En un dia molt especial, marcat per l’aniversari de la II República i la col·locació del mural de l’amo Andreu Frau que va dissenyar en Jaume Ramis a Son Coletes, Antoni Tugores presentà el conferenciant Manel Suárez. El professor calvianer va venir a l’OCB de Manacor convidar pel Comité Son Coletes a parlar del seu llibre “Suborns i tretes a la presó de Can Mir (1936-1941)”, amb la incorporació de noves dades a la seva investigació, a més de les entrevistes a dues persones que visqueren aquella crueltat contra els republicans.
Manel Suárez contà les històries personals que es varen viure entre 1936 i 1941 a la presó de Can Mir, al centre de Palma; aquesta va ser una de les més dures del primer franquisme, des de la qual cada dos per tres s’alliberaven republicans per dur-los a matar. “Alliberar”, aquesta és la paraula que feien servir per endur-se els presos a afusellar, tret que les famílies dels interns disposassin dels doblers suficients per a pagar el seu rescat: per exemple, 500 pessetes.
L’investigador explicà que tot allò referent als suborns que es feien per salvar la vida dels presos de Can Mir està ben documentat. Comentà que tenien unes tarifes amb propines que anaven des dels 40 cèntims a les 5 pessetes, segons si es feia arribar una carta (el més barat), una ensaïmada, una sobrassada, un pa de dos quilos o un matalàs. En algunes ocasions fins i tot deixaren entrar fills de presos o algunes dones a un passadís elevat des d’on podien parlar un moment amb l’home, un fill o un germà; aquest era el més car.
Suárez esmentà que el fet de tenir una presó situada al bell mig de Palma, tan a prop de l’estació de tren, en un lloc de tan de pas, tenia una intenció ben clara: era una manera que tenia el règim franquista d’alliçonar la gent perquè veiés ben clar què passava si es simpatitzava amb les idees republicanes. El mateix objectiu tenia, en un primer moment, deixar els morts a les cunetes i a les voreres dels camins perquè tothom en prengués bona nota.
També posà de manifest el que havia suposat l’arribada del comissari Barrado i del governador Torres Bestard, amb un augment molt significatiu del nombre de gent afusellada. És el moment en què es produeixen més assassinats i s’incrementen en una gran quantitat els suborns els suborns i les tretes.
En el torn de preguntes, a la qüestió que li plantejà un assistent sobre els motius pels quals encara es coneixien tan poc els noms dels assassins, Suárez comentà que en un primer moment s’havia plantejat fer també aquesta recerca; però que ben aviat la descartà. No volia dedicar ni un sol instant als botxins, sinó aportar tot el seu temps i esforços en la lluita per la restitució de l’honor i la dignitat de tantes persones que, des del sentit democràtic més profund i en defensa de la legalitat vigent, havien lliurat els seus millors anys a mans d’un feixisme indignant i assassí, capaç de posar preu a la vida de les víctimes.
Col·laboració de Montserrat Nadal
