Skip to content

“Abans els grups de Mallorca tenien més difícil sortir”

Com solem dir per aquí, els Reïna són “bons al·lots i feiners”. Per això ja tenen a punt “Retirada a temps”, el seu nou disc, que presenten dissabte al Teatre de Manacor.

“D’aquí a dos anys me retir”, deien els Antònia Font. “I senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar”, cantaven els Manel. Vosaltres heu triat de títol per al vostre nou disc “Retirada a temps”. És una retirada bèl·lica, escènica, amorosa?
Biel Riera: És una retirada més esportiva, que juga amb el concepte de l’esportivitat i la competivitat, que també ens agradava per parlar de nosaltres com a grup, com a equip. Ens agrada perquè és un títol irònic, i pessimista i optimista alhora. Per tant, no està directament vinculat a aquests dos referents que apuntaves.

Ara que s’usa tant fer EP i singles i que les propostes dels grups ens arriben amb comptagotes i de forma més aviat espessa, vosaltres continuau optant pel que un temps es coneixia com un LP, de deu cançons, en aquest cas.
Carme Vives: No és gens premeditat. Però és que funcionam així des de fa molt de temps, i perquè hem vist que els nostres grups de referència ho han fet sempre així. A nosaltres ens agraden molt aquests moments entre disc i disc. A més, d’aquesta manera donam una coherència al que feim, que les cançons tenguin una cohesió entre elles. Potser ara s’usa d’aquesta altra manera, però nosaltres tenim molt clar que anirem fent disc a disc.

Hi ha col·laboracions especials que vulgueu destaar?
Pere Amer: Sí, la de Maria Jaume i la de Simó Femenies de Roig. Des que érem petits Roig varen ser referent per a nosaltres. I a més també hi toca Jorra Santiago, que ens ha produït el disc.

La música d’aquí sempre ha tengut una presència al continent. Però semblava que era més fruit de la conjuntura, de la casualitat, de la fortuna. Antònia Font, o fins i tot Tomeu Penya hi han triomfat. Ara, però, més que una cosa d’un grup concret sembla que hi ha una explosió de grups mallorquins molt més estructural. Reïna, Maria Hein, Maria Jaume…
Biel Riera: Hi ha molts de grups, però no creim que sigui només una cosa de Mallorca, sinó generalitzada arreu. Hi ha més facilitat per fer música. És més fàcil fer música amb un ordinador i no necessites tant els instruments ni saber-ne tant. Hi ha molts de projectes i molts amb una força bastant guapa. A més, tothom està molt connectat. Hi ajuda el fet de la mirada que s’hi ha posat els darrers anys. Abans els grups de Mallorca tenien més difícil sortir i, a més, nosaltres hem tengut el privilegi de poder venir a viure a Barcelona.

Parlau d’una sonoritat dels vuitanta i noranta en el vostre disc. I avui sembla que molts de grups de la vostra generació es decanten més cap a les músiques urbanes més contemporànies. Hi ha vincle entre aquella música i la d’avui?
Biel Riera: Hem aplicat el canvi de passar a tenir una instrumentació més barroca i poblada, però d’una forma molt natural. Podem dir que ho hem posat al servei de la cançó, per no tancar-nos a res. Nosaltres som gent nascuda ja en el segle XXI i si hi ha una cosa que ens defineix, és que hem pogut tenir accés i recórrer a referents que feren l’esclafit abans de néixer nosaltres. Això ho hem treballat molt amb Jorra, que és un gran fan d’aquella música i alhora en té un gran bagatge.

Feis disc nou. I també feis directe nou?
Adrià Mayordomo: De base som nosaltres quatre. Dissabte, al Teatre, hi vendran molts d’amics a tocar. Hi haurà Jorra, Simó Femenies, Garrafa Nadal, Maria Jaume, i també els Remei de Ca La Fresca, que també actuen a Can Lliro aquesta setmana.

Back To Top
Search