Frederic Roda: “Hem intentat que la vertadera protagonista d’Andreu Milà sigui la paraula”

Com es fa per dur a l’escenari una obra de la complexitat sintàctica i estrutural com la de Miquel Àngel Riera?
No és massa difícil perquè és un autor que utilitza el llenguatge d’una manera molt plàstica. Sí que pot ser complicat, en canvi, trobar actors o intèrprets que tinguin la cicció i la precisió necessària per recitar aquests textos, que són complets i complexos, tot reflectint estats d’ànims, paisatges, conflictes… I per això hi cal un pont del text líric al text parlat, i aquest pont el posen els actors.

Les novel·les de Riera són àmpliament reflexives i també descriptives en molts passatges. Té la narrativitat suficient, l’adaptació?
Tal com està feta la dramatúrgia s’entén. Es presenta en dos plans, el de l’accident de cotxe que tenen els protagonistes, i el dels records, que hi surt permanentment, com un flaixback constant. El pla de l’accident que tenen de cotxe i el pla dels records permanentment, com un flaixback. Aquests dos plans es combinen de manera que el públic pugui ubicar-se en tot moment.

A banda de la feina dels actors hi ha també elements que acompanyen la seva feina.
Hem fet una dramatúrgia textual, però també sonora. I hem intentat que els sons no siguin redundants amb el text, sinó suggerents. Les imatges que s’hi projecten tampoc no són descriptives del text, sinó que hi suggereixen nous matisos, nous colors.

Això podria distreure l’atenció de l’espectador.
Hem intentat que no sigui així, i que la vertadera protagonista sigui la paraula. Aquests recursos són crosses que li permeten avançar en la comprensió del text.

I ho feu amb només dos actors. Com heu vist Sebastià Adrover, el protagonista?
Fa una feina excel·lent perquè ha sabut retenir de memòria el text amb unes estructures isntàctiques que no són les mateixes amb què un parla. Memoritzar això i fer-ho sortir d’una forma natural col·loquialment és una de les feines importants que ha fet en Sebastià. A l’altre costat hi ha Joan Gomila, que és un gat vell dels escenaris.

Estrenau a final d’estiu.
Sí, el 15 de setembre. Tinguérem una primera trobada a Granollers, i jo tornaré també al setembre. Mentrestant els actors aniran fent feina a partir de les consignes que hem aportat.