Skip to content

“Això va de gent que se sent partícip d’aquesta política i que pren les decisions correctes”

Sebastià Llodrà, responsable de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, parla de l’ampliació del porta a porta.

Dia 4 de març es continuava ampliant el porta a porta a diferents barris de Manacor i Portocristo. Per què apostar pel porta a porta enfront d’altres mecanismes de gestió de residus?
S’ha demostrat que és el mitjà de recollida més efectiu. De fet, des del primer moment d’implantació a habitatges, a les zones on s’aplica, ja s’aconsegueixen xifres de reciclatge de prop d’un 80%, quan a Manacor fa cinc anys partíem del 13%. Amb la implementació del porta a porta s’ha ampliat a un 30%. La nostra intenció és créixer encara més i aquest 50% d’habitatges que tenim a Manacor i a Portocristo, encara ha de créixer més.

Què implica per a l’Ajuntament aquesta ampliació?
Suposa una feina extra, però que es fa de bona gana. No és només decidir fer el porta a porta en aquestes zones; el més important de tot és preparar-nos tècnicament, però també preparar els veïnats. Ho hem fet amb més d’una dotzena de reunions i hem parlat amb més de 1.500 veïnats aquests dies.

I per a ells què suposa?
El veïnat és qui ha d’estar implicat en el sistema de recollida. Nosaltres els podem explicar com s’ha de fer o per què és important. Això no va tant de freqüències, camions o operaris; va de gent que se sent partícip d’aquesta política i que pren les decisions correctes: separar i treure els residus així com toca. També els volem fer entendre que això suposa més comoditat, perquè treuen el residu davant ca seva, i per tant també es millora l’estat de la via pública, eliminant la presència de contenidors, una mesura d’impacte a l’espai públic. Les reunions amb els veïnats han servit per informar, resoldre dubtes i apagar pors, però també per explicar que hi ha una part ambiental i una d’econòmica. Volem fer entendre a la gent l’estalvi que suposa per a l’Ajuntament el fet de reciclar millor. Entre els costos d’incineració del 2018 i els de 2023 hem aconseguit estalviar un milió d’euros. La taxa de 145 euros es convertí en una de 169, per a la gent que no vulgui reciclar, i amb una de 114 per a la que sí. Si estalviam doblers, cal fer-ho repercutir als ciutadans. Qui ajudi a pagar menys, que pagui menys.

Hi ha gent que viu a fora vila i que està preocupada per si els manquen espais d’abocament de residus.
De moment, enrevoltant el poble hi ha contenidors i s’ha ampliat l’horari d’obertura del punt verd, que està obert fins i tot els diumenges. De cara a mitjà termini la intenció també és dotar les zones d’entrada dels nuclis urbans amb àrees d’aportació de residus tancades i controlades.

Una altra novetat ha estat l’aplicació del porta a porta també a tots els establiments comercials del municipi.
A diferència de la comunicació amb veïnats, que s’ha fet amb reunions, la informació a comerços s’ha fet a través del contacte directe. És cert que per tema de temporada, és possible que hi hagués comerços tancats i, per tant, des d’aquí, feim una crida a telefonar al departament de Medi Ambient si qualque comerç no ha rebut la informació. El que s’ha fet, doncs, ha estat implementar el porta a porta a 840 comerços. La intenció d’això és continuar augmentant en dades de reciclatge per reciclar més i millor. Optàrem per començar per la part d’habitatge, després passarem als grans productors, i ara es passa als establiments més petits. Ho feim per donar un millor servei i per evitar males olors a les àrees d’aportació, però també per exigir el compromís que, si els veïnats reciclen, els comerços també ho han de fer. És una qüestió d’anar al ritme que va el poble.

Cap a on anam en matèria de gestió de residus?
Partim de menys d’un 13% l’any 2018 i el 2023 ens hem situat a un 30%. La normativa ens marca el 50% i l’objectiu òptim seria arribar a xifres del 75 o 80%, que és el que fan els pobles que més reciclen. És cert que són pobles petits i Manacor és un municipi amb turisme i indústria, amb nuclis petits, però també un de gros i no podem oblidar que el segon nucli residencial del municipi és fora vila. A més també hem de comptar amb els més de 8.500 llits que fan lloguer vocacional, que també s’han d’adaptar al sistema de recollida.

Back To Top
Search