Jaume Fluxà: “Els primers es fan entre setmana”

En el futbol hom parla de Messi. en el bàsquet, durant molt de temps, es va parlar de Michael Jordan. En el tennis, Novak Djokovic és un figura, i Rafel Nadal és valorat per molts com el millor jugador de la història en terra batuda. Marga Fullana ho ha estat tot en el món de la bicicleta de muntanya. Martina Navratilova va mantenir duels èpics amb Chris Evert. Gemma Mengual ha guanyat medalles arreu del món amb la natació sincronitzada. Són els esports mediàtics, els que surten per la televisió. N’hi ha d’altres de més modests, de més pròxims, de més humans, si tant es vol. A Mallorca en general, i a Manacor en concret, el trot és segurament l’esport nostrat per excel·lència. I si ens hem d’agafar a un nom ens vendrà el de Joan Antoni Riera, el Boveret, per trajectòria, per currículum… Però alerta, de noms en sortirien més, com surt, enguany el d’un altre manacorí, Jaume Fluxà. Vint-sis anys el contemplen i a ca seva, al ranxo de Can Bulla, ha vist cavalls tota la vida. Fluxà ha estat, aquest any passat, el millor menador de tots, amb 71 primers aconseguits en les curses de la Federació Balear de Trot. Ha corregut centenars de vegades, i ha aconseguit la victòria en 71 ocasions, que no és poc. Fluxà es dedica professionalment al trot i a ca seva té esment de 25 cavalls en pensió. A més, hi ha altres entrenadors que també li deixen menar cavalls seus. A més, a Can Bulla tenen cinc cavalls en propietat, que també corren. Tres d’aquests són menats per Jaume i els altres dos pel seu germà. Però quin és el secret per guanyar? “Primer de tot tenir un bon animal és primordial”. A més, però, “hi has de dedicar moltes hores, sempre s’ha dit que el primer es fa entre setmana”. “S’ha de cuidar bé l’animal, l’has de mirar d’entendre, has de comprendre la feina que vol, l’alimentació que necessita…”. Tanmateix, no hi ha cap vareta màgica, reconeix, Fluxà: “N’hi ha que els endevines i n’hi ha que no”. En el seu cas, sembla que n’ha endevinats un bon grapat. Fluxà, però, vol ser discret i modest: “Fas el que pots i mires de dur-lo a la meta, i si no està ben preparat no arribes”. Tintín de S’Hort o Ulises DMS són els cavalls amb els quals Fluxà ha obtingut els primers més importants aquesta temporada. Un cavall comença a competir a partir dels dos anys i pot tenir una vida útil com a cavall de competició fins passats els deu anys. Tant cavalls com egües poden competir en igualtat de condicions, tot i que les egües sovint són retirades més prest de la competició per donar-les a un semental i fer-les nodrir. La compenetració entre el menador i el cavall són importants: “Has de conèixer bé l’animal, perquè per ventura hi ha cavalls que no els agradarà anar davant, que s’estimaran més córrer darrere per rematar al final, en canvi d’altres s’estimen més comandar la carrera des del principi, i això és el que el menador ha de saber veure”. No és, idò, segons Fluxà, el menador el qui aplica l’estratègia, sinó que ho fa en funció de cada cavall. Fluxà es dedica al trot des dels tretze anys i es mostra ara molt satisfet de l’evolució que manté el món dels cavalls a Mallorca els darrers anys: “Ha agafat molta força gràcies a l’aposta francesa, que et permet apostar per internet. Si el cavall és molt jugat, cobres més. A França s’hi juga moltíssim. I en el nostre cas, es fan moltes d’apostes des d’allà”. Tanmateix, aquest fet no es tradueix en una assistència de públic massiva. Moltes d’aquestes curses es corren a Palma, a l’hipòdrom de Son Pardo, entre setmana i això fa que l’assistència sigui baixa. En canvi a Manacor, reconeix Fluxà, l’afició es manté encara molt viva. Una vegada aconseguida la fita de ser el que més primers ha fet en un any Fluxà es marca, com és propi de tants d’esportistes, un nou objectiu: “Tots els menadors de trot tenim la il·lusió de guanyar un Gran Premi”, una fita que encara no ha pogut assolir. Més enllà d’això, “a tots, a més, ens agradaria poder anar a França i competir i guanyar com ho ha fet en Trébol enguany”. Paraules majors ja serien les de poder competir al Grand Prix americà. Però no tot són flors i violes. Són conegudes les morts d’alguns cavalls després de curses importants, fet que sovint s’ha atribuït al dopatge o al sobreesforç dels animals. “Hi ha gent que en fa una exageració, tant per bé com per mal. Hi ha gent que es creu que donam coses que no són bones per a un animal, però nosaltres sabem què és el que pot prendre i el que li serà bo i el que no li serà bo. Jo no donaria a un cavall coses que li poguessin fer mal”.