skip to Main Content

“A vegades les ganes de fer feina superen el ritme: aquest nou govern ens ha donat un poc més de perspectiva”

Miquel Oliver (Manacor, 1974), torna a la batlia de Manacor després de governar durant 144 l’any 2015, etapa que va cloure amb la ja coneguda moció de censura. Membre de MÉS per Mallorca i president d’Avançam, la plataforma que agrupa els regidors a favor del dret a decidir de les Illes Balears, Oliver és conegut com el batle dolç. Parlam amb ell sobre la nova etapa a batlia, just després dels cent dies de govern.

 

Fa poc més de cent dies que governau en aquest nou mandat. Quina valoració en fas?
La valoració per jo és molt positiva. Crec que una de les coses més positives ha estat adonar-nos del moment en què estam. Els 144 dies d’arrancada varen ser una bogeria, sobretot per l’amenaça de la moció de censura que al final es va materialitzar. Això ens donava una frisor per fer coses i ara podem plantejar les coses amb més calma. A vegades les ganes de fer feina superen el ritme: aquest nou govern ens ha donat un poc més de perspectiva.

Hi ha una crisi a MÉS a Mallorca. Tu et planteges fer un salt a la política autonòmica?
La meva prioritat és Manacor i aquest és el meu compromís però també som conscient que MÉS per Manacor i ara més, amb la integració d’Esquerra Republicana, ha de poder dir qualque cosa. No només jo, sinó l’agrupació de Manacor. Hem de jugar un paper important i donar resposta a l’oportunitat que MÉS per Mallorca sigui el reflex de MÉS per Manacor.

Es respira un ambient de certa tensió entre els socis de govern. Ha canviat l’esperit dels 144 dies a ara?
No, jo crec que el que hem fet és situar-nos. Crec que l’amenaça de la moció de censura l’any 2015 va fer que estar units per qualsevol cosa. Ara no hi ha diferències. El que hi ha és un govern amb projecció i on la responsabilitat pesa molt més, les coses ara s’han de mastegar i hem de donar respostes de la manera més unànime possible. Hi haurà mesures en què l’enteniment serà molt fàcils perquè tenim molts punts de coincidència entre els tres partits i n’hi haurà d’altres que s’hauran de posar perspectives en comú. Jo crec que el resultat serà que el Manacor de 2023 es pareixerà molt poc al Manacor de 2019.

“Ara mateix l’acord a tres que tenim és factible: haurien de canviar molt les coses perquè ens haguéssim de plantejar un altre escenari polític”

Miquel Oliver estaria més còmode governant amb AIPC que amb el PSOE?
Jo crec que seria injust dir-ho. Crec que és important dir que AIPC jugarà un paper important en la presa de decisions de Manacor perquè treu gairebé el 60% dels vots en un nucli com Porto Cristo.

I amb el PI?
El Pi de Manacor va sorgir del PP, a partir d’aquelles persones que es varen escindir del PP. Ara mateix, llevat d’algun membre, aquest és el seu origen. Sí que és vera que ha sabut captar la manacorinitat i s’ha diferenciat del que és a nivell autonòmic. Hi hauria possibilitats de col·laborar perquè jo sempre dic que tots aquells que estiguin disposats a fer un Manacor millor haurien de tenir cabuda però sí que és cert que nosaltres, l’any 2015 ens vàrem resistir a formar un govern d’estabilitat amb el Pi per no ajuntar-nos amb partits que havien format part del Manacor de dretes. Ara mateix l’acord a tres que tenim és factible: haurien de canviar molt les coses perquè ens haguéssim de plantejar un altre escenari polític.

Ha canviat la relació amb els partits que ara estan a l’oposició?
Tothom s’ha hagut de reubicar però crec que a nosaltres ens ha dut manco feina que en l’any 15. Aquells partits que anys enrere varen afrontar una oposició de dies, crec que ara s’ho han de començar a creure que i centrar-se a fer-la el millor possible. Nosaltres intentam fer partícips a tothom de tot el que es fa a l’Ajuntament i hi haurà moltes coses en les quals necessitarem l’ajuda dels equips de l’oposició.

Cati Riera deia que l’oposició es feia amb més perspectiva un cop has governat. Tu què n’opines?
Clar, això és el que ens va passar després dels 144 dies. El fet que nosaltres haguéssim estat quatre mesos i mig al govern fa que facis oposició des de la dimensió de l’administració. Això no vol dir que no siguis crític: vàrem ser crítics però de forma creïble, amb solucions pràctiques.

Quins són els objectius clau d’aquest mandat per Miquel Oliver?
L’aigua potable és prioritària. L’altre és el Pla General. De fet la delegada d’Urbanisme ja ha anunciat que la seva aprovació inicial és imminent. I després, l’altre punt és el de posar les persones al centre. Això inclou un pla de mobilitat, donant prioritat al vianant i amb la restricció del trànsit rodat en els nuclis, i cercant una solució també per Porto Cristo. Aquest darrer punt té una altra ramificació que és la participació ciutadana. Aquests són els reptes i sobretot dur a terme polítiques transversals, en matèria d’igualtat, joventut o serveis socials.

“Tenim el millor Pla General possible. Tot el que no sigui aquest pla vol dir tornar a la casella de sortida i a un Manacor amb el desenvolupament que permeten les normes subsidiàries”

Xerres d’aigua potable. Quan serà això?
No sé si arribarem a tenir potabilitzadora tot i que l’hem demanat a l’Impost de Turisme Sostenible i lluitam perquè així sigui. Si no ve per aquesta via, ens plantejarem fer-ho amb pressupost propi però tot dependrà també del que passi a Madrid i el marge de maniobra que ens donin. En aquest sentit, vull recordar que tenim 35 milions al banc que no podem gastar. Si no es pot aconseguir la potabilitzadora, continuarem en la línia de l’anterior mandat: evitar les pèrdues i a partir d’aquí anar a cercar l’aigua dels pous allà on és de millor qualitat per tal de millorar l’aigua.

Vàreu començar el mandat amb la qüestió del cementiri i no se n’ha tornat a xerrar…
Sí i una mica de forma intencionada. Això va botar a premsa i es va convertir en el fenomen de l’estiu i es va tractar de manera molt groga… La intenció ara no és amagar res però estam pendents de la confirmació dels jutjats perquè ens indiquin que no hi ha cap problema per traslladar aquestes restes i també hem xerrat amb la Direcció General corresponent de la Conselleria de Sanitat. Tot d’una que puguem ho farem, per donar dignitat a aquestes restes que no havien d’estar ubicades en un magatzem.

De cara a la ciutadania no s’ha vist cap acció en el tema de Cala Varques. Com se solucionarà?
Entren diferents competències i diferents administracions d’una manera o altra. Tenim una cala verge visitada per una gran quantitat d’embarcacions, saturació sobre la platja i també tota una sèrie d’activitats irregulars. Si pujam dalt, tenim una sèrie de barreres al camí, els veïnats perjudicats i també la prohibició d’aparcar. A més, hi ha una carretera mal utilitzada on la gent deixa els cotxes en un aparcament sobre el traçat de la carretera antiga que és una activitat irregular Pel que fa a això, l’Ajuntament ha notificat i sancionat a les persones que guarden aquests aparcaments i també hi pot intervenir l’Agència de Disciplina Urbanística. També hem demanat al Consell que s’instal·lin uns guarda-raïls en aquest pas però ens han respost que s’ha d’estudiar perquè és possible que el fet de fer l’espai més estret suposi més perill. La Guàrdia Civil també hauria d’intervenir en les carreteres… D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient ha engegat el Pla de Gestió de les Cales de Llevant que determinarà si es pot aparcar o no, quines activitats es poden dur a terme i la pressió humana que la cala pot suportar. La qüestió del xibiu, està en mans dels jutjats.

Es planteja fer un aparcament?
Nosaltres sempre hem estat molt crítics amb la qüestió de l’aparcament però podríem arribar a entendre que aquesta fos la solució tècnica per regular l’ús de la platja. Un autobús, també podria ser una opció però s’ha de plantejar a posteriori de saber quina és la pressió que Cala Varques pot suportar.

Des de l’Ajuntament dieu que el Pla General s’aprovarà. Estàs satisfet amb el resultat?
Tenim entre mans el millor Pla General possible. Tot el que no sigui aquest pla vol dir tornar a la casella de sortida i a un Manacor amb el desenvolupament que permeten les normes subsidiàries. A més, tenint en compte la qüestió de les zones verdes, que va activar la necessitat del Pla General. Jo vaig dir en una sessió plenària que m’hauria estimat més que el Pla General s’hagués aprovat en l’anterior mandat perquè això voldria dir que ara ja podríem fer feina amb aquest pla i no haver d’estar pendents de les tramitacions.
La participació ciutadana existirà i començarà l’endemà de l’aprovació inicial per decidir quin centre volem i quin municipi volem. Hem de tenir en compte que l’actual Pla General contempla aquesta possibilitat.

“El compromís és fer feina conjuntament per tal que dins d’aquest mandat hi pugui haver una dona ballant com a dimoni”

S’ha evolucionat en la participació de les dones en les danses però queda Sant Antoni. Hi haurà dones que ballin?
Hi ha marge de maniobra però ho veig complicat per Sant Antoni 2020. El tarannà que m’han transmès en diferents reunions, tenint en compte que canviar les dinàmiques del Patronat, és que no serà una qüestió d’avui per demà. El compromís és fer feina conjuntament per tal que dins d’aquest mandat hi pugui haver una dona ballant com a dimoni. No ens ho posam com a fita sinó com un desig i una possibilitat. També fa falta veure com respon Manacor enfront de tot això.

No s’ha tornat a xerrar del referèndum a Porto Cristo. Es planteja?
Personalment no tenc cap interés en què Porto Cristo sigui independent però sí que m’interessa saber què pensa la gent sobre la qüestió i això és el que toca. Porto Cristo ha de ser el que vulgui ser Porto Cristo. Digues-li referèndum o digues-li saber quin pes vols que Porto Cristo tengui en la presa de decisions. En aquest punt m’agradaria fer una petita crítica a la Junta de Districte perquè ara mateix només serveix perquè el partit més votant passi comptes, gairebé com una comissió informativa més.

Hem xerrat de participació ciutadana. Com s’aconsegueix canviar la perspectiva?
Hem de fer que les associacions i entitats s’involucrin en la gestió i tenguin el pes oportú per tal de poder donar veu a la ciutadania. Per exemple, amb els pressupostos participatius. Això vol dir, per exemple, saber com els afecta el Pla General o saber quin model de festes volen. En aquest cas, consideram que les festes s’han de posar en mans de les associacions per tal de tenir les festes més participatives possibles. D’altra banda, la transparència també es durà a terme amb les assemblees ciutadanes, que serviran per retre comptes. No és fàcil perquè això du molta feina però crec que quan hagi passat un cicle sencer, la gestió del municipi quant a la part de participació serà més fàcil de dur perquè serà quan la gent ens demanarà per actuar i podrem plantejar uns pressupostos participatius que siguin creïbles perquè ara no ho són.

Back To Top
Search