Bernat Nadal celebrà l’entrada d’Antoni Riera, “que ja té llibres publicats en altres camps del saber”, dins la nova òrbita de la poesia, i digué que la seva obra en cap cas sona a llibre primerenc, ja que està “carregada d’idees i de referents culturals”. També esmentà la necessitat que tenim els humans de l’art, un tret que ens diferencia de la resta d’éssers vius, i parlà de la poesia com un mitjà que “ens ajuda a pair els impactes emocionals que la vida ens posa davant”. Acabà la seva intervenció dient que “hi ha preguntes que la ciència no resol, però que la poesia ajuda a assumir-les”.
El professor Joan Manuel Homar, per la seva banda, destacà, entre altres qüestions, tres aspectes del poemari del guardonat Antoni Riera Font: en primer lloc, la voluntat constructiva i estilística de l’autor; en segon terme, la concreció en els poemes d’un pensament molt ben poetitzat en què seguim l’itinerari de la crisi vital d’un jo que parla; i finalment, l’ús d’un lirisme delicat amb vivències molt properes a la mort.
El darrer que va intervenir va ser l’autor guardonat, Antoni Riera Font, que va agrair el suport i el reconeixement de tanta gent i tants d’amics, i digué que si desapareguessin tots els verbs del vocabulari menys un, es quedaria amb el terme lluitar, perquè “sempre m’he considerat una persona molt lluitadora i tenaç”.