“Els que esclovellen i enceten l’ametla, de vegades la troben agra”. Així s’expressava mossèn Llorenç Lladó, en la seva conferència sobre la possibilitat de si “una altra església era possible”. Lladó feia aquesta afirmació en referir-se a la decisió del papa Francesc d’anar a viure a un apartament a Sant Marta, en comptes de fer-ho a les residències habituals dels papes. Francesc, a més, dina en el menjador comunitari, al costat d’altres religiosos i seglars. Mesures com aquestes formen part d’una ofensiva, a càrrec del papa “per posar ordre en aquella gàbia de grills”.
Tot i els canvis i tot i l’evolució que pugui viure l’església, Lladó continuà defensant que hi ha uns orígens irrenunciables de l’església. I per això s’emmirallà en l’evangelia: “Que no miri cadascú per ell, sinó sobretot pels altres. Jesucrist rengué la condició d’esclau i es féu semblant als homes”. Aquests sentiments, digué Lladó, “són els que movien molta d’aquella gent inicial que va rebre la bona nova de Jesucrist”. I és per això, segurament, que el papa Francesc diu als empleats del Vaticà: “A qui vulgui escalar posicions dins l’església li recoman que compri unes botes i una motxilla i escali muntanyes”.
“Els cristians hem d’arribar a les perifèries de l’existència humana, on la gent sofreix i ho passa malament”, continuà dient Lladó, mentre recordava les paraules de Bergoglio arran dels desastres immigratoris a Siracusa: “Pareix que ens han vacunat a tots d’insensibilitat. De les víctimes n’hem fet un espectacle”.
Lladó reconegué que “només un sis o set per cent va a missa els diumenges a Mallorca, i entre aquesta gent, l’essència d’aquella experiència eucarística original es manté, perquè hi ha el pa de la paraula de Déu, i el pa eucarístic partit per tots”.
El capellà felanirtxer es referí també a la patent fundacional, la denominació d’origen que ens ofereix la millor resposta a la qüestió proposada. “Aquesta realitat, humil expressiva i engrescadora, avui i sempre durant dos mil anys ha estat possible, és realitzable i sempre perfeccionable. L’església sempre s’ha d’anar reformant. I això no s’ha complit sempre”. Per Lladó l’església ha d’estar “allunyada dels poders econòmics i polítics, i se sent pròxima dels desnonats del nostre món, però també a les iniciatives solidàries, culturals, martirials, polítiques”.
Per acabar, digué Lladó, “els cristians ens hem de mirar en Jesús de Natzaret i repetir els seus mateixos sentiments. I posar que tota persona humana té una dignitat que és sagrada. Aquell nin que mor a la platja, tenia una dignitat. Qualcú la hi ha presa. Els cristians hem de treballar amb tots els humans, per humanitzar aquest món nostre. L’església ha d’estar a favor de la persona humana, sigui la que sigui”, i acabà afegint que “si el pecador més gran que hi hagi avui en el món es presenta davant la misericòrdia de Déu veurà que és més gran que tots els desbarats que ha fet o el bé que ha deixat de fer”.
