“Aquest gas tan malsà que cremen els cotxes danya els pulmons”

A Joan Jaume Soler, Teulera, (Petra, 1919-2018) li va faltar un any per fer-ne cent. En va viure de tot color. Per mostra un botó: va ser a la batalla de l’Ebre i en va sortir amb vida. No és gens estrany que havent vist la mort de tan a prop, volgués viure tants d’anys…

Vós participareu als combats de la guerra civil a l’Ebre. Qui us va dir que havíeu d’anar a la guerra?
Jo tenia devuit anys. Vengueren a cercar-me de la casa de la vila. Em diuen: “Us heu d’entregar”. L’endemà me’n vaig a la Sala. Va venir una gentada, hi havia mares que s’estellaven de plorar (1), tot eren plors i descabdell!…

Després què va passar?
Ens varen dur a Palma. Férem “estrucció” (sic). Com estiguérem entrenats, ens duen al moll. Pujam al “Marqués de Comillas” (cert vaixell). Érem una mala fi. Li acollam a Cadis. Navegàrem tres dies de tira. Hi havia sostres per a dormir (lliteres). Jo feia l’adormit i l’altre rojava. Puig damunt coberta, vaig veure uns peixots que feien feredat… com travessàvem cap a l’estret de Gibraltar, el vaixell es va aturar. El sergent diu: “Amagarse!” (sic). Dic: “Què ha estat?” Varen veure la xemeneia d’un “somarino”. Els que comandaven miraven amb unes ulleres que hi veien enfora. Vaig dir: “Aquí farem flamada tots”!…

I llavors arribàreu a Cadis…
Arribam a Cadis. Ens varen ensenyar de morters… al cap d’un parell de dies li acopam. Anam cap a l’Ebre, en el front de Lleida. A l’Ebre, els rojos havien botat el riu i allò era un desveri de por. Allà n’hi va haver de brou!… varen venir avions i ens donaren foc, ens decantàrem més que de pressa…

En quin moment dels combats ho passàreu pitjor?
Em feien anar amb un carro i una mula amb munició a les peces d’allà on estaven emplaçades. Un pic no vaig voler passar, estava farcit de rojos, tiraven bales tot el temps, tot passava a sang i foc. Em vaig renegar. Vaig veure un regueró de morts com la Vall. Quan vaig veure aquella solada de morts, li vaig estrènyer. El capità em diu: “Tiene que pasar!” Jo li vaig dir: “I uns collons!”. Dic: “Mi capitán, està estibat de rojos, no podem passar enmig de les bales”, i vaig donar el vent per escampat (2). Aquell dia vaig voltar cama al capità. Dic: “Mi capitán, aquí, con una bestia estamos arreglados”. Li dic: “Si usted pasa delante, yo pasaré”. Ah, putes! El capità, aquí va fer un altre cantet, va veure que jo encara era més caparrut. Diu: “Esperais por la noche, que estirá más oscuro” (sic). Cagondell, vaig batallar amb la negra aquell dia, no en donaven un velló per jo… passaven presoners rojos, deien “esos murteros son criminales”… un vespre vérem el cel vermell, deien “el cel i tot duu dol” (3). Teníem por que el món no s’encengués… quan Barcelona es va donar (rendir), va acabar la guerra… jo tenia una “madrina” de guerra que era de Petra. Quan vaig tornar em volia casar amb ella fort i no et moguis, però a ca seva em posaven mal, i tanmateix ella era molt peladenca, era una primsiula (4) i una mula cotxera, i ho vaig deixar anar…

…M’agradaria canviar de tema. Recordau alguna superstició o creença popular, vós?
Deien que si apuntaven una carabassa amb un dit, no granava bé… quan duien a batiar un infant, els padrins de fonts havien de dir el nom de l’infant ben entenedor perquè si no, en ésser més grandet no parlava condret, returava…

Abans, veure una dona tota sola a altes hores de la nit espantava a molts. Alguns la consideraven una bruixa…
Ara us contaré un pas. Un dia vaig tornar a Petra que eren prop de les dues de la nit. Vaig afinar una dona tota sola i ja em vaig regirar. Dic “què serà, què serà?”. Em vaig revestir de coratge. Vaig baixar el cap. Cagondell, vaig veure dos llumets de Sant Telm (5) que es bellugaven, “ai, ai, ai!”, em va pujar la sang! Varen esser els ulls d’una cabra que es va embarassar (6) a una aritja, l’havien fermada i s’havia embolicada i aquella dona desfermava la cabra…

Com era la vostra vida d’al.lot de la pagesia?
Llavors, fora vila anava davant. Batíem a l’era, dèiem “aire, aire!”… Jo feia armada (7) d’anyells magres i els engreixava. Duia a vendre toïsses (8) a Sineu… Com érem nins, ma mare ens feia potejar figues per a treure el xalicó (9), tornaven llueeentes!… Teníem la ventresca a una perxa damunt la sala (sostre) amb les figues. Com havíem menjat xulla, ens dava un plat de figues en el fogó… em recorda que quan vaig combregar em varen donar un “rollo” passat en el braç, tots els al.lots combregàrem amb un vestidet germà (idèntic)… Paràvem garbellets (paranys de ferro), ara està privat, si ara mates un ropit et duen a penida (a presó)… Sembràvem faves dos solcs buits i un de ple perquè com més clares les sembren, més goixen, llavors en fèiem una bulla quan es bessonaven (10)… No hi havia doblers, però no ens faltava concert (menjar). Mon pare ens va pagar el parament a tots els germans. Munyíem tres vaques a la mala, i ben contents! Llavors feia mal viure, però trèiem el carro… Era una altra vida, llavors el jovent es pedregava. Si un petrer anava a Vilafranca a festejar, el pedregaven, i si els prenien una al.lota ben plantada, els pedregaven més fort. Deien: “Al.lots, l’hem de fer xerris!”…

Sabeu indicis de canvi de temps, vós?
Si un moix es renta la cara, el temps se desbaratarà. Si queia sutja volia dir que el temps se desbarataria… quan les mosques piquen fora ànima, el temps se desbaratarà…

Com veis el futur de la humanitat?
No anam. Ara hi ha massa luxe dins el món. Llavors dúiem una altra vida. Ara, la gent va massa atropellada, tot el dia van a esclata-bufetes. Arribarà el món a fer un esclat. Veureu misèria dins el món, aquest gas tan malsà que cremen tants de cotxes ens danya els “espaumons” (sic)… la gent fuma massa, tosseixen com a descosits.

Glossari

1. Estellar-se de plorar. Plorar amb gra desconsol.
2. Donar el vent per escampat. No voler parlar més d’una qüestió, donar-la per acabada.
3. “El Cel duu dol”. Es refereix a l’aurora boreal de 1938.
4. Primsiula. Exigent.
5. Llum de Sant Telm. Llum brillant o fosfòric, tengut abans per cosa de bruixeria.
6. Embarassada. Embolicada.
7. Fer armada. Comprar i engreixar animals per vendrel’s a millor preu.
8. Toïsses. Ovelles que tenen un any fins a dos.
9. Xalicó. Suc blanc que fan les figues.
10. Bessonar-se una planta. Multiplicar-se el fruit.