Skip to content

Escolarització gratuïta als 0-3 o més permisos per a les famílies?

Mentre l’esquerra queda embarrancada entre la burocràcia. la consciència i la reflexió, la dreta quan governa va manades desfetes en la seva obsessió per aplicar el programa electoral del que pregonen com a “llibertat”. Tant, que de vegades sembla que passen l’arada davant el bou. Com ara pareix que ha passat en l’intent de garantir la gratuïtat per a l’escolarització d’infants de 0-3 anys. Així com la Conselleria sortint ho va voler proposar de forma escalonada sobretot per assegurar que podrien donar a l’abast a totes les demandes i que ni escoletes ni famílies haguessin de bestreure un euro, ara pareix que la nova Conselleria d’Eduació, sense reflexió prèvia, s’ha tirat al brut i ja pot dir que tota l’etapa de 0-3 serà d’escolarització gratuïta, sense saber encara exactament com es farà per garantir que les guarderies són centres educatius o que tots aquests centres i les famílies no hauran de bestreure ni un euro de les seves butxaques mentre esperen que arribin els doblers del Govern.

Sembla obvi que han frissat una mica massa, tenint en compte que feia pocs mesos de la seva arribada al Govern i que tenien tot aquest curs per implantar el segon any i després confirmar aquesta gratuïtat i el necessari augment de places perquè aquesta gratuïtat fos garantida per a totes les famílies demandants.

En tot això, però, hi ha alguns debats de fons que cal abordar. En primera instància cal tenir present que aquesta escolarització podria facilitar la incorporació de les mares al mercat laboral sense un cost addicional per pagar escoletes i atenció i cura dels seus infants. És cert, però també ho és que d’aquesta forma també el que pareix que es confirma és l’ocupació de mares, i de pares, fent feina i engreixant la bèstia capitalista mentre l’administració els guarda els seus infants d’uè. Hom també podria pensar en la descàrrega que això pot suposar per a les mares, que són les que a la fi, tant per biologia com per patriarcat, són les que acaben assumint les tasques de criança en la primera infància.

No seria més convenient, per refermar la necessària conciliació, i també la convivència de les famílies i la criança sana dels infants, que l’administració dedicàs els seus esforços a allargar els permisos per a les famílies, tant per als pares com per a les mares, en igualtat de condicions, almenys el primer any de vida dels seus infants? És possible. Com també ho és el fet que per a determinades famílies, i sobretot per als seus infants, pot ser bo que estiguin una part del dia ja dins la formació reglada, perquè la valoració tant de les seves aptituds, com dels seus aprenentatges i dels seus estímuls, es pugui dur a terme d’una forma primerenca.
El debat és damunt la taula, però cal tenir present també, que assegurar l’escolarització gratuïta per a infants de 0-3 anys és un benefici per a aquelles famílies treballadores que no es poden permetre pagar una escoleta o qualcú que cuidi els seus infants mentre els progenitors són a fer feina. I que aquesta escolarització, igualment, no deixa de ser voluntària en aquesta etapa. Pensem en tot plegat. La quadratura del cercle és complexa de resoldre.

Back To Top
Search