50 minuts de tendresa i alguna cosa més

Eva Cerdà

L’espectacle és el carrer ple de gent, de famílies, famílies senceres i en sentit ampli i divers, arrossegant cotxets i andròmines cap aquí i cap allà. Qualsevol racó del poble serveix d’espai escènic per a artistes capaços de traslladar el públic, heterogeni i amb molt futur, als països de les meravelles. Tot plegat és FIET la Fira de Teatre Infantil i Juvenil que cada any per aquestes dates omple Vilafranca de Vida, de molta vida i de moltes vides; coses del teatre.

Més enllà d’allò de l’oferta i de la demanda intrínseca a les fires de bons i de veres, i la de Vilafranca ho és per a companyies i per a programadors, FIET té molta màgia, té la màgia del públic i té aquell no sé què dels artistes, aquell fil invisible que connecta personatges i espectadors, allò que se sent… i ja està bé de xerrameca. Vet ací una espipellada de FIET 2016.

Dissabte poc abans de migdia, Transhumància anima el carrer amb un ramat de cabres que pasturen amb els pastors i els cans per entre un públic pedestre entregat i algun cotxe despistat que cerca aparcament. Són els Xip Xap teatre, una d’aquelles companyies clàssiques a la FIET, que ofereixen espectacles de carrer per a tots els públics, desfilades interactives que, durant el llarg cap de setmana de Fira, adés i ara voltegen pel centre de Vilafranca.

Dissabte migdia. Un petit teatret ocupa l’escenari de l’espai 2 del Poliesportiu. Enmig de la curiositat i la fosca, uns udols precedeixen l’aparició del protagonista, un ésser tan estrany com expressiu que regala 50 minuts de tendresa en estat pur al públic que omple les grades instal·lades en una part del pavelló. Alguns plors de “por”, i alguns altres de solidaritat, s’estronquen amb els primers malabars i més encara quan s’obre el teló i apareix una autèntica obra d’enginyeria creada per aquell home senzill que contagia emocions, que sedueix i que atrapa l’espectador. Coses de la creació. Control total i molt de mim, més de malabars amb música, ritme i molta sensibilitat; així és, molt per damunt, aquest fascinant i premiat espectacle Mobil de la companyia La Guasa circo y teatro d’Andalusia.

Sobretaula de dissabte. Al carrer de Rocabertí, la Ludoteca de Jardí anima fills, i pares, a posar a prova l’equilibri, l’enginy, la curiositat… i tantes altres coses que s’estimulen jugant amb els jocs de sempre, això sí, en format XXL.

Dissabte horabaixa. Quatre fustes velles, llums de l’Ikea (per dir-ho com la cançoneta que canten els poliprotagonistes) i molt d’enginy són el marc dins el qual Zum zum teatre presenta una relectura molt actual del clàssic La gallina dels ous d’or. No hi manquen les referències al drama dels refugiats ni a la pobresa ni a molts altres drames derivats de la desigualtat i de la indiferència. I, per suposat, els fets desemboquen en un retrat, potser no tan absurd com sembla, dels nous rics i de les aparences. Tot plegat entranyable a pesar de la pàtina cumbaià de les cançonetes que colen l’Avelino i la Pepita, dins la línia dels Manel, guitarró inclòs. Però, això sí, amb un missatge útil i necessari per al públic infantil major de 6 anys a qui s’adreça.

I gira el Món i torna al Born, hi ha ganes de tornar a Vilafranca, ganes de planejar una jornada FIET 2017.