Un ple buit de contingut i d’acció municipal. La proximitat de les eleccions condicionà el desenvolupament de la sessió. Així, després de passar ràpidament per diferents tràmits administratius, els membres de la corporació s’endinsaren en l’apassionant món de les mocions.
El grup socialista reclamà que l’Ajuntament demanàs la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local pel que podria suposar pel que fa a la desaparició o privatització dels serveis socials municipals. Hi votaren a favor tots els grups, excepte el Partit Popular. El batle Pedro Rosselló argumentà que “és una moció totalment electoralista” i encara es reafirmà: “Dir que el PP vol llevar les competències en matèria social és una afirmació totalment electoralista”.
Abans, Miquel Oliver, de MÉS afirmà que amb aquesta llei “s’ha posat en dubte que l’Ajuntament sigui una administració de proximitat” i recordà que “qui pateix aquesta situació de crisi que ha estat una autèntica estafa són els ciutadans. I de segur que el batle ja ha conegut el drama d’alguns manacorins i manacorines al seu despatx”. En canvi, Maria Antònia Sansó, del Partit Popular, afirmava que “no hi ha millor política social que una estabilitat pressupostària”. Catalina Riera, del PI, recordava que “els ciutadans no entenen de competències”.
Davant les acusacions d’electoralisme per part del batle, Amanda Fernández es defensà dient que aquesta mateixa moció ja s’havia discutit i aprovat el 24 de febrer 2013 i el 18 de juliol posterior. Fernández s’adreçà a Maribel Bauzà, delegada de Serveis Socials: “Vostè votarà en contra d’aquests serveis socials? A mi em cauria la cara de vergonya”. Bauzà rebé la repolsa amb una rialla d’incredulitat.
Un finançament just
La segona moció del dia la presentaven conjuntament tots els grups que conformen l’equip de govern. Demanaven un finançament just, atès que “tenim el pitjor finançament de tot l’Estat, tot i que som la comunitat que més hi aporta en termes relatius”, deia Catalina Riera”. “Que se’ns doni el que ens pertoca”, afegia.
Carles Grimalt, de Volem, donà suport a la moció però abans demanà, escèptic, que “els doblers que tenim els gastem ben gastats” i després de diverses reflexions, s’exclamà: “Què proposau, la independència?”. Per part seva, Amanda Fernández, del PSOE, recordà que “tot i que no va ser suficient, l’acord entre Francesc Antich i José Luis Rodríguez Zapatero, va permetre en el seu moment un millor finançament per a les Illes Balears, per això no estam d’acord amb els qui volen insinuar que PP i PSOE són el mateix, perquè no ho som”. Va ser per això que la moció es va veure lleugerament modificada i en comptes de “rebutjar” la política de finançament espanyola es va dir que “es considera insuficient”.
Joan Llodrà, de MÉS-Esquerra, qualificà la moció d’electoralista, però alhora va lloar la iniciativa i aclarí que “no són trenta anys, sinó 300 de tractament colonial”. Llodrà qualificà la moció de “valenta, pràcticament independentista, i per això celebram que el Partit Popular la signi” i recordà a Pedro Rosselló que “per molt manco es va expulsar Antoni Pastor del Partit Popular”. Llodrà també s’exclamà que “d’aquesta casa (en referència a l’Ajuntament) tothom en surt més independentista que com hi ha entrat”, mentre es mostrava incrèdul davant les possibilitats de reclamar res a Madrid: “Miquel Vidal va anar a fer una ploradeta similar a una convenció del Partit Popular i li varen dir que “aquí se viene llorado”.
Llodrà acabà demanant que “prenguem mostra dels qui avancen. Iniciem el procés cap a la independència i no haurem de patir. El problema té un nom que és Espanya i té una solució que és la independència” i això, digué, “ha de sortir de nosaltres: malament anam si ja des d’aquí feim la merda blana”.
Avanços en el Pla General?
Ja en el torn de Precs i preguntes, Joan Llodrà, amb símils futbolístics, demanà pel fitxatge frustrat d’un nou director del Pla General. Llodrà es queixà d’obscurantisme i manca d’informació: “No sabem si serà un fitxatge de Champions o si serà un segona divisió, però els rumors que hi ha són que cessau Joan Pascual i nomenau Bel Romero”. La delegada d’Urbanisme, Bel Febrer, reconegué que “és ver que ens posàrem en contacte amb una persona en aquell moment treballadora del Consell de Mallorca, però en el moment que demana la comissió de serveis, li ofereixen en el consell un cap de servei, que ell va acceptar de seguida”.
Llodrà replicà que “l’únic funcionari de carrera de la casa capacitat tècnicament el cessau, i acudiu a un fitxatge cedit (en referència a Bel Romero)”. Llodrà, a més, es queixà que “públicament l’actual equip de govern havia malparlat d’aquest treballador i això és bastant inèdit (en referència a Joan Pascual)”. El portaveu de MÉS-Esquerra veu en aquestes actuacions maneres pròpies de les “caces de bruixes de McArthur i les purgues stalinistes” i acabà recordant una sentència sentida pels passadissos d’Urbanisme, en un castís accent andalús: “A máh de uno le vamoh a poné a pegá zelloh cuando mandemoh”.
Visiblement molesta, Catalina Riera també volgué ficar cullerada en el debat: “Ni se m’ha passat pel cap, que vostè posi Joan Pascual, que és amic seu, per poder influir en el planejament urbanístic del municipi, per tant creim que s’ha de respectar la nostra decisió i no s’han de veure bubotes on no n’hi ha”.
Pistes de tennis provades o estrenades abans d’hora?
Sebastià Llodrà demanava per la data d’inauguració de les noves pistes de tennis de Porto Cristo. Davant la resposta per part de Joan Gomila que la posada en marxa era imminent, després de superar diferents contratemps burocràtics, Llodrà insistí que “tenim constància per la pàgina web de la Federació Balear de Tennis que les pistes ja s’han emprat, sense tenir el final d’obra ni la llicència d’activitats”. I demanà: “Fer un torneig és provar les pistes?”. Gomila respongué que “teníem el vistiplau dels tècnics per emprar les pistes, sempre que no s’encenguessin els llums”.
“Enyor en Toni Pastor”
La socialista Núria Hinojosa s’interessà per l’estat de la campanya de regulació de l’ocupació de la via pública. El delegat del ram respongué que “s’ha fet una campanya informativa en positiu. S’ha Intentat regularitzar el major nombre d’establiments i s’ha penjat la informació a la pàgina web”. Sagrera recalcà que “parlam de llocs de feina, i és un tema sensible, perquè la gent ha de poder menjar”.
Hinojosa es lamentà que “aquestes accions no comporten fer complir l’ordenança” i afegí que “és irresponsable argumentar que hi ha gent que ha de menjar. Han de saber les seves obligacions des del moment que ocupen la via pública. Ocupen un espai que és de tothom i en treuen un benefici”. “I el que fan vostès és fer parts i quarts amb locals que compleixen la legislació des del primer moment, quan hi ha locals que fa tres anys que la incompleixen”. Davant la ira d’Hinojosa, també intervengué el batle Rosselló, que va ser replicat immediatament per Hinojosa: “Governen sense horitzó, i saben què? Que enyor en Toni Pastor, perquè ens oferia debat d’alçada, no com la senyora Riera i vostè, que no estaran mai a la seva alçada”.
