Amb un vestíbul de l’Auditori estibat de gent de teatre i de gent que estima el teatre i les arts escèniques, s’ha presentat la vint-i-novena edició de la Fira…
A Edimburg mostram què pot passar quan coneixem gent a través de les xarxes socials
[pullquote]
Toni Lluís Reyes (Manacor, 1985), tot i la seva joventut, ja ha guanyat diversos premis literaris de dramatúrgia i ara arriba a Manacor per dirigir Edimburg, una obra que també ha escrit ell
[/pullquote]
[/pullquote]
– Edimburg va ser una producció del Teatre Principal de Palma.
– Efectivament. Ara, però, no ho és. Aquesta l’he dirigida jo mateix, i en faig una altra lectura. Cada director fa la lectura que més el convenç de cada text. En tot cas, el text sí que és el mateix.
– He llegit que és en clau de comèdia.
– L’obra no és una comèdia. Té punts que poden semblar de comèdia. Però la tractam de manera molt real. És una història sobre filosofia de la vida.
– La qualificaries com a drama, en el sentit d’història de vida, real, amb somriures i amb llàgrimes?
– La vida és un drama? Són situacions molt quotidianes. La paraula drama té moltes connotacions diferents. No és un drama. Simplement s’hi debaten unes qüestions molt complicades sobre la vida.
– Quin és el nus de l’obra?
– Parla de la crisi dels quaranta, de la paternitat, de la maternitat, de les relacions a les xarxes socials. Arriba un moment que la gent no troba la persona idònia, i forçats pels models socials que ens forcen a tenir una parella i a tenir fills, agafam aventures que ens fan plantejar quina és la nostra filosofia de vida. Tot parteix de la reflexió sobre les relacions humanes en el segle XXI, i la relació amb els imputs que ens imposa la societat.
– Quants actors hi surten?
– Tres.
– Un triangle amorós?
– Són tres personatges, però no es pot parlar de triangle amorós, perquè aquí n’hi ha un que no vol ningú.Tots tres hauran de solucionar el problema al qual s’hauran d’enfrontar. I això es va descobrint molt a poc a poc
– Com hi arriben, a aquest problema?
– S’hi troben per haver forçat la maquinària de les coses que hem de fer a la vida. Pel desconeixement i pels canvis que ens suposa conèixer gent a través de la xarxa.
– La presència de la xarxa a l’obra s’hi deixa veure en l’escenografia o en la banda sonora?
– No tenim un duro. El que feim és contar el conflicte d’aquestes tres persones. Remarcar massa aquest tema tampoc no aporta gaire. No feim cap judici de valor. No deim si és bo o dolent. No jutjam, simplement mostram què pot passar quan coneixem gent a través de les xarxes. És un debat de model de societat. Paternitat i maternitat. I que la legislació encara no s’hagi preocupat d’aquest tema. Nosaltres hem anat més enllà que el simple dret d’avortar, parlam d’altres coses.
– És curiós que sempre tractis temes molt actuals, desperts a partir d’una espurna real.
– Sí, agaf temes que les legislacions no es plantegen. A Neu fosa parlava del tema de l’eutanàsia. A Neu fosa ens posaríem d’acord tots molt aviat. Aquí el debat és molt més acarnissat. Si es fes la pregunta crearia un debat controvertit.