es passegen 100 persones juntes per dins els carrerons d’un centre històric arriba aquell moment en què els residents es molesten, i de fet un grup així bloqueja qualsevol lloc. Molta gent a un mateix lloc fa que la qualitat del servei baixi i el resident se senti gentrificat.

Quina opinió tens de la campanya SOS Turisme?
Que té tantes interpretacions com persones o entitats s’hi han adherit. Per a mi és una crida als turistes, que som aquí, i que els esperam amb els braços oberts, i que volem que es facin les passes necessàries perquè això pugui ser quan abans millor.