El Col·lectiu de les Dones de Llevant, l’Assemblea Antipatriarcal, l’historiador Antoni Tugores així com altres persones a títol individual han anat avui de nou a Son Coletes, com cada 5 de setembre, per homenatjar i recordar les cinc infermeres catalanes, voluntàries de la Creu Roja brutalment assassinades aquest mateix dia de l’any 36, ara fa 89 anys.
Les cinc dones formaven part de l’expedició del capità Alberto Bayo que el 16 d’agost del 1936 va desembarcar a les costes de Llevant amb l’objectiu de reconquerir l’illa per a la causa de la República. Amb l’operació fracassada, les tropes de Bayo tornaren enrere dues setmanes més tard, el 3 de setembre, deixant al seu darrere moltes víctimes i uns quants centenars de membres de l’expedició que no van ser a temps de reembarcar. Capturades pels falangistes, les infermeres varen ser traslladades a Manacor. Després de ser torturades i violades repetidament durant la nit, el dia 5 al matí van ser afusellades.
“Volem continuar amb aquest acte per la memòria de n’Antonia [Matamales], que juntament amb en Toni [Tugores] varen encetar aquesta tradició cap a l’any 2010. Òbviament, també ho feim per les milicianes, que varen morir per defensar una república. En els temps que corren, és més important que mai continuar recordant aquestes dones que varen lluitar per la democràcia i que foren assassinades” explica Francesca Mas, del Col·lectiu de les Dones de Llevant.
Per recordar les cinc infermeres, a més dels tradicionals rams de flors, han deixat a Son Coletes el següent poema, autoria de Bernat Nadal:
Podries ser a Son Coletes,
o a la casa on tocaven el piano,
mires amunt i veus un ocell,
tranquil, majestuós:
Són elles cinc que ens miren
des d’una incalculable distància.
Així mateix, Antoni Tugores ha llegit aquest petit fragment d’una de les seves investigacions:
“Les sanitàries infermeres són retingudes, obligades a sotmetre’s a una exploració mèdica a càrrec del Dr. Damià Deyà, que constata el seu bon estat de salut pel que fa a MTS i el fet que una d’elles és verge.» (Alenyà, pàg. 40). Això passa el dia 4. Deyà gaudia de la confiança de Rossi i feia part dels seus col·laboradors més proper. Qui va comentar aquests fets va ser el propi Deyà a l’Hotel Mediterráneo, segons Llorenç Capellà. Capellà, en conversa privada, m’assegura haver parlat amb un tal Mestre, que sovint feia de xofer a Rossi, el qual li assegurà que també el doctor Manera, pneumòleg i membre dels Dragones de la Muerte, quan havia arribat a l’Hotel Mediterrani havia afirmat que algunes d’elles – ja no era una sola – eren verges. Continuam amb Alenyà: «Posteriorment, sobre les set de la tarda, lligades amb cordes i a bord d’un camió descobert, les infermeres són exhibides pels carrers de Manacor […] D’elles es diu públicament i reiterada que són prostitutes. A Sa Bassa, plaça major de Manacor, són obligades a baixar del vehicle i posades contra la paret del mur principal de l’edifici del Rosari (avui cafeteria Mig i Mig), perquè la gent les escridassi, insulti i injurii…”.
Si voleu conèixer més a fons la història d’aquestes dones que avui han homenatjat a Son Coletes, podeu llegir el ja clàssic Moriren dues vegades d’Antoni Tugores, un dels historiadors que més ha aprofundit en l’estudi de la guerra civil a Manacor.
