Per què i quan neixen les Fires i Festes? Reminiscència franquista o voluntat de modernor?

Per a molta de gent de Manacor les Fires i Festes són “una cosa de tota la vida”. Però sabem quan començaren tal com les coneixem avui? La seva creació, té a veure amb la decadència de festes pageses com la de Sant Antoni o Sant Jaume? O és més una ànsia de modernitat i propaganda, la que les genera? Per aclarir-ho n’hem volgut parlar amb dos historiadors manacorins. Sebastià Sansó i Albert Carvajal ens ajuden a treure’ns el gat del sac sobre l’origen de les Fires i Festes del mes de maig.

“La primera vegada que demanaren per fer una fira a Manacor va ser el 9 de setembre de 1662. Ja es demanava una fira per donar sortida als excedents de producció agrària. La corona, però, no va atendre la sol·licitud”. Qui ens ho recorda és Sebastià Sansó Barceló, que juntament amb el seu fill (Sebastià Sansó, també) va publicar el 2006 un llibre titulat Fires i mercats a Manacor.

Sansó afegeix que “el 1791 tornen insistir i envien un delegat a Madrid per demanar els tres primers diumenges del mes de setembre, també amb la voluntat de no trepitjar les fires de Llucmajor, Inca i Sineu”, que se celebraven en altres mesos de l’any. El 1795 la demanda va ser finalment acceptada, i aquestes fires de setembre se celebraren durant més d’un segle, ocupant normalment el Cós, des del palau fins al pla dels Pous, que és el que avui coneixem com la plaça del Mercat.

1879, primera fira del maig
“El primer de juliol de 1879, el batle Joan Servera Truyols demanà el trasllat de les dues primeres fires, una al tercer diumenge de maig i l’altra al dia de Sant Jaume”, diu Sansó, que recorda que la primera fira del maig va ser dia 16 d’aquest mes de l’any 1880, i que segons els mitjans de l’època “va ser molt concorreguda malgrat el mal temps i que n’hi hagéus una altra el mateix dia a Sencelles”. El 1882, per exemple, s’inaugurava també per la fira “el velòdrom que hi havia a la carretera de Palma, on ara han posat una benzinera”.

1961, primeres Fires i Festes
Però quan arribam a les Fires i Festes de Primavera tal com les coneixem avui? “La primera edició va ser el 1961, quan ja es va fer “la fira de mostra a l’antic quarter dels soldats”. A les fires de mostra, diu Sansó, “cada negociant o productor de Manacor duia els seus productes a mostrar, i també en venien de fora de Manacor”. Ja per Sant Jaume, el 1944, a l’escola Graduada s’havia fet una cosa semblant. “Hi havia les begudes carbòniques dels germans taberner, els sospiros de Ca’n Quetgles, les sabates de Ca’n Rosselló, els mobles de Ca’n Morey, Ca’n Parera o Ca’n Serra, els productes de Ca’n Filasop, o de Ca’n Roca…”, explica Sansó, que recorda que durant anys “va ser més important la fira de Sant Jaume que la del maig”.

Curiosament, la fira del maig s’havia proposat per al tercer diumenge de maig, però no va ser fins als anys setanta que va baratar al darrer cap de setmana d’aquest mes. Del 1961 hi ha constància documental, segons relata Sansó, “de la hissada de bandera a la Sala i de la proclamació de la reina de les Fires i Festes. El pregó es feia al Teatre Principal, i la fira industrial, agrícola i artesana, al Quarter”.

“El Día del Forastero”
A les festes s’hi incorporaven esdeveniments “moderns”, com ara partits de futbol, un festival taurí a Na Capellera, o el “Día del Forastero, amb ball de sevillanes” i el “Dia del Turista”, que convivien amb altres actes com les bregues de galls.

Els anys seixanta, de Sant Antoni en restaven gairebé només les beneïdes, que es feien el capvespre, i la gent el mateix dia de la festa el dematí anava a fer feina. Es conservava encara la fira de Sant Jaume, que ocupava els voltants de la Sala Imperial, la plaça de darrere l’església, sa Bassa, la plaça del Mercat… “Amb la venguda del turisme degueren pensar que era hora de mostrar”, diu Sansó. Coincidia, a més, amb l’obertura de la dictadura, i se cercava donar una altra imatge. “Hi hagué la setmana del moble el 1976, la fira del llibre el 1975, els cossiers el 1981… El del 1979 és el primer programa en català, essent batle Llorenç Mas”, diu Sansó.

Per Sansó, “les fires tenien sentit quan era l’única manera de trobar una cosa i no sabies on l’havies de trobar. Una vila ha d’estar damunt un encreuament de camins. Tu tenies cols, i havies de menester una roda de carro, idò anaves a fira. Manacor era un indret ideal per establir-hi una vila amb comerç, perquè era a un encreuament de camins. Quan els pagesos havien tret la producció i tenien quatre duros per comprar es feien les fires. Avui en dia, però, trobes de tot onsevulla. Hi ha internet i hi ha grans superfícies. I la gent vol poder comprar les coses de forma immediata, no pot esperar una fira”, diu l’historiador manacorí, que creu que, precisament per aquest motiu, avui es fan “fires temàtiques, com la de la flor, la de la mel, la del gorrió… amb l’objectiu d’acumular gent perquè els negocis del poble facin el calaix de l’any”.

“Unes celebracions del règim”
Per part seva, Albert Carvajal explica que “a la biblioteca tenen uns àlbums de fotografies del dia a dia dels anys seixanta i setanta, i les imatges que s’hi mostren de les Fires i Festes són d’unes celebracions molt del règim, molt d’aquell moment. El règim veia que Manacor quedava sense festes i s’havia de promocionar com una ciutat industrial. Crec que es crearen amb la idea d’imposar una festa o una fira al seu gust”.

Per Carvajal, l’antiga fira del maig, com totes les fires d’aquell temps, “era una fira molt vinculada a la pagesia, realment era igual que les festes medievals, o que les fires del segle XIX, amb un component religiós i agrícola molt fort, però també d’entrenteniment, amb les corregudes, les joies… era un moment de l’any que la gent es despreocupava del dia a dia… i després el vespre el ball, que també té una reminiscència medieval”. Segons l’historiador manacorí, a partir dels anys seixanta i setanta, “es vol donar més importància al fet industrial, fer exposicions, mostrar maquinària, encara que sigui agrícola i per això els anys cinquanta ja es marca un poc el camí dels anys posteriors amb la programació de toros, futbol, bàsquet, espectacles acrobàtics…”

Així, tant l’antiga fira, com la nova dels anys seixanta i setanta era el pal de paller al voltant del qual es programaven tota casta d’actes, “el que passa és que amb el temps canvia la tipologia d’actes programats”.