Maryam Fathi: “Un poble prohibit necessita un exèrcit per defensar-se”

[pullquote] Maryam Fathi és kurda. Del kurdistan iranià. Aquesta periodista i activista pels drets de les dones al Kurdistan i pels drets, també, del poble kurd, viu exiliada des de fa cinc anys, en asil polític a Euskadi, després d’haver hagut de fugir del seu país perquè l’estat iranià amenaçava d’empresonar-la. Aquesta setmana ha estat a Manacor per assistir al cicle de cinema kurd organitzat per l’Ateneu Lo Tort.
[/pullquote]

Quin és l’origen històric del poble kurd? ha tengut mai un estat propi?
El poble kurd és un poble entre els dos rius Èufrates i Tigris, en el que coneixem com l’antiga Mesopotàmia. Aquesta zona té milers d’anys d’història. Actualment el poble kurd es troba dividit en quatre estats. després d’una guerra entre els perses i els otomans, el Kurdistan va quedar partit en dues metitats, en el que avui són Iran i Turquia. Després de la Primera Guerra Mundial, es va dividir en dos trossos més, que ara són dins els estats de Síria i l’Iraq. El gran imperi original del Kurdistan és el dels Medes.

Quina és la llengua dels kurds?
L’idioma kurd és de la branca indoeuropeu. No té res a veure amb l’idioma àrab ni amb el turc, més enllà de pertànyer a la mateixa branca de la família indoeuropea. S’escriu en els dos alfabets, tant en el llatí com en l’àrab. També té molts de dialectes, fins a tretze.

Hi ha intercomprensió entre ells?
Depèn de la zona. En aquest sentit hi ajuden els canals satèl·lit. Cada canal de televisió emet en un mínim de quatre dialectes kurds, perquè els kurds s’entenguin millor entre ells.

Es fan passes perquè aquesta llengua es normalitzi? O els estats en els quals ha de viure el poble kurd l’oprimeixen i la discriminen?
Sobretot dins l’Estat turc és una llengua prohibida. Cal pensar que només en aquesta part del Kurdistan hi ha vint milions de persones. La paraula de Kurdistan està prohibida i ni tan sols es podia parlar en el carrer. A l’Iran, tot i que no s’ensenya a les escoles ni té presència en els àmbits oficials, sí que és més permesa al carrer. A la part iraquiana, gràcies a l’autonomia que hi ha ara, s’ha començat a estudiar a les escoles. A Síria també era una llengua prohibida, però des de la revolució ha començat a tenir presència acadèmica.

Els kurds teniu una religió diferent de la musulmana?
La majoria dels kurds són musulmans (xiites i sunnites), però també hi ha cristians, jueus, yazidisites… Molts encara professen el zoroastrisme, que era la religió dels antics perses abans de l’arribada de l’Islam. El poble kurd és un poble amb molts de colors.

Quin és l’estat actual, sobretot a Síria i a Turquia, on recentment hi ha més conflicte?
Aquests dos, ara mateix, són els països on hi ha més conflictes del món, i el poble kurd és en el cor d’aquests països, en el cor de l’Orient Mitjà. És una zona plena de petroli, i és una zona de confluència entre Àsia i Europa. Hi ha molts d’interessos creats. La situació és bastant greu a Turquia. L’Estat turc fa més d’un any que està atacant amb virulència el poble kurd. Ha matat més de 3.000 persones, entre les quals nins i vells. La gent ni tan sols pot sortir al carrer, perquè els franctiradors ocupen els terrats de les cases per disparar a discreció. La situació és tan greu que enguany ni tan sols les brigades internacionals els han pogut visitar per col·laborar amb els partits i les organitzacions. A més, amb l’autocop d’estat, Erdogan sembla tenir les mans lliures per continuar l’extermini del poble kurd. Més de 3.000 professors kurds han estat depurats.

Com us organitzau?
Les fronteres títpicament han dividit el kurdistan. Entre nosaltres hi ha diferències ideològiques, un fet molt normal, si tenim present que som una població de més de 40 milions de persones. Pel que fa a l’organització, la part d’Iraq pensa diferent de la resta de parts. Ara bé, quan una part del poble kurd és atacada per les forces exteriors, ens unim per sentir-nos-hi solidaris. Per exemple, la ciutat de Finjav va ser atacada per l’ISIS, i un temps després alliberada. Els kurds se’n felicitaren i valoraren per igual la feina de les diferents guerrilles kurdes, com ara el PKK.

Lluitau per un estat propi, o així com estan les coses ho veis massa lluny i us plantejau altres objectius?
Al Kurdistan d’Iraq fan feina per un estat propi. El que volen fer amb el Kurdistan és el que fan amb el poble palestí. Kurdistan no són sols sis milions de kurds a Iraq, sinó també els 20 de Turquia, i els de l’Iran i els de Síria. Hem establert un sistema que anomenam unió de comunitats de Kurdistan, que és com un paraigua que acull tota la gent que fa feina per la defensa del poble kurd a les quatre parts del Kurdistan, a la recerca d’un federalisme democràtic que, a més, fa especial incidència en el paper de la dona a l’Orient Mitjà i també en l’ecologisme.

Quin és el paper de la dona kurda?
Cal tenir en compte que a la zona del Kurdistan hi ha un fonamentalisme religiós molt fort, i una cultura masclista, amb un patriarcat de més de 5.000 anys d’història. La dona té un problema com a kurda i com a dona. Per la pròpia família, per la cultura, per la religió i pels estats que ocupenel territori kurd.

Quina opinió té el poble kurd sobre la lluita armada?
Per al poble kurd és una manera de seguretat per a sobreviure. L’arma sempre ha estat una autodefensa. Un poble que ha passat per genocidis i discriminacions necessita defensar-se. La majoria de presos polítics, d’execucions i de desaparicions són de persones kurdes. A Turquia hi ha 10.000 presos polítics, la majoria dels quals són polítics, parlamentaris, periodistes, mestres… La menor part són armats, perquè els guerrillers són a les muntanyes, i són més difícils de capturar. Un poble prohibit necessita una autodefensa, un exèrcit per defensar-se.

Segurament la cara més visible de la lluita per l’alliberament del poble kurd és Abdul·lah Ocalan. Esta tancat, complint cadena perpètua, a l’illa turca d’Imrali. En quin estat es troba?
És el nostre líder ideològic, i també el líder del federalisme democràtic. Des de l’abril de 2015 no sabem què passa amb ell. D’aleshores ençà, no l’han pogut veure ni els seus advocats ni la seva família. Ja s’han fet campanyes internacionals per denunciar-ho i també des del mateix kurdistan. És el líder i el símbol de la resistència del poble kurd,