Hi ha dues maneres d’entrar a valorar el paisatge d’un poble. D’una banda, podem pensar en els seus carrers, els seus monuments, les cases, els arbres, allò que, d’una manera…
Sempre més a prop
Encara no fa dues setmanes que l’Hospital de Manacor i l’Associació Espanyola Contra el Càncer presentaven la participació que aquesta entitat tendrà en el centre sanitari manacorí, tot pagant el servei de la psicooncòloga (fins ara sufragat per l’associació comarcal Aprop) i també amb unes aportacions de voluntariat. La notícia, aparentment inòcua, amagava uns moviments que, de qualque manera, han deixat un mal gust de boca a la gent de l’associació Aprop. El que semblava que seria un conveni a tres bandes entre AECC, Aprop i Hospital ha acabat arraconant el paper de l’associació del llevant mallorquí a un paper merament testimonial. És evident que ens hem de congratular per la continuïtat del servei que fins ara no fa gaire havia oferit la psicooncòloga a l’Hospital manacorí i sembla que també se’n mostren satisfets els membres de la directiva d’Aprop. Ara bé, també està clar que no han agradat les maneres de fer de l’AECC.
Molt més enllà d’aquests detalls més o menys estètics, sí que ens convé fer una reflexió sobre el caràcter molt més individualitzat, personalitzat, de l’atenció que podia oferir Aprop com a associació que no la fredor o la distància que suposa fer feina des d’un ens d’abast estatal, amb molts més recursos econòmics però segurament mancada de la proximitat tan necessària per arribar a totes les persones que ho necessitin.
Aprop ha fet més de quinze anys de feina desinteressada amb uns fruits evidents que tenen la contractació de la psicooncòloga com a part més visible, però amb una feina detallista i acurada amb el que anomenen “voluntaris testimonials”, una aportació de sinceritat, empatia, proximitat i col·laboració desinteressada amb els malalts de càncer i amb les seves famílies que ha estat pionera aquí i més enllà i que difícilment podrà assumir una associació tan grossa i vertical com l’AECC.
Aprop no diu adéu, però sí que canvia de cicle. Per això cal agrair-los amb tota la força del món la feina feta durant aquesta dècada i mitja. Com també cal agrair a l’AECC que ara garantesqui un servei que hauria de ser públic i gratuït, sense la necessitat d’intervenció de cap associació per venir a tapar forats i posar pegats a les mancances de lasanitat pública.
Llarga vida, idò, al servei de la psicooncòloga a l’Hospital de Manacor i també a la proximitat amb els malalts de càncer i les seves famílies. Des de devora, des del costat, sempre es comprenen millor els mals dels altres.