Skip to content

Sant Jaume, una festa entranyable, encara

Aquesta setmana ens hem avançat al programa de les festes de Sant Jaume. N’hem parlat amb la cridanera d’enguany, Magdalena Gelabert; i també amb Bàrbara Llinàs, una de les capdavanteres de l’Obreria d’aquesta festa recuperada. La festa de Sant Jaume arribà als anys noranta en estat catatònic. Només una fira moribunda mantenia una flama que s’extingia. La primera reviscolada arribà amb la implantació de la fira nocturna artesana, amb canvi d’ubicació inclòs, ara a l’avinguda del Torrent. Tanmateix, però, les festes en si ni tenien caliu, ni foc colgat, tan sols. Quatre actes escadussers completaven un programa que ni tan sols tenia forma d’això.

Després, primer amb la creació d’una comissió de festes entusiasta i finalment amb el naixement de l’Obreria de Sant Jaume, les festes prengueren un color diferent. Amb una feina de documentació històrica rigorosa i exhaustiva, les festes de Sant Jaume han pogut esdevenir un híbrid entre el que hem conegut com a festes tradicionals i el que s’esdevé els darrers anys, que anomenam neofestes.

En qualsevol cas, la neofesta ha quedat a mig camí. La gran novetat, i la més exitosa i representativa, de les noves festes de Sant Jaume és la Mulassa.

Aquest animal de fibra de vidre és capaç de despertar la il·lusió i la fantasia dels més petits, i encara més, d’empeltar l’alegria als més grans. No hi ha dubte que la Mulassa ha aconseguit esdevenir un element més de la cultura popular a Manacor, rebut amb tant o més entusiasme que d’altres com els Cossiers, els Moretons o els Indis. No la compararem amb els dimonis de Sant Antoni, perquè aquests mengen a una altra taula.

Però per què, a banda de les seves vinculacions tradicionals, no podem dir que Sant Jaume sigui una neofesta? Per què, encara, manté aquest punt d’entranyable que no tenen altres celebracions? Les festes de Sant Jaume tenen revetles nocturnes, sí, i hi acudeix el jovent, també. Però no han trobat l’acte massiu de participació juvenil, amb disbauxa, alegria, seducció, alcohol i ritus iniciàtics de joventut. Potser el dia que això arribi podrem dir que les festes de Sant Jaume són completes. Potser, però, també, el dia que s’esdevengui aquesta eclosió, haurem de deixar de dir que són unes festes entranyables.

Sigui com sigui, recordem sempre que el patró de la vila no és, com tanta de gent es pensa, Sant Antoni, sinó el vell i oblidat Sant Jaume.
Que molts d’anys a tothom, i amunt les copinyes!

Back To Top
Search