Lluís Enric Molada (Palma, 1990) valora molt positivament “la millor temporada a la Superlliga” masculina del ConectaBalear i alaba la cohesió grupal que han aconseguit aquest 2020/21
Aquesta temporada heu quedat setens a la lliga i us heu classificat tant per la Copa del Rei com pels Play-offs. Com la descriuries? Quin balanç en feis?
Veníem de fer una temporada molt dolenta, a la qual lluitàvem per no descendir. Ens vàrem salvar perquè la pandèmia va tancar la competició. Per aquest any vàrem decidir mantenir el grup de jugadors i en vàrem fitxar de nous que ja coneixien el club, com Miquel Gallego, Anderson Chourio o Caetano Filter. La idea era fer un grup competitiu i amb les idees clares. Ja a la pretemporada ens vàrem marcar el propòsit de fer la millor temporada a la Superlliga Masculina. I ho hem aconseguit. Les solucions als problemes sortien de l’equip, i això ens ha fet fer el millor any del ConectaBalear.
D’una manera o altra heu fet història…
Jo crec que a la història l’escriuen els guanyadors. Cada persona fa història. La nostra ha estat que ens volíem reivindicar, volíem demostrar amb accions i fets que era possible millorar-se a un mateix i millorar un club. Hem competit contra equips que tenen més experiència i més pressupost econòmic, però hem intentat que aquests factors no ens limitassin. Amb un objectiu clar i entendre que l’important era l’equip, hem aconseguit bons resultats.
Com és l’equip?
Som l‘equip més jove que hem jugat el Play-off. Per la pandèmia ha estat difícil fer esperit grupal perquè no podíem fer ni dinars ni sopars, però hem intentat fer activitats perquè l’equip es conegués molt, el que fa que l’equip creixi.
Què va suposar que l’equip es classifiqués tant per la Copa del Rei com pels Play-offs?
Molt tranquil. No era un objectiu final. El més important era millorar cada jugador de forma individual, que cada moment tengués una cosa especial. Ja des de la pretemporada ens demanàvem ser millors. Això va fer que guanyàssim partits. Guanyar ens va torna fàcil. I a la primera volta anàvem cinquens i classificats.
Com va ser l’experiència?
Ha estat molt diferent. La Copa del Rei era una competició molt il·lusionant. Era la primera vegada que hi anava com a primer entrenador i només tres jugadors l’havien jugat. Creiem que ho podíem fer molt bé i vàrem perdre el primer partit amb una hora. Vam jugar molt malament, no ens va sortir res. Però com a entrenador tenia clar que podia ser un punt d’inflexió i millora cap al futur i al play-off va anar millor. Vàrem jugar contra un dels millors equips, el Terol, i a ca nostra aconseguirem guanyar el partit, possiblement el millor que vàrem jugar mai.
Hauries dit que arribaríeu a viure una temporada com aquesta?
Ha estat perfecte. Quan comences una temporada mai saps que pot passar. Sabia que el grup ho faria bé. Com a entrenador ten un nivell alt de confiança amb els jugadors i la feina, La importància que tots els jugadors posassin el seu gra d’arena ha fet que tots hagin estat important i no depeníem només d’una persona.
La pandèmia ha pogut afectar el rendiment esportiu de l’equip?
No hem tengut cap cas de COVID, ni entre jugadors ni equip tècnic, i això ha estat molt bo perquè no hem hagut d’aturar cap entrenament. Hem fet molta feina mental i intentar anar tranquils, fer feina diària. També ens hem hagut d’adaptar al tema de viatjar, perquè hi havia menys vols.
I les restriccions socials?
El fet de no tenir tants estímuls externs com les festes dels dissabtes o anar al cinema o als centres comercials ha fet que la seva forma de trobar les solucions a tot hagi estat entrenant i gaudint de l’entrenament.
Quina és la progressió que ha fet l’equip?
La trajectòria principal va ser cohesionar el grup, posar unes pautes i tenir unes normes. Fer feina damunt un sistema valors i les creences de l’equip per crear un clima emocional equilibrat. Així, els jugadors es troben en un marc on fer feina amb tranquil·litat i seguretat. El segon pas ha estat un nivell de comunicació entre els jugadors i el cos tècnic molt fluid. Tothom podia opinar, escoltar als altres i entendre el punt de vista dels altres per integrar a tothom dins l’equip.
Què has après?
He après que la feina d’entrenador és una feina difícil, complicada. Però que si un hi creu i té perseverança i il·lusió amb el que vol aconseguir, al final, acaba arribant on vol estar. Nosaltres volíem ser l’equip revelació de la temporada, volíem que la gent ens mirés diferent, no com un equip jove, sinó que valorassin la feina que fèiem nosaltres. I he après que, a poc a poc, un es va apropant al que vol aconseguir i on li agradaria estar.
Si miram la temporada amb perspectiva, canviaries alguna cosa?
No canviaria res. Normalment, quan un pren una decisió sempre la fa amb el suport pels seus ajudants. Sempre que havíem de prendre una decisió important, fos molt gran o molt petita, ho xerràvem i després prenien la decisió, crec que totes s’han pres amb bona intenció. Un mai sap el resultat, si aquest no és l’esperat, ha de fer reflexió i autocrítica i obtenir un coneixement pel futur.
Destacaries algun moment en particular?
Destacaria el primer amistós que vam jugar contra Palma. Ràpidament l’equip va jugar molt bé, es van veure molts de detalls importants que ens feien entendre que si encaminàvem el grup bé, jugaríem molt bé. També destacaria el final de temporada, que ho hem fet molt bé tenint en compte que després de Nadal ens vàrem perdre un poc i l’estat anímic era un poc més negatiu, però vàrem torbar solucions. No m’hauria imaginat fer-ho tan bé.
Quin ha estat el punt fort de l’equip?
En l’àmbit col·lectiu, la cohesió grupal. Al principi érem un grup de persones, ara som un equip. Enteníem que quan algun jugador tenia dificultats l’havíem d’ajudar, i que quan entrava al camp era per sumar. El nivell d’acceptació ha fet que es pogués sentir lliure i a gust. I en l’àmbit tècnic hem estat el millor equip de la lliga amb el servei. Tenim sis jugadors entre els 20 primers quant a punt directe. Hem destacat molt. També hem millorat la seguretat en recepció, el joc col·lectiu de defensa i contraatac. Un dels altres punts forts ha estat que en moments de dificultat, hem trobat solucions.
De cara a la temporada que ve, quin és el projecte? Continuarà sent l’entrenador del ConectaBalear?
No ho sé encara. Tant jo com els jugadors ens sentim molt a gust a Manacor. És un lloc on un pot viure tranquil i pot gaudir del vòlei. M’agradaria quedar una temporada més i fer un tercer any, per veure quines millores podem introduir. És un lloc on un projecte esportiu d’alt nivell va amb sintonia.
Com milloraries l’equip?
El ConectaBalear depèn molt de fixar gent jove, de crear gent jove sigui de Manacor o de fora. Per això necessitam més hores d’entrenament. Necessitam una millora d’horaris cap als jugadors. Ara acabam d’entrenar a les 22.00 hores i un equip d’alt nivell no es pot anar a dormir tan tard. Deman que hi hagi una revisió per part de l’Ajuntament dels horaris, que entenguin la nostra posició, que l’únic que volem és seguir fent créixer l’esport base. Que els més joves de l’escoleta, també d’altres esports, es puguin sentir identificats amb els jugadors de la Superlliga.
