– L’espectacle neix per celebrar l’any Llull, o ja el teníeu pensat?
– Va néixer a propòsit de saber que l’any 2016 es commemorava l’any Llull. Teresa Roig va pensar que seria una bona idea fer un recital a partir del Llibre d’amic e amat. Ella va fer la tria de textos, i els vàrem ordenar per donar forma a l’espectacle.
– La música s’adequa al temps de Ramon Llull?
– No, perquè no sabem com era la músicas del segle XIII. El que hem fet ha estat treballar el text i seguint el camí emocional que fa aquest text, tenint en compte quina música suggeria, amb la idea de fer lluir més el text. Quan el text parla d’apassionament o d’angoixes mir que la música ho transmeti. Quan el text parla d’espais bucòlics també mir que la música hi vagi en concordança.
– El text està adaptat lingüísticament?
– N’Hem fet una adaptació molt lleu, molt minsa, perquè era un dels propòsits, que aquest espectacle servís per coneixer aquest català, el primer català escrit. El gran valor d’aquests escrits és en el lèxic que empren, i per això les adaptacions són molt petites. Al públic que ve a veure aquest espectacle, se li facilita una adreça perquè pugui descarregar el text, que inclou un glossari
– Fas servir un sol instrument? I propi de la música antiga?
– Sí. Toc la guitarra barroca i malgrat que Ramon Llull fos anterior al període barroc, és molt adequat per acompanyar un recital poètic. Jo tenc formació en música antiga, i estic especialitzat en el segle XVI i XVII, i per això si improvís, tendesc cap aquí, perquè els meus dits tenen memòria.
– Montse Germán recita, fa de rapsoda, exclusivament.
– Sí, per bé que dit així pot sembla que queda massa senzill. L’espectacle és un continu en què ella es va movent per l’escenari, fins al punt que tots dos arribam a entrar en relació. La música no s’atura mai.
– Quin vestuari i escenografia proposau?
– Solem demanar de fer això a llocs que creguem que van en sintonia amb el que és el recital, i precisament per això miram de fer-ho molt senzill. No aportam decorat ni escenografia. Na Montse du roba d’una dissenyadora, i jo roba negra de concert de música clàssica.
