Com bé he comentat en anteriors articles, ens trobam en una època (m´atreveixo a dir) històrica, a partir de la qual, n´estic convençuda, res no tornarà a ser com abans (de la vinguda de la coronavirus).
Per tant, s´esbrinen a l´horitzó temps de canvis. De transformació, de reubicació, de renovació. I amb ells: noltros. Sens dubte ens trobam en un punt d´inflexió que requereix, per part nostra, una nova visió força diferent, un canvi de paradigma que implica la transmutació de molts dels esquemes mentals, creences i plans antics.
Molts dels aconteixements esdevinguts aquests darrers mesos han vengut a remourer-mos en diferents aspectes i àmbits de la nostra vida, imposant-nos una nova realitat que, de real, en té ben poc. Llavors, podem trobar-nos de sobte i de manera involuntària en situacions molt diverses, tals com: Negocis que han hagut de tancar les seves portes, teletreball, telemedicina, conviure amb la possibilitat de contagi, reducció dels ingressos econòmics familiars, conviure amb la incertesa de no saber, reducció de contacte i distàncies socials, pèrdua del lloc de treball, infants a casa degut al tancament de les escoles, entre molts altres.
Ja ho va manifestar Charles Darwin: “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel.ligents; sinó aquelles que s´adapten millor als canvis”. Així doncs, crec que queda bastant clar que no tenim molta més opció que adaptar-mos de la millor manera possible a aquesta nova realitat imprevista i imposada. En cas contrari, patiment assegurat.
Però, adaptar-se als canvis no sempre és fàcil, sobretot quan no ho hem triat nosaltres o ens vénen imposats de fòra. I és que, els humans tenim la tendència a aferrar-nos a allò conegut i a la comoditat; d´aquí que sorgeixi la resistència al canvi.
Veritablement, totes les persones tenim la capacitat de canviar, d´adaptar-mos a gairebé qualsevol situació (de fet, molta més de la que ens podríem imaginar). Llavors, sabut això, l´únic que ens queda és posar-hi de la nostra part i, com sempre vos dic, triar l´actitud amb la qual afronto els canvis.
Aquí vos deix uns suggeriments:
– Obertura mental, la qual marcarà la diferència i determinarà el procés de canvi i adaptació. Es refereix a contemplació i introducció de noves maneres de fer, sentir i pensar.
– Entendre que la vida es moviment, canvi i evolució constant. Res és permanent.
– Abandonar la rigidesa mental i obrir-se a noves opcions, alternatives i camins.
– Ser realista. Deixar de banda anticipacions catastrofistes o preocupacions innecessàries i inexistents.
– Analitzar i reflexionar adequadament: No prendre decisions precipitades. Analitzar detingudament les eines i recursos dels quals disposam, així com les que necessitaríems per a arribar on volem.
– Actitud d´aprenentatge, sempre.
– Eliminar la mandra, la queixa i l´esperar que les coses et caiguin del cel. Acció! I a tu, et costa adaptar-te als canvis?
Antònia Bennàssar. Psicollum
