“Em varen acusar de fer unes llistes massa mallorquines”

Esteve Sureda (Manacor, 1977) és empresari agrícola. Més antigament, i durant una dècada, havia fet feina en el sector turístic, però ell, descendent de família pagesa de sempre, sentia l’estirada de la terra. Des de fa poc més de tres mesos és regidor a l’Ajuntament de Manacor per la formació ultradretana Vox.

Com neix el teu interès per la política?
De petit, abans que mirar Heidi o Marco jo ja demanava a mon pare que em posàs la política al televisor. Volia veure debats i sentir què deien els partits. Ara bé, de ca nostra, no hi ha ningú polític.

Això fa referència als teus inicis vitals. I més recentment, com es concreta, aquell interès infantil?
Sempre he estat d’un ideal d’unir i no dividir i aquest interès meu per la política surt quan vaig veure un AIPC que em va donar l’aspecte que volia dividir Manacor amb Porto Cristo, i això que jo som porteny de tota la vida. Però pens que la política ha de ser igual a un lloc que a l’altre. Jo em pensava que des del Partit Popular combatríem l’independentisme que teníem a Porto Cristo. Però Porto Cristo va donar la majoria absoluta al PP i varen continuar pactant amb AIPC. Em vaig considerar enganat. I vaig fugir del PP. Després em varen demanar un favor a Ciudadanos perquè necessitaven omplir la llista. No era la meva ideologia, però ho vaig fer. Més endavant, un amic, Pedro Duran, em va demanar si estava interessat a formar part de Nou Ordre Nacional. I els vaig dir que podien comptar amb mi. En Pedro (Duran) era i és un bon amic meu, però a causa de les circumstàncies agafàrem línies diferents. Un vaixell ha de tenir un capità. Vàrem tenir unes diferències polítiques, però mai cap paraula. Vaig veure que baldament poguéssim entrar dins l’Ajuntament, la cosa no aniria a bon port.

A una entrevista a Cent per Cent, quan eres encara a Nou Ordre deies que no podríeu entendre-us amb el PP ni amb Vox. I ara ets regidor de Vox.
Vaig dir que no tornaria al PP. Em sent més identificat amb Vox, per molt que ens tenguin endimoniats. A Vox m’han donat llibertat per expressar-me. Més que el PP i més que Nou Ordre. Dins Nou Ordre era un titella, per molt que tenguéssim idees similars. A mi, posar la cara perquè comandi un altre no em va bé.

Has parlat del cas d’AIPC, però hi deu haver altres coses que t’han allunyat del PP, o no?
Si en comptes d’acorralar José Ramón Bauzá li haguessin donat suport, avui Vox no existiria. Hi havia dues línies de partit i jo estava més amb aquesta altra. Avui tenim un PP que es vol mantenir molt en el centre i la balança sempre tomba cap a una banda o cap a l’altra. Quan no et defineixes, sempre acabes per perdre.

Parlaves de demonització de Vox. Una bona part de la població i la resta de grups polítics estan espantats.
Una bona part de la població no hi estic d’acord. Si fos així no hauríem tret dos regidors. El que fa més mal és la premsa i la política bruta que fan contra nosaltres els altres partits.

A què et refereixes quan dius política bruta?
A la política feminista, lingüística, d’igualtat.

Però això és una política a favor de determinats col·lectius, no en contra de Vox ni de cap partit.
L’empren en contra nostra i ens baraten paraules. Els meus millors amics són d’un col·lectiu gai. Una persona pot ser gai, lesbiana o el que vulgui i respectam tothom. Sí que puc entendre que dins Vox hi hagi qualcú que vagi en una altra línia, però no és la nostra. Ningú trobarà un emperò nostre o meu amb aquest col·lectiu o amb aquestes persones. Però tampoc se’ls ha de potenciar. I pens que hi ha molta gent que aprofita aquest col·lectiu i treuen quatre bobos en el carrer amb una pancarta per quatre que es posen doblers dins la butxaca.

Dius que ningú trobarà un emperò, però voleu llevar els murals de l’IES Porto Cristo.
Ho mantenc. Ho dic i ho reafirm. No em pareixen bé. Vaig dir que eren pintades, i em digueren que eren murals. Sé bé que són murals, i sé bé qui els ha pintats. Ara bé, aquests murals són una falta de respecte a l’altra gent i fins i tot a les mateixes persones del col·lectiu. El que deim és que o s’han de llevar o s’hi han d’afegir altres col·lectius com ara un home amb una dona, un capellà, una monja, un fadrí vell o una fadrina vella. I no em pareix bé que tot això s’hagi fet a un edifici públic.

Els col·lectius més desfavorits necessiten una discriminació positiva per poder prosperar en l’exercici dels seus drets. Si no s’hagués fet així, potser encara avui no hi hauria ministres dones o regidores dones. I de la mateixa manera amb el col·lectiu LGTBI o tots els altres que es troben en una situació de discriminació.
Jo no estic en contra de cap dona ni de cap gai. Tenen els mateixos drets o més que jo. El que passa és que manipulen aquestes persones amb interessos polítics. La meva dona és immigrant. Em poden acusar d’estar en contra de la immigració, però no hi estic. De cap manera. Ets vàlid pel que ets vàlid. T’han de jutjar amb proves. Jel dia de la dona o el dia de l’orgull LGTBI, perfecte que hi siguin, però també hi ha d’haver el dia de la família…

És que hi és.
Sí, existeix, però ells li donen un altre sentit.

Parlem de política municipal. En quines àrees creus que hauries estat més útil si haguessis pogut arribar a governar?
Per a mi els serveis socials són fonamentals. Però no de la manera com es fa ara. I això ho he dit als plens i pertot. Quan una persona demana una assistència o una ajuda, quan li arriba ja no la necessita perquè ja és morta. Hauria de ser més àgil. Ningú ha de quedar a una vorera. I a la gent que està físicament bé també la poden ajudar, si hi ha una contraprestació per part seva. També m’interessen el medi ambient o l’urbanisme, perquè tots tenim dret a tenir una caseta a fora vila. Hi ha cases velles antigues que s’hasn de poder renovar, no dic que se n’hagin de fer de noves.

Si tothom té una caseta a fora vila no en sortirem, perquè hi volem viure com si fóssim a la ciutat, però resulta que és fora vila i els serveis són més difícils de garantir.
Però els pagam. S’han de deixar fer pous, perquè l’aigua és la mateixa. Tothom té dret a dutxar-se. Per què has de posar traves. Si aquella persona se’n va a viure al poble, emprarà aigua del poble, que és la mateixa que trauria del pou a fora vila. Per què li has de prohibir fer un pou si el paga?

Parles de serveis socials i de gent que es mor esperant, però la llista d’espera s’ha reduït molt els dsarrers anys…
Jo el que veig és que és més car tenir un servei social que contractar economia submergida.

Els serveis socials de l’Ajuntament són més cars?
Evidentment. I aquella persona que no té papers cuida gent major i discapacitats, però després encalcen qui els ha contractat. Componguem això.

Qui els encalça?
No els encalçam nosaltres. I mentrestant hi ha gent d’aquí que no fa feina perquè la donen als immigrants. Qui cull els pebres i les tomàtigues a fora vila són els immigrants.

Les llistes de l’atur estan sanejades. Hi ha més feina que mai i qui no en fa és perquè no vol.
També hi ha gent que no vol fer feina i per això han de donar la feina als immigrants. El que passa és que no podem anar contra l’empresari. L’hem d’afavorir, i no li hem de posar traves, perquè venen després de l’empresari els pots donar unes bones condicions. Al final tots vivim d’això.

En termes lingüístics voleu que a totes les administracions hi hagi castellà i català per un igual.
Sí. I segons com ho trobes poc. El bilingüisme és necessari. Vàrem anar a escola, estudiàvem en castellà i teníem una assignatura de català. Som a Espanya i l’espanyol l’hauríem de saber. Si voleu que es perdi una llengua, imposau-la…

El castellà s’ha imposat i no veig que es perdi enlloc.
El castellà no s’ha imposat, és la nostra llengua. I jo el català, o el mallorquí, que amb això no m’hi posaré, no crec que es perdi.

Et convid a entrar dins una aula de 2n d’ESO al meu institut perquè comptis quantes converses en català entre els alumnes. A segons quines no en trobaràs cap.
Vull que sentis els meus fills i la meva dona, que és de Nicaragua, parlant anglès, català i castellà. No hi ha cap problema. S’ha volgut emprar políticament. Nosaltres no estam en contra de Catalunya ni del català. Estam en contra que es vulgui imposar el català.

A la sanitat, aquest bilingüisme que predicau no és igual per a tothom.
Si jo tenc un bony al cul, si em lleven el bony i em lleven el mal estaré el més content del món. Tant si em xerren en mallorquí, com en castellà, anglès o alemany.

No sé si te’l podran llevar, el bony, si li has d’explicar en alemany.
El castellà tenim el dret i l’obligació de saber-lo. O som estrangers?

Jo, dins ca nostra, m’hi sent estranger, si no puc anar al metge en la meva llengua.
A tu et poden atendre en català. Telefones, demanes un metge que t’hi pugui atendre i te’l posaran. Ara, no vol dir que sigui el millor especialista.

Sembla que els possibles pactes municipals varen quedar molt lluny. No vàreu tenir converses amb cap partit?
Et puc dir que l’únic partit que no ens va felicitar va ser el PP. Tots els altres sí que es varen posar en contacte amb nosaltres com a mínim per dir-nos que havíem tret representació.

Et preocupa aquesta fredor? Us entendríeu en unes pròximes eleccions si tenguéssiu majoria suficient?
Ens duim beníssim. Però ara els números no donaven de cap manera. I ara hem d’estar en el lloc que ens ha posat el poble i ajudar en tot el que puguem. Sí que és ver que després de les eleccions ens duim més bé amb el PP.

Has conegut que el govern municipal sigui més pròxim i més amables amb vosaltres per mirar d’assegurar-se que els diferents punts s’aprovaven? Ara per exemple aprovàreu l’ordenança de bars i discoteques amb ells…
Ells han continuat fent la seva política i nosaltres la nostra. Nosaltres som un partit d’ordre i consider que la proposta que va dur MÉS és raonable, perquè és necessària una ordenança. Ells són conscients que estan en minoria. Però nosaltres tenim unes línies vermelles que no ens demanaran i que nosaltres tampoc no acceptaríem si les demanassin. En això ens diferenciam del PP.

Per què ho dius?
Perquè no som la crossa del PP. Tenim una ideologia i una manera de fer pròpies.

Penses que Vox Manacor està més bé que el partit a nivell estatal, que ha davallat molt a les darreres eleccions espanyoles?
Infinitament millor. Hem entrat amb molta força i a molt pocs vots del tercer regidor.

Manacor té una tradició dretana i ultradretana molt forta que es pot remuntar al temps de la guerra civil. Hi ha gent molt dretana, però també molt mallorquina. Estaries d’acord que si Vox ha aconseguit entrar a l’Ajuntament és perquè s’ha centrat en aquest perfil mallorquí?
Sí. Hem fet un Vox mallorquí, un Vox nostre. Em varen acusar de fer unes llistes massa mallorquines, però era en el que jo confiava. El que hi havia abans era un Vox de fora. I no era el que sentíem els mallorquins. A Palma em varen donar carta blanca per fer les llistes que jo volgués.

Si a Palma et donaren carta blanca, qui és que et va dir que la llista era massa mallorquina?
Els antics que estaven dins Vox Manacor. Però alerta, se’n varen anar ells, jo no he pres el lloc a ningú.

De moment sempre hi heu parlat en català, però us heu plantejat fer intervencions en espanyol als plens perquè tothom ho entengui?
En cap moment. Crec que la majoria a Manacor ens entenem en mallorquí. I des de Vox ningú ens ha dit com hem de fer les intervencions. Per a nosaltres no és cap problema.

Vols afegir res més?
Ho feim tan bé com podem, i tot el que sigui bo per al poble ho intentarem fer. Que la gent estigui tranquil·la. Vox ha vengut per quedar i per fer-ho bé, i a les pròximes eleccions ja passarem comptes. Esper que ningú quedi disconforme de nosaltres. La premsa ens treu això dels murals, però no treu que hem votat a favor de les ajudes socials o les escoletes zero-tres anys. I el PP no hi ha votat.